Pastorets

Segons Joaquim Vilà i Folch, el teatre popular a Catalunya recolza sobre dos pilars fonamentals: els pastorets i les passions

" Si Catalunya ha tingut una llarga tradició de 'teatre d'aficionats', el poble ha escollit dos espectacles com a base de la seva experiència teatral. La primera és la senzilla, humil, tendra i casolana representació d'Els pastorets, fidelment reviscuda cada any, cita obligada que gairebé es converteix en ritu.
Pastorets i passions formen les frontisses del nostre món teatral. Hereus d'una secular tradició, aquests espectacles retornen cada any amb més força i són l'últim reducte d'una manera de fer teatre que no sé si es podria definir com a 'tradicional catalana', però sí que té uns trets característics que es repeteixen i que gairebé no troben en cap altre tipus de representació"

Aquesta opinió, sembla estar fonamentada en el nostre cas concret. En efecte, l'Elenc Artístic del Centre Cultural El Social, que enguany compleix 112 anys antiguitat, porta prop de cent representant diferents versions dels pastorets.

Els pastorets més antics que es conserven són El nacimiento del Salvador o la rendición del esclavo, d'Antoni Molins i Ignasi Rubio escrits el 1880. Set anys després, Miquel Saurina va escriure Los pastorets en Betlem o sia lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist, que són els primers pastorets publicats en català. Quatre anys més tard, el 1891, apareixen els de Frederic Soler "Pitarra". L'any 1907 es representa L'Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies.

Però és la vigília de Nadal del 1916 quan s'estrenen els que han de convertir-se en els més coneguts de tots:

Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres.

Acta de la reunió de la Junta Directiva del Centre Social, del dia 23 d'agost de 1921, segons la qual el aleshores Director Esteba Verdaguer demana que procuressin estudiar bé els papaers dels pastorets d'en Folch i Torres

El Nadal de 1922, l'Elenc Artístic del Centre Social deixa de banda anteriors representacions i estrena aquesta magnífica obra que any rera any fan gaudi als menuts (i als no tant menuts) de Terrassa: del Lluquet, el Rovelló i tots els bons pastors, de la Mare de Déu, sant Josep i l'Àngel. i... al final, una vegada vençuts els maleïts dimonis, del naixement de l'Infant Jesús i de la representació del Pessebre vivent.

Foto d'autor desconegut. Arxiu CSC

Bibliografia:
Soler, J. Cultura Popular i Tradicional. Enciclopèdia Bàsica de Catalunya. Barcelona setembre del 2001.