Va néixer a Sabadell el 20 de febrer de 1919. El 1940 comença a jugar als escacs i de seguida destaca com un gran jugador.

L'any 1943 es va proclamar Campió de Catalunya Individual, això es repetirà els anys: 1945, 1954, 1957, 1958, 1959, 1962 i 1963. És el jugador que més vegades a aconseguit el màxim títol català.

Practicava un joc segur, lògic, sense riscos, d'acord ams la seva personalitat serena i modesta. Albareda mai ha donat importància a la seva trajectòria escaquista. Sempre va anteposar la seva vida privada als escacs, i és per això que no va arribar a triomfar en competicions internacionals, tal com s'ho hagués merescut.

L'any 1945 va representar a Espanya en un matx contra Portugal a Estoril, i a Madrid el 1946. S'ha enfrontat a diverses ocasions contra Suïssa, Itàlia i Portugal, així com l'Olimpíada de munic el 1958 i la final del Campionat d'Europa, on va veure jugar els millors jugadors del seu temps.

L'any 1946 va participar en el Torneig Internacional Ciutat de Barcelona i és va classificar en 4ª posició, davant un bon grup de forts jugadors.

Va ser jugador al CE Sabadell on va començar, el 1952 va jugar amb el CE Terrassa i a l'any següent va jugar els seus millors anys al CE Barcelona.

L'any 1963 va rebre el títol de Mestre Nacional (MN) en un ple de la Federació Espanyola.

En Miquel Albareda també va ser gran afeccionat als escacs postals on va continuar fent una gran quantitat d'amics.

Ha estat un dels jugadors més importants dels escacs catalans de totes les èpoques. Ha guanyat el Campionat de Catalunya vuit vegades, més que qualsevol altre jugador i, deixant de banda a Pomar i Medina, és pot que ha estat el millor jugador catlà de la seva època.

 

 

 

 

Tornar a Jugadors