El senyor Josep Marquès
i Izart, qui rebé del seu pare, inoblidable patrici, un molt
difícil heretatge empresarial, ple d’exigències
i responsabilitats, al qual afegí una dedicació de
caire esportiu brillantíssima, nasqué a Terrassa el
1917, cursà el batxillerat a l’Escola Pia, es llicencià
en Dret a la Universitat de Barcelona i es diplomà en estudis
empresarials per l’ESADE i per l’IESE.
Heretà del seu pare l’esperit de treball i un gran
amor a la ciutat nadiua. I hi col.laborà en moltes de les
seves activitats i en fou el seu continuador.
A la dècada dels quaranta, en el temps difícil
de la postguerra, en el qual la pobresa també era als ajuntaments,
va ser membre del Consistori Municipal.
Son molt remarcables les seves actuacions a “Mina d’Aigües
de Terrassa” des de l’època que en podríem
ben dir de “la conquesta del Llobregat”, i l’adequació
d’aquella empresa a les necessitats d’una ciutat moderna
en procés de creixement vertiginós.
Ha actuat durant molts anys dins l’òrgan rector
de Ràdio Terrassa, dotant l’emissora dels convenients
mitjans per a situar-la i mantenir-la entre les capdavanteres
del país.
Tenen una molt especial significació els seus trenta anys
consecutius al davant, com a president, de l’Atlètic
Terrassa Hockey Club, una de les més importants entitats
de la ciutat pel seu nombre de socis, per la quantitat d’esports
que s’hi practiquen, per l’excel.lència de
les seves instal.lacions a Can Salas i per la persistent posició
capdavantera del primer equip de l’Atlètic dins del
hockey català, espanyol i europeu, que l’ha portat
una i altra vegada a competir amb els millors equips del món.
El senyor Marquès, a més, ha sabut donar a l’Atlètic
una emprempta associativa que ultrapassa els paràmetres
purament esportius i que han valgut per a fomentar un autèntic
esperit de comunitat social de gran projecció ciutadana.
Josep Marquès Izart és també un gran entusiasta
del golf, estima molt els amics (i tants que en té), la
família (i té quinze fills i vint-i-un néts
-dades de 1985-), és home de molt sòlides creences
religioses i ha estat sempre un bon ajut (fugint de tota mena
d’ostentació) per a la seva parròquia de Sant
Pere, com per a tota la ciutat, en tot allò que ha estat
al seu abast.