TERRASSENC DE L'ANY 2014

 

 

 

------------------------------------------

 

Salutació del President del Centre Cultural El Social

 


Boa tarda a tothom i benvinguts a aquesta 46ena edició de la proclamació del “Terrassenc de l’Any”.

Avui ens acompanyen copresidint aquest acte l’excel·lentíssim i reverendíssim senyor Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa, i l’il·lustríssim senyor Jordi Ballart Pastor, alcalde de Terrassa. Sigueu benvinguts i moltes gràcies per acompanyar-nos.

En primer lloc, volia agrair a tots els membres del jurat, i a la Sílvia Torrente, secretaria del certamen, l’esforç i compromís amb la feina ben feta, que aquestes 14 persones dediquen a aquest certamen. Moltes gràcies a tots.

Saludar al Josep Miquel Villagrasa, qui novament ens ha preparat les gloses dels homenatjats. Com recordareu el Josep ens va fer les gloses dels Terrassencs 2010, 2011 i 2012. Moltes gràcies Josep i benvingut.

Aquest dies, gràcies a un treball de camp realitzat per l’amic Josep Maria Domènech, he estat treballant ampliant la informació que dels Terrassencs de l’Any es dona al web del social. Concretament, he afegit la data de naixement i en el seu cas de defunció de tots els terrassencs nomenats a dia d’avui.

Això m’ha permès donar-me compte que tenim 26 terrassencs que fa 25 anys i més que van ser nominats i he pensat que estarà bé que els trametem una cordial felicitació. Aquests terrassencs són:

Joan Baca i Pericot 40
Salvador Alavedra i Invers 38
Francesc Amat i Fontanals 37
Rosa Baqués i Vendranes 37
Josep Blades i Torres 37
Joan Soler i Tramunt 37
Josep M.ª Martí i Bonet 36
Natàlia Mas i Masdefiol 36
Joan Casals i Clotet 35
Feliu Formosa i Torres 35
Montserrat Malgosa i Riera 35
Vicenç Villatoro i Lamolla 35
Joan Amat i Fontanals  34
Miquel Farré i Mallofré 34
Josep Lao i Lao 34
Martí Colomer i Ribas 33
Narcís Serrat i Comerma 32
Jordi Estapé i Rodríguez  31
Josep M.ª Font i Gillué 31
Josep Manuel Salillas i Garcia 30
Jaume Arbós i Serra 30
Jaume Cabré i Fabré 29
Jordi Figueras i Carreras 28
Mª Teresa Casals i Cienfuegos-Jovellanos 28
Josep M.ª Domènech i Fargas 28
Josep Freixes i Vivó 26

Moltes felicitats Terrassencs! Moltes felicitats, i moltes gràcies per tot el que, de ben segur, seguiu fent.

Ara, permeteu-me saludar als veritables protagonistes d’avui: el Salvador Cardús, el Josep Maria Jarque, el Joan Ramon Martínez i el Josep Salvador. 4 Terrassencs que provenen de sectors ben diferents però que, com veurem, els quatre tenen quelcom en comú.

Benvinguts els quatre.
Benvinguts i enhorabona Terrassencs 2014.

Aquesta és la 46 ena. edició, i vosaltres sou el 186,187,188 i 189 Terrassenc de l’Any.

En aquests temps en que molta gent es veu privada de títols i distincions que un dia van rebre, cal que tingueu en compta que aquesta distinció que avui rebeu, ve acompanyada d’una gran responsabilitat.

Una responsabilitat que heu de portar amb gran dignitat, és una distinció a la feina feta, a la que vau fer, a la que feu, i a la que de ben segur continuareu fent.

Perquè Terrassa ... Us nomena avui, però vosaltres heu de ser Terrassencs de l’Any per sempre.

Terrassencs 2014, no pareu ... Cal que seguiu endavant!

És una satisfacció comprovar que, tot i els temps que estem vivint, hi ha persones com vosaltres que, des de diferents àmbits i maneres de ser i de fer, es preocupen i ocupen dels altres.

Terrassa compta amb un gran nombre d’homes i dones, que treballen per les persones de la nostra ciutat. Persones que mereixen que la seva tasca sigui coneguda i reconeguda.

Avui vosaltres quatre els representeu a tots.

Aprofito l’avinentesa per demanar que les entitats ens les doneu a conèixer.

Cardús, Jarque, Martínez i Salvador, els vostres noms ja figuren al Quadre d’Honor del Terrassenc de l’Any de la nostra entitat.

Les gloses que ens ha preparat el Josep Miquel Villagrasa, posaran de relleu que sou dignes mereixedors d’aquest homenatge.

Gaudiu d’aquest moment.És ben vostre. Us ho heu ben guanyat.

Enhorabona Terrassencs de l’Any!

Felip Elósehui Navarro
President del Centre Cultural El Social

 

------------------------------------------

 

Lectura de l'acta de proclamació

 

                                                                  

ACTA

A Terrassa, en el Centre Cultural El Social, a 28 d’octubre de 2014 i sota la presidència del senyor Felip Elòsegui i Navarro, càrrec que ostenta també en l’esmentada Entitat, es reuneixen els membres del Jurat, integrat per les senyores i senyors: Ricard Figueras, Jordi Ballarà, Joan Carles Forrellat i Sílvia Torrente, (en representació del Centre Cultural El Social), Alfredo Vega (Tinent d’Alcalde de l’Excm. Ajuntament de Terrassa), Francesc Xavier Closa (periodista), Josep Ribera (Gerent de l’empresa Fupar), Joan Manel Oller (periodista), David Marcet (periodista), i Maria Vidal, Maruja Rambla, Mariona Vigués, Marc Galí i Jordi Figueras (Terrassencs de l’any d’anteriors edicions), els quals, conjuntament han atorgat el títol de “TERRASSENC DE L’ANY” en la seva 46ena. edició corresponent a l’any 2014.

Considerats i valorats els diversos fets de la vida ciutadana, relacionant-los amb les persones que amb el seu impuls generós han donat vida, relleu, proves d’efecte i proïsme a la nostra ciutat, el Jurat proclama com a “TERRASSENCS DE L’ANY” als compatricis:

SALVADOR CARDÚS ROS
JOSEP MARIA JARQUE JUTGLAR
JOAN RAMON MARTÍNEZ MALDONADO
JOSEP SALVADOR SÀNCHEZ

D’aquesta proclamació se’n dona fe per mitjà de la present ACTA, que es signada amb el vist i plau de tots els membres del Jurat, a la ciutat de Terrassa, lloc i data esmentats en l’encapçalament.

 

Segueixen les signatures de:

Jordi Ballarà, Francesc Xavier Closa, Felip Elòsegui, Jordi Figueras, Ricard Figueras, Joan Carles Forrellat, Marc Galí, David Marcet,
Joan Manel Oller, Maruja Rambla, Josep Ribera, Sílvia Torrente,
Alfredo Vega, Maria Vidal i Mariona Vigués.


Sílvia Torrente Farré
Secretaria de la Comissió del Terrassenc

 

------------------------------------------

 

Gloses de Josep Miquel Villagrasa

 

Salvador Cardús i Ros

Josep Maria Jarque i Jutglar

Joan Ramon Martínez i Maldonado

Josep Salvador i Sánchez

 

------------------------------------------

 

Parlament del Salvador Cardús, en nom dels quatre guardonats

 

Excel·lentíssim alcalde de Terrassa Jordi Ballart; Reverendíssim senyor bisbe de Terrassa Josep Àngel Saiz; benvolgut “presidentíssim” del Centre Cultural El Social, senyor Felip Elòsegui, senyores i senyors, amics:

S’ha calculat que amb set enllaços personals podríem arribar a establir contacte amb qualsevol persona d’arreu del món. És, certament, un nombre sorprenentment petit. Però encara és més petit i més sorprenent que, en una ciutat de més de 200.000 habitants com Terrassa, els enllaços necessaris per contactar amb qualsevol ciutadà es redueixin a un, o a cap. Els terrassencs de l’any a qui en aquests moments represento, en som un exemple.

L’amic Josep Maria Jarque és amb qui no necessito cap intermediari. Ens coneixem des de l’any 1968, arran d’una reunió clandestina l’Escola Fàtima d’Educació Especial, per escoltar un enregistrament en cassette de l’homilia que havia fet l’Abat Cassià a la mort de l’abat Escarré. (Quins temps, aquells, en que l’homilia pel funeral d’un abat havia de córrer en secret! Però, quins temps els d’ara, quan a un president que posa les urnes, se’l querella per prevaricació, malversació, desobediència i usurpació de funcions!). Vint anys després vam coincidir al Departament d’Ensenyament durant els mesos que hi vaig dirigir una revista d’educació. El vaig tornar a trobar sobre el paper quan, escrivint la història de la Caixa de Terrassa, el vaig descobrir com a veritable inspirador dels Tallers Amat Roumens, en un viatge iniciàtic a Holanda i Dinamarca a principis dels anys 70, amb el que en seria director –Josep Maria Casas- i que esdevindria un model innovador al nostre país. I, encara, darrerament, ens veiem i escrivim per intercanviar punts de vista amb freqüència.

Amb el doctor Josep Salvador, no és que necessiti un enllaç per arribar-hi, perquè n’hi ha més d’un. Primer, per l’origen familiar: el meu avi Miquel Ros també era nascut a Instinción, a Almeria, com els pares del doctor. Després, perquè es diu Salvador, com la meva consogra, Rosa Salvador, i que també és d’Instinción. El món és molt petit... També n’és un enllaç directe el meu pare que me n’havia parlat molt bé des què li posar una pròtesi de maluc fa pocs anys. Però, sobretot, hi he arribat a través d’un seu amic i company de feina i consogre meu, en Damià Restoy, a qui només esmentar el nom del doctor, m’ha fet la llista més llarga d’elogis que mai hagi sentit de ningú, tots al voltant de la seva extrema generositat. Una història que comença quan amb quinze anys entra a fer de conserge a Mútua de Terrassa, fins arribar al cim del reconeixement professional, però sense deixar de ser mai la mateixa persona disponible i bondadosa.

Finalment, de Joan Martínez me n’han parlat –i sempre molt bé- molts que el coneixen, perquè també és un home d’aquest que sempre està disponible per a tothom. Però d’ell en vull destacar el fet que, nascut a Almeria, és un home polifacètic en els móns de les arts, un perfil que, amb excepció del teatre, s’assembla molt al del meu avi Ros per la seva dedicació, entre d’altres, a la música i a l’escultura, i també vull assenyalar la seva pertinença a l’Associació de Pessebristes, una afició que a casa dels pares hem viscut de molt a prop. Per si fos poc, la seva esposa també té de cognom Salvador i va néixer a Rágol, a cinc minuts d’Instinción. Vaja: que enguany, els Terrassencs de l’Any tenen un aire de “família” tal que es podria ben bé dir que gairebé tot es queda a casa!

Si alguna cosa tenen els meus tres companys de guardó, més enllà de la seva dedicació professional, és que exemplifiquen històries de superació personal admirables, construïdes en contra de circumstàncies adverses, però sobretot fetes a favor d’un projecte personal orientat cap a la comunitat. Els uneix, doncs, la seva vàlua personal, una generositat extrema, un altruisme sense límits i, en definitiva, un compromís cívic incondicional que, tal com ja s’ha destacat en les seves semblances, ha fet de Terrassa una ciutat envejable. No cal que els digui, doncs, per què compartir aquest reconeixement que fa la ciutat a través del Centre Cultural El Social amb tres homes bons com en Josep Maria, en Josep i en Joan, és per mi un grandíssim honor que, en el meu cas, m’esperona a, si fos possible, acostar-me als seus mèrits.

Però tot això, a més, resulta que està passant en aquest gloriós any 2014. Vull dir que és un any en què s’hi concentren tones i tones de compromís ciutadà i de generositat cívica. Des de les que posa al descobert el Gran Recapte d’aquest cap de setmana, i que com en tantes altres convocatòries, els terrassencs ens hi aboquem sense reserves, fins a les grans mobilitzacions del 11 de Setembre o del 9 de Novembre, i que són la prova indiscutible d’un país que lluita per ser més pròsper, més just, més democràtic i, sobretot, més digne.

El Centre Cultural El Social, amb els premis Terrassenc de l’Any, instituïts fa 46 anys –i que ja n’ha atorgat, amb els d’avui, 189- es proposa enaltir uns ciutadans que hagin destacat per la seva trajectòria no pas en el camp estrictament professional, sinó en el del servei a la comunitat. Les bases diuen que se n’ha de considerar l’altruisme, l’abnegació, en definitiva, la generositat. I també diu, amb encert, que el terrassenquisme dels guardonats no s’ha d’entendre per raó de naixement, sinó pel fet que hi estiguin arrelats o hagi estat la ciutat la destinatària del seu compromís.

Doncs bé: estic segur que puc dir en nom de tots quatre que ens sentim profundament agraïts per aquesta distinció, igual que crec que puc dir que cap dels quatre no havíem considerat mai la possibilitat de rebre aquest reconeixement. El nostre compromís amb la ciutat forma part de la nostra voluntat d’arrelament a la ciutat, hi haguem nascut o no. I mai no l’hem condicionat a cap reconeixement. Nascuts a Terrassa, a Barcelona o a qualsevol altre lloc del món, hem establert vincles de lleialtat amb la ciutat i hi hem volgut respondre amb el nostre compromís cívic. Per tant, aquest reconeixement que ens fa la ciutat –com escrivia avui al Diari de Terrassa-, el devem a la ciutat. Perquè és Terrassa, i l’ànima acollidora que li ha transmès el nostre país, la que ens ha donat l’oportunitat de ser qui i com som. Podíem haver nascut o anat a parar a qualsevol altre racó de món. Això és atzarós. Però ens calia que fos a Catalunya, i a Terrassa en particular, per trobar aquest espai de realització personal, aquesta ciutat tan ben adobada per a arrelar-hi i, sentint-nos-hi fortament vinculats, poder-hi créixer personalment com ho hem fet.

I és que vivim en un país i en una ciutat, que ens convida a tots i cadascú de nosaltres poder ser protagonistes de la nostra Història. Amb guardó o sense, els catalans, i els terrassencs molt particularment, nascuts on sigui que hàgim nascut, som una gent que no ens resignem a fer d’extres ni de secundaris a la pel·lícula de la nostra vida col·lectiva, sinó que en volem ser primers actors. I tenim la immensa fortuna de viure en un país i en una ciutat que ens han permès que en siguem i que ens conviden a seguir-ho sent.

Aquests quatre Terrassencs de l’Any 2014, doncs, que no som altra cosa que una petita mostra de tots els altres més de dos-cents mil terrassencs que, cadascú amb el seu talent i amb la seva capacitat, cada dia també lluiten per fer de Terrassa, i de tot el país, un món més digne, generós i habitable. I volem agrair al Centre Cultural El Social, i a través seu a tota la ciutat, que avui els haguem pogut representar en aquest acte públic.

Salvador Cardús Ros
Terrassenc de l'Any 2014

 

------------------------------------------

 

Parlament de Jordi Ballart Pastor, alcalde de Terrassa

 

Bona nit a tots i a totes,

I molt especialment a les quatre persones guardonades aquest any, Salvador Cardús, Josep Maria Jarque, Joan Ramon Martínez i Josep Salvador. Els vull agrair a tots quatre que siguin ciutadans exemplars, tan exemplars com modestos, i que hagin treballat tant, i de tot cor, per fer millor la nostra ciutat.

Els guardonats d’aquest any representen molt bé una sèrie de sectors clau per a la ciutat: la sociologia i la cultura, la tasca a favor de les persones amb discapacitats, l’escultura i les arts plàstiques, i la medicina i l’esport.

Les glosses que n’ha fet abans el Josep Villagrasa, ens ha ofert un retrat viu i molt complet d’aquestes quatre trajectòries vitals tan denses i intenses, que revelen en cadascú d’ells una sèrie d’inquietuds personals, socials, culturals i cíviques.

Són quatre històries d’èxit humà, no en el sentit simplista i materialista de la paraula “èxit”, sinó referit a la capacitat de fer un llarg camí cap als somnis i objectius que cadascú d’ells s’ha fixat en la vida, a la fortalesa per afrontar els moments difícils i a la seva manera de fer i de ser companys de viatge de molta altra gent.
Ningú no fa sol el seu viatge, ningú no arriba sol allà on volia anar. Però no tothom sap teixir complicitats, enfortir els lligams personals i l’amistat, treballar en equip i repartir joc amb intel·ligència i generositat.

Aquest és un dels trets que tenen en comú Salvador Cardús, Josep Maria Jarque, Joan Ramon Martínez i Josep Salvador. Un tret que comparteixen amb moltíssima gent, que també té mèrits acreditats per rebre una distinció com aquesta, i penso per exemple en Magda Heras, terrassenca desapareguda fa poc, als Estats Units, i que ha deixat un llegat científic extraordinari. O en tants i tants altres noms propis que segur que tots i totes tenim al cap.
No és que tinguin molta gent al darrera, sinó que tenen molta gent al seu costat i ells han estat i estan al costat de molta gent. I això, aquest factor comú entre els quatre, explica moltes coses. Entre elles, el suport, la simpatia, el reconeixement i l’agraïment majoritari que es respira avui aquí, en aquest Teatre Principal, ple de gom a gom, com no podia ser d’altra manera.

Els “Terrassencs de l’Any 2014” arriben aquest vespre, poca estona després que la ciutat s’hagi començat a vestir-se de Nadal.
Acabem d’inaugurar el pessebre oficial, al Raval de Montserrat, i d’encendre la il·luminació que donarà llum i color aquestes festes als nostres carrers. I per altra banda estem ja a la recta final del gran recapte d’aliments que ahir i avui ha convocat a la ciutadania amb un objectiu solidari de primera magnitud, arribar a les 100 tones d’aliments recollits.
Les festes nadalenques ens predisposen a destacar uns certs sentiments per damunt d’uns altres.
Hi ha molts tòpics, sens dubte, i també molt mercantilisme, però crec que a una immensa majoria de nosaltres el Nadal ens toca fibres molt profundes i sensibles, més enllà de les creences, religioses o no, que puguem tenir.

És a dir, sentim emocions autèntiques en un entorn que ens convida especialment a fixar-nos en els valors autèntics: en la generositat i l’altruisme, en la justícia social, en el respecte, en la llibertat, en la feina ben feta, en l’honestedat, en la igualtat d’oportunitats, en l’educació com a eina per millorar les persones i millorar la societat.

Aquests són els valors que importen, no només durant les festes nadalenques, per suposat, sinó els 365 dies de l’any. Potser aquests dies els expressem amb més intensitat, i això és bo, perquè els tinguem ben presents dia a dia, tot i les contradiccions i obstacles que ens dificulten ser sempre coherents i incansables.

Els “Terrassencs de l’any”, gràcies a l’entusiasme i el compromís cívic del Social, ens recorden cada any a tots i a totes que hi ha gent que no es cansa tant com els altres, que intenta ser més coherent que els altres, que practica amb molt rigor aquests valors. Aquesta és la lliçó de les vides i les persones homenatjades avui o en anteriors edicions, això és el que ens diuen i el que ens arriba al fons del cor: sempre podem ser millors, sempre podem fer-ho millor, com ells i elles han fet abans que nosaltres.

No ens hem de resignar en absolut a viure en una societat en la qual hi ha una sèrie de coses que van cada dia pitjor. No ens hem de resignar a que hi hagi creixents desigualtats i injustícies, que castiguen sistemàticament als més febles. No hem de renunciar a la lluita per la dignitat i el benestar de tothom.
Tot això ho podem canviar i ho podem fer millor, com han fet Salvador Cardús, Josep Maria Jarque, Joan Ramon Martínez i Josep Salvador: amb tossuderia i amb il·lusió, amb molta feina i molta constància, compartint el camí i la lluita amb els altres.

Aquest és el camí que ens mostren i per això els ho reconeixem avui amb aquesta distinció com a ciutadans i ciutadanes en el més alt sentit de la paraula.

Salvador, Josep Maria, Joan i Josep, enhorabona i moltes gràcies a tots quatre en nom de la ciutat que heu ajudat a que sigui una mica millor cada dia i que encara espera molt de vosaltres en el futur.

Moltes gràcies a tots i per molts anys!.

Josep Ballart Pastor
Alcalde de Terrassa

 

------------------------------------------

 

Parlament de Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa

Salvador Cardús, Josep Maria Jarque, Juan Ramón Martínez i Josep Salvador, Terrassencs de l'Any. La cultura, l'esport, l'educació i les entitats, són els àmbits destacats.

Salvador Cardús Ros, sociòleg, escriptor, periodista i doctor en ciències polítiques; Josep Maria Jarque Jutglar, defensor de l’escola inclusiva; Juan Ramón Martínez, col·laborador amb diverses entitats culturals i el doctor Josep Salvador Sánchez, responsable de la unitat de medicina de l’esport de Mútua fins aquest any i també ha estat el metge de la selecció espanyola d’hoquei patins.

1.Felicitació
En primer lloc, moltes felicitats als quatre guardonats i moltes gràcies per la vostra tasca en els diferents àmbits.

Aquest acte de proclamació de terrassencs de l’any esdevé sempre una ocasió de festa, de goig, d’optimisme. Persones diferents per la seva vocació, professió, trajectòria, origen, etc. Persones que conformen un grup humà variat, complementari, ric en molts aspectes. Persones que fan bé la seva feina, que cerquen l’excel·lència, que milloren les coses, que fan progressar la societat.

2. Centralitat de la persona
En un món globalitzat i cada vegada més condicionat per la tècnica i les noves tecnologies, tenim el perill que tot acabi reduït a activitat, a producció, a utilitat. És necessari posar l’atenció en l’ésser humà concret; partir sempre des de la persona, des de la seva integritat, des de les seves necessitats, des de les seves potencialitats. El centre de l’activitat econòmica i social ha de ser ocupat per la persona i per la recerca del bé comú, i mai pot ser reduïda al simple rendiment, i menys encara al simple benefici. Centralitat de la persona humana, amb els seus drets i deures, respectada en tot moment, i sense oblidar la seva dimensió transcendent.

El Papa Francesc no només ens recorda la centralitat de la persona, element tradicional de l’humanisme cristià, sinó que ens empeny a sortir cap a les “perifèries geogràfiques i existencials”, a no instal·lar-nos en la superficialitat i el consumisme al marge del patiment dels més pobres i necessitats.

3. Missatge d’esperança
Vivim un temps marcat per una crisi d’esperança degut a les dificultats que ens apressen; de sospita i desconfiança davant les institucions i els seus responsables. Perquè costa pensar que es podran portar a terme els canvis que necessitem, enmig de tantes crisis de tot tipus.

La meva paraula final vol ser d’esperança. Una paraula d’ànim, començant per mi mateix, per tal de recordar una vegada més que tots estem cridats a aportar el nostre petit gra de sorra, estem cridats a desenvolupar la nostra missió en aquesta pel·lícula de la historia, en la qual tots som protagonistes, i que, finalment, entre tots podem fer que les dificultats esdevinguin oportunitats. Una crida a exercir la virtut de la resiliència, que consisteix no només a resistir les dificultats i els embats, sinó a més a més, a agafar impuls per a anar més lluny. Des de la fe, tot confiant en Déu, i confiant també en les persones amb les quals compartim el camí.

L’exemple de vosaltres quatre, que teniu un cor insatisfet i inconformista, que vol dir un cor jove, ens esperona per continuar fent aquest camí.

Moltes gràcies i moltes felicitats!

+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa

Inici