Cal aprofitar totes les oportunitats per proclamar, per si algú no està encara prou informat, que per iniciativa de la Caixa d’Estalvis de Terrassa, i formant part del seu programa benèfico-social, funcionen els Tallers Protegits Amat Roumens que acullen 250 subdotats, els quals no solament troben en aquest establiment una ocupació digna, sinó també una manera de fer-se útils a la societat i d’auto-promocionar-se fins a l’extrem que, en alguns casos s’ha arribat a incorporar-los a la indústria local.

Veient aquests joves i noies treballar i conviure en aquest establiment, ja no es pot parlar honradament de rebuig o marginació social. Els he vist en aquest ambient i m’han donat la sensació que formen una societat perfectament paral•lela a la normal, amb totes les seves motivacions (treball, amistat, relació social, esplai) simplement a un nivell més baix. En alguns casos, només una mica més baix.

Entre els homes i dones que s’ocupen dels acollits en aquest extraordinari establiment, tots ells gent abnegada i sacrificada, destaca significativament en Josep Lao Lao, que forma part de la plantilla des del dia de la inauguració.

El nostre homenatjat és el Cap de Personal dels Tallers Protegits. Tots sabem el que és un cap de personal en una empresa: control d’entrades i sortides dels treballadors, solució de tota la problemàtica relacionada amb l’activitat de tots i cada un d’ells, etc. Però, en aquest establiment, per la seva índole, la cosa és molt més complexa i necessita una persona especial per a aquesta tasca. S’ha de fer d’enllaç entre l’equip mèdic i els treballadors, cal vetllar el contacte entre les famílies i els Tallers, atendre els problemes d’inadaptació al treball, estudiar i assessorar les rotacions i promocions, vigilar les medicacions i els menjars, preocupar-se per les faltes d’assistència, cercar estímuls, vigilar i atendre les crisis, preocupar-se de l’ambient, la farmaciola, la biblioteca, l’escolarització, etc., etc.

Aquesta és la feina del Sr. Lao, que ell acompleix a plena satisfacció puix és la seva professió i la seva responsabilitat. Si es quedés aquí i no anés més endavant ningú no podria reprotxar-li res. Però hi ha quelcom que presideix i informa la feina del nostre homenatjat, quelcom que la sublima i la fa emocionant i és la dedicació tenaç i abnegada amb què la porta enllà, molt més enllà, dels seus límits naturals.

Fem si us plau, un repàs a aquesta dècada d’activitat. Els Tallers Protegits Amat Roumens foren inaugurats l’any 1971. Per tal de recollir i atendre els pupils també els dies de festa, a iniciativa del Sr. Josep Mª Casas, director de l’establiment, s’organitzà un Club al front del qual hi posà en Josep Lao. Els dissabtes i diumenges a la tarda hi acollien la majoria dels treballadors: ballaven, jugaven, escoltaven música, veien televisió...

En aquell temps era popular un programa de la televisió anomenat “Escala en Hifi” on era explotat amb eficàcia el PLAY BACK, que com vostès saben consisteix a interpretar una cançó canviant la veu de l’intèrpret per la d’un cantant famós.

En Josep Lao, ja havia notat per experiències recollides en el Club, l’especial predisposició per a la melodia i el ritme que tenen els seus pupils. Els entesos ho atribueixen al primitivisme de la seva ment. Sigui com sigui, i donada la feliç circumstància que en Josep Lao és també un músic polifacètic (toca la trompeta i el saxo) només mancava la il•lusió i la decisió de fer-ho perquè sorgís la idea de muntar un espectacle a l’estil d’ ”Escala en Hifi”.

Estem a l’any 1973. Portaven ja alguns mesos d’assaig i ja era hora de fer la primera representació. El primer pas del que havia de ser una gesta formidable, tingué lloc en el mateix local dels Tallers en presència de totes les famílies, més de cinc-centes persones.

Una anècdota interessant que descriu l’interès i la il•lusió de tots els implicats en l’empresa és que el Sr. Maurí, aleshores vicepresident de la Caixa de Terrassa, preocupat per la seguretat dels espectadors i intèrprets, féu construir una escala d’emergència especial per aquesta ocasió.

En aquells dies, Lluís del Olmo, professional eminent de la radiodifusió, havia fet popular el programa “Protagonistas nosotros”. En Josep Lao anà a demanar-li permís per donar el mateix nom a l’espectacle que havien muntat i en Lluís del Olmo, no solament hi accedí literalment emocionat, sino que ell personalment assistí i intervingué en la primera representació.

Era el principi d’una brillantíssima singladura. Han transcorregut set anys d’activitat incessant i d’èxits notables. “Protagonistas nosotros” ha passat a Terrassa pels casals de jubilats, per l’Asil Busquets, Ca N’Anglada, Salessians, Sala Crespi, Cinema Rambla, per aquest mateix local (la Sala Regina del Centre Social Catòlic) i, darrerament pel Centre Cultural de la Caixa d’Estalvis de Terrassa en ocasió dels actes d’inauguració.

A l’entorn de Terrassa, han actuat a Santa Coloma, Cornellà, Sabadell, Manresa, Olesa i més enllà a Blanes, Figueres, Olot...

Fora de Catalunya han anat a Osca, a València dues vegades, a Ciutat de Mallorca i el dia 29 actuaran a Madrid, especialment invitats per la companyia Iberia.

Una vitrina plena de trofeus i records marca el rastre del pas dels nostres herois per totes aquestes ciutats. Tots els periodistes coicideixen en qualificar l’espectacle d’extraordinari i emocionant i, a Madrid, en ocasió d’un congrés internacional d’especialistes, hi fou projectada la filmació d’una de les representacions i alguns dels presents, eminències mèdiques en el camp de la disminució mental, es resistiren a admetre que els intèrprets d’aquell espectacle eren subdotats.

Els aquí presents que han vist “Protagonistas nosotros”, saben positivament que no exagero, saben que durant un parell d’hores el públic queda literalment absort i pendent del que passa a l’escenari.

La consciència de la singular condició dels protagonistes impregna tot l’espectacle d’un clima emocional i apassionant totalment insòlit. Jo, personalment, en aquesta mateixa sala Regina, he presenciat la interpretació d’un fragment del Jesucrist “Super Star” francament esborronadora. Els que no ho heu vist mai, si se us presenta l’ocasió, que es presentarà, no us ho deixeu pas perdre.

Aquesta és, amics, l’obra i l’executòria d’en Josep Lao. Home de modesta formació que ha sabut superar-se a base de tenacitat, capacitat de risc, dedicació, generositat i lleialtat. Però d’entre totes aquestes virtuts, jo destacaria la seva increïble abnegació. A Terrassa hi ha homes d’acció extraordinaris que, com Josep Lao, treballen il•lusionadament en les seves dèries lloables, però fer-ho com en el seu cas amb els subdotats dels Tallers Protegits, eleva la seva gesta a la més alta categoria.

Per entendre-ho s’hi ha de viure. Jo he viscut al respecte una experiència als Tallers, que no oblidaré mai més (relat de la visita als Tallers).

En Josep Lao és per als pupils dels Tallers Protegits una espècie de pare, continuament interessat i preocupat per una immensa família de 250 fills. Ja no es tracta de tenir cura de tots ells cada dia laborable durant tota la jornada, ja no es tracta de tenir cura d’ells els dies de festa, ja no es tracta de tenir-los il•lusionats i dedicats a un espectacle interessant que els motiva, els promou, els personalitza, els il•lusiona i per força ha d’influir benèficament en la seva situació, sinó que en Josep Lao es preocupa, a més a més, dels peculiars problemes personals de cadascún. Podria citar-vos molts exemples. Darrerament havia detectat que una de les treballadores vivia acomplexada per un defecte en un ull. Calia resoldre aquest problema i s’ha resolt feliçment amb una magnífica operació de cirurgia estètica en la qual els facultatius que l’han realitzada i totes les persones implicades no hi han tingut altre estipendi que la il•lusió de fer una bona obra.

Josep Lao, increible Josep Lao, dotzenes i dotzenes de famílies us estan pregonament agraïdes, centenars de subdotats us estimen tendrament. Jo sé que aquests sentiments us basten per sentir-vos compensat per la vostra obra, puix la vostra abnegació, el vostre interès i la vostra il•lusió en la tasca que porteu a terme han estat sempre totalment desinteressats.

Estic fermament convençut que en distingir-vos, en incorporar-vos al grup selecte de Terrassencs de l’Any, no fem més que interpretar el respecte i l’admiració de tots els ciutadans per la vostra obra emocionant i emocionada.

Que no s’estronqui mai la font dels vostres sentiments ni la il•lusió per prosseguir aquesta tasca benemèrita i accepteu, per favor, les nostres gràcies més sinceres, més sentides i més emocionades.