CICLE NADALENC
Al Social el Cicle Nadalenc s'inicia a primers de desembre amb les "Sessions de Quinto" i clou a finals de gener o primers de febrer amb el "Sopar de Pastorets".
És un temps de molta activitat a la casa, doncs en ell es desenvolupen tot un seguit d'actes que comporten una gran participació social.
Un nombrós grup de socis s'encarreguen de l'organització, preparació i desenvolupament de les Sessions de Quinto
Durant
una bona colla de nits, un equip d'artistes de la casa treballen intensament
per tenir enllestit el pessebre.
Quan arriba el dia, una Cantada de Nadales precedeix la inauguració
oficial del Monumental Pessebre i en acabar
aquesta el foc de la llar presideix la festa mentre ho gaudeix de la
companyia dels amics.
Un grup de joves i alguns no tan joves s'encarreguen de posar en marxa Radio Nadal, una emissora amb molta música, entrevistes i comentaris de tota mena.
Si per tradicional s'entén allò que hom fa repetidament al llarg del temps, les representacions d'Els Pastorets tenen guanyades de sobres aquesta consideració.
Però l'activitat estrella a casa nostra és l'arribada del Xiu-Xiu i la Cavalcada de Reis. Estrella quan a equip organitzador. Estrella quan a nombre de participants. Estrella quan a nombre d'espectadors. Aquesta és sens dubte la Festa Tradicional més multitudinària a Terrassa, després de la Festa Major, i tot està organitzat des de casa nostra.
Després, per si encara no en tenim prou, l'Esbart fa una representació d'Els Pastorets, en la que actors que llueixen calba o pentinen cabell blanc representen el Lluquet i el Rovelló i un jove representa el Getsé. Uns dies després, els de l'Egarenc celebren el seu Aniversari.
Per
acabar el Cicle es celebra el que ja també s'ha constituït
com un sopar tradicional: el Sopar de Pastorets.
A Terrassa, una de les distraccions de les festes nadalenques és el joc del "Quinto".
El CSC, amatent a la conservació d'aquesta tradició tan arrelada a les terrassenques i terrassencs, des de principis de desembre fins a després de Reis, tots els divendres, dissabtes i dies festius (excepte les nits de Nadal i de Cap d'any) ofereix animades sessions d'aquest joc d'atzar.
Al
Social hem ajustat el preu de la partida normal
a 0, 5 €
El darrer dia, amés, el Social prepara l'anomenada "Gresca final", una sessió de quinto - show en la que es rifen magnífics articles.
Al Social hom pot gaudir d'aquesta tradicional manera de distreure's, hi fer-ho en un ambient amigable i familiar.
Pessebre
La construcció del "Pessebre" és una altre de les tradicions nadalenques arrelades al nostre poble.
Segons ens diu Joan Soler i Amigó, el pessebre té el seu origen en les representacions litúrgiques de la Nit de Nadal i en l'escenificació que en féu sant Francesc d'Assís a la cova de Greccio, la Nit de Nadal de 1223. Van ser els franciscans i els dominics els encarregats de la seva difusió, costum que, més tard, van difondre també els jesuïtes.
Com
sigui, la construcció del tradicional "Pessebre"
està ben arrelada al CSC i any rera any presentem magnífics
treballs. Precisament, darrerament i continuada, aquests treballs han
merescut el "1er Premi del Concurs de Pessebres" en
la categoria d'entitats.
Enguany, d'acord amb les regles de l'Associació de Pessebristes,
la nostra Entitat participa
fora de concurs, donada l'acumulació de primers premis.
El pessebre típic català és de suro, molsa i galzerans, amb rius de paper de plata i figures que es guarden d'any en any i que es transmeten d'una generació a l'altra. Tot i això, els pessebres artístics se solen fer de guix o d'una combinació d'ambdues tècniques.
El
nucli del pessebre és l'establia, imaginada com una cova o portal,
amb la Mare de Déu, el Nen Jesús, sant Josep, el bou i
la mula. També hi figuren l'Anunciata de l'àngel als pastors,
que són al voltant d'una fogata i el Reis amb el seu seguici
que s'apropen a adorar el Nen.
Diu la cançó "Les figures del pessebre" de Joan
Llongueres :
"La dona que renta, la vella que fila,
i el brau caçador que sempre vigila.
La noia que porta la gerra i el pa
i aquell pescador que al riu va a pescar.
El vell que la terra remou amb catxassa
i el que es veu el vi de la carabassa.
El del feix de llenya i aquell pastoret
que va amb la catxutxa perquè té molt fred.
La jove mestressa que duu una gallina,
la del cistell d'ous i el sac de farina.
Aquells que sonant van fent son camí:
el del flabiol i el del tamborí.
Del sac de gemecs el que sempre plora
i el de la simbomba que ronca tothora.
També els tres pastors que fan el sopar
i couen les sopes i llesquen el pa."
Segons Joaquim Vilà i Folch, el teatre popular a Catalunya recolza sobre dos pilars fonamentals: els pastorets i les passions
" Si Catalunya ha tingut una llarga tradició de 'teatre d'aficionats', el poble ha escollit dos espectacles com a base de la seva experiència teatral. La primera és la senzilla, humil, tendra i casolana representació d'Els pastorets, fidelment reviscuda cada any, cita obligada que gairebé es converteix en ritu.
Pastorets i passions formen les frontisses del nostre món teatral. Hereus d'una secular tradició, aquests espectacles retornen cada any amb més força i són l'últim reducte d'una manera de fer teatre que no sé si es podria definir com a 'tradicional catalana', però sí que té uns trets característics que es repeteixen i que gairebé no troben en cap altre tipus de representació"
Aquesta opinió, sembla estar fonamentada en el nostre cas concret. En efecte, la Secció de Teatre del Centre Social Catòlic, creada l'any 1891, porta des de l'any 1902 representant diferents versions dels pastorets.
Els pastorets més antics que es conserven són El nacimiento del Salvador o la rendición del esclavo, d'Antoni Molins i Ignasi Rubio escrits el 1880. Set anys després, Miquel Saurina va escriure Los pastorets en Betlem o sia lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist, que són els primers pastorets publicats en català. Quatre anys més tard, el 1891, apareixen els de Frederic Soler "Pitarra". L'any 1907 es representa L'Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies.
Però
és la vigília de Nadal del 1916 quan s'estrenen els
que han de convertir-se en els més coneguts de tots:
Els pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres.
El Nadal de 1922, l'Elenc Artístic del Centre Social deixa de banda anteriors representacions i estrena aquesta magnífica obra que any rera any fan gaudi als menuts (i als no tant menuts) de casa nostra: del Lluquet, el Rovelló i tots els bons pastors, de la Mare de Déu, sant Josep i l'Àngel. i... al final, una vegada vençuts els maleïts dimonis, del naixement de l'Infant Jesús i de la representació del Pessebre vivent.
Cada any en acabar les representacions d' Els Pastorets es celebra un "Sopar de Pastorets" en el decurs del qual es nomena el PASTORET DE L'ANY
Bibliografia:
Soler, J. Cultura Popular i Tradicional. Enciclopèdia
Bàsica de Catalunya. Barcelona setembre del 2001.
Altre informació a: PASTORETS
El
patge Xiu-Xiu: Una tradició
popular terrassenca amb 56 anys d'història.
La Cavalcada dels Reis, una de les més lluïdes de
Catalunya.
L'arribada del patge Xiu-Xiu a Terrassa té lloc, des de l'any 1951, el 26 de desembre dia de Sant Esteve. Des d'aquell llunyà 26 de desembre d'ara fa 56 anys Hassim Jezzabel (aquest és el nom de pila del patge Xiu-Xiu) no ha deixat mai de fer acte de presència entre nosaltres.
L'arribada
del Xiu-Xiu és tot un esdeveniment per a petits i grans
i el seguici passa pels carrers cèntrics de la ciutat fins
arribar a l'atri de l'Ajuntament.
Un cop a l'Ajuntament, el Xiu-Xiu llegeix un missatge de Ses Majestats
els Reis Mags, i recull ja les primeres cartes de les nenes i
els nens.
El Nadal del l'any 2000, vam celebrar amb joia el 50è aniversari de la primera visita del patge Xiu-Xiu a Terrassa. Així doncs, des del Nadal de l'any 1951 el Xiu-Xiu ha recollit, any rere any, les cartes plenes d'il·lusió de les terrassenques i terrassencs més petits.
Terrassa és l'única ciutat, a tot el mon, a la que Ses Majestat els Reis Mags d'Orient envien un emissari que els hi prepari el camí, i és el Centre Social Catòlic, amb el patrocini de l'Ajuntament, l'encarregat de rebre aquest patge, acompanyar-lo arreu, donar-l'hi hostatge i atendre totes les seves necessitats.
En efecte, la tardor de 1951, un home bo d'aquí el Social, en Joaquim Puigbó i Mayol, va trobar la manera de posar-se en contacte amb Ses Majestats i va aconseguir que a partir d'aquell moment tots els anys entre el 26 de desembre i el 5 de gener el Xiu-Xiu (al Hassim el rei Gaspar el nomenava xiu-xiu perquè sempre el xiuxiuejava a cau d'orella) vingués a Terrassa. Això sí. El Joaquim va haver de comprometre's a que nosaltres sempre més tindríem cura d'ell durant la seva estada.
Així doncs, en el decurs d'aquests cinquanta un anys, diverses generacions de terrassenques i terrassencs han conegut i estimat la figura d'un personatge tan singular. Actualment, el Xiu-Xiu s'ha convertit en un valuós patrimoni cultural de Terrassa i el ressò de les seves activitats s'ha anat estenent de manera que no queda en tota la ciutat cap menut ni menuda que no conegui el patge o que no hagi sentit parlar-ne. (visitar http://www.xiu-xiu.com)
El Xiu-Xiu rep també els Reis, i els guia i acompanya durant la Cavalcada
La tradicional Cavalcada de Reis, que se celebra la nit del dia 5 de gener, té a Terrassa un lluïment especial.
Organitzada, des de 1916, pel Centre Social Catòlic, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Terrassa, compta amb la participació de més de 800 persones.
Tot i que aquest esdeveniment té una estructura clàssica pel que fa als seus personatges i imatgeria, els organitzadors de la Cavalcada saben trobar any rere any elements que el fan original.
El
recorregut de la Cavalcada dels Reis d'Orient a Terrassa des de
l'any 1998 és el següent:
carrers Forn, Major, Portal de Sant Roc, Rambla d'Egara, passeig
22 de juliol, Nord, Societat, Creu Gran, Sant Antoni, plaça
del Doctor Robert, Comte d'Egara, Font Vella, Plaça Vella,
Gavatxons per cloure al Raval de Montserrat ( davant l'Ajuntament).
En arribar al Raval, Ses Majestats desmunten de les seves carrosses i l'Alcalde de Terrassa, acompanyat del Consistori en ple, els hi dona la benvinguda en nom de tota la Ciutat.
Tot seguit, una vegada dins l'Ajuntament, l'Alcalde dona compte a Ses Majestats de tot el succeït a Terrassa durant l'any.
Als vols de mitja nit, després de haver sopat i en mig d'un gran silenci, mentre nens i nenes dormen la nit més meravellosa de l'any, els Reis porten els seus regals a totes les terrassenques i terrassencs..