Terrassenc de l’Any 1985
Jordi Figueras i Carreras
Autor Glossa: Sebastià Sanz i Perelló
Es un metge jove que ha sabut acoblar molt bé l’exercici normal de la seva professió amb l’amor i la dedicació a la música portats a un nivell de molt alta valoració especialment reconegut enllà de la nostra ciutat i fins i tot de les nostres fronteres.

El senyor Figueras és Professor en Grau Superior, amb Premi d’Honor, del Conservartori de Barcelona, que és la màxima qualificació que s’hi pot assolir. Cap del Departament d’Orgue del Conservatori de Terrassa, s’ha distingit com a organitzador incansable de concerts d’orgue com el que en aquestes dades es desenvolupa a la nostra ciutat.

Creador de l’assignatura d’orgue al conservatori terrassenc, és també fundador a Terrassa de l’Associació d’Amics de l’Orgue.

Únic convidat de l’Estat Espanyol al recent Festival i Concurs Suís d’aquest instrument, considerat el certamen d’orgue més important del món i al qual només s’hi pot accedir mitjançant una selecció molt rigorosa, aconseguí situar-se entre els tres primers classificats.

Ha estat el promotor de la recuperació d’un orgue per a l’església parroquial de Sant Pere, on hi sovintegen les seves col.laboracions musicals i litúrgiques.

Entre els premis que ha obtingut cal esmentar el primer en el Festival d’Orgue de Toledo de 1981 i finalista al d’Àvila de 1982. I entre les seves actuacions a l’estranger són remarcables les seves intervencions als festivals d’Holanda i Gènova.

El senyor Figueras té la sort de ser no solament un organista formidable i un bon metge, sinó també una persona estimada per tothom qui el tracta. Es veu en la consideració i estima que li demostra el públic que assisteix als seus concerts, com en parlen tots els seus alumnes, en allò que opina d’ell la seva esposa, com el miren els seus pares i germans quan actua...

La seva passió per la música li prové de l’ambient familiar, en el qual no hi ha ni un sol membre (començant per la seva mare, que és pianista) que d’una manera o d’una altra (practicant-la o bé fruïnt-la) no en sigui incondicional.

Home senzill, directe, de conviccions religioses, amant de la família (té dos fills) malgrat el poc temps que li pot dedicar, té també la sort -ens sembla- d’haver ensopegat una esposa d’aquelles que serveixen, fonamentalment, perquè un home hagi de ser bo per força. I així, és clar, es pot anar molt lluny.

Glossa escrita i llegida per Sebastià Sanz Perelló al Centre Cultural de Caixa Terrassa - 8/12/1985

 

Inici