Imaginem-nos que dirigim els raigs de llum d’un gran focus sobre una multitud i que una de les persones congregades va abillada amb un vestit fosforescent. Tot seguit veurem que aquesta persona brilla extraordinàriament entre les altres i que per força l’hem de distingir i destriar d’entre els congregats. En Lluís Iribarren Junyent és un impressionant exemple, d’aquesta distinció. Ës un home senzill, amable i cordial però a desgrat seu, estigueu-ne segurs, brilla i sobresurt i es fa impossible confondre’l i perdre’l en l’anonimat.

Sovint som donats a atribuir a la sort els èxits de les persones i no és així. Ës veritat que la sort sol intervenir en les trajectòries triomfals però no com element determi-nant sinó com a circumstància lateral i fortuïta.

La sort és una dama que sovint s’enamora dels actius, dels esforçats, dels perseve-rants i els seus dons no són un caprici ni una cabriola del destí, sinó la justa gratifi-cació a un esforç exemplar i extraordinàri.

En Lluís Iribarren, nascut a Puigreig, viu a Terrassa des de l’edat de 14 anys. El canvi de domicili coincideix amb la seva incorporació al món laboral. Els començos són durs, res no li és donat o regalat i ha de compaginar forçosament el treball amb la necessitat de formar-se professionalment.

Amb passos cada vegada més ferms i segurs va assumint en el seu camp laboral noves i més importants responsabilitats. En el món empresarial, es va orientant cada cop més en l'àrea directiva i de gestió i aquest procés irreversible, al llarg dels anys, culmina en la conversió en soci i gerent d’una important empresa industrial de Terrassa. Era el colofó inevitable de tot un desplegament de visió i acció vertadera-ment intel.ligents i eficaces.

Per aquestes dues virtuts: intel.ligència i eficàcia, el seu vestit fosforescent, el Sr. Iribarren no pot passar desapercebut. Per això ha estat reiteradament invitat a formar part dels òrgans de govern de diverses entitats i institucions entre les quals hem de citar: Joventuts Musicals de Terrassa, membre fundador, Cambra de Comerç, Gremi Metal.lúrgic, Prointesa i Caixa d’Estalvis de Terrassa, en totes les quals ha trobat camp per lluir la seva competència professional i la seva experiència en la gestió.

El seu pas pel Consell d’Administració de la Caixa de Terrassa ha significat catorze anys de serveis i dedicació desinteressada en els llocs de Vocal, Vice-president segon, Vice-president primer i, finalment President durant els 5 anys darrers.

En arribant a aquest punt se’m presenta un dilema. Aquí no es tracta de fer un elogi de la Caixa de Terrassa, perquè no és aquest ni el lloc ni el moment, però sense llançar una llambregada, per ràpida que sigui, al passat i al present d’aquesta Insti-tució, és impossible donar la mida justa del nostre personatge.

Durant 14 anys Lluís Iribarren ha estat vinculat al més alt nivell a la trajectòria i als destins de la nostra institució d’estalvis i per força l’evolució fortament positiva de la Caixa de Terrassa és el taló de fons ideal per projectar-hi la figura del nostre home-natjat i proporcionar a tots vostès els elements de judici, prou fidedignes i eloqüents, per perfilar la seva figura d’una manera formal i exacta.

Pensem que en el decurs del seu mandat presidencial la Caixa de Terrassa ha més que doblat els Recursos propis, els Actius totals, els Dipòsits, la Inversió creditícia i ha estès la seva presència a 21 comarques catalanes a través d’una xarxa de prop de 150 agències o punts de servei.

És clar que tot això ha estat propiciat pels homes que el precediren en els càrrecs i a la presidència i realitzat per un eficient equip de funcionaris dreturerament conduïts per un Estat Major extraordinàri, però la seva capitania d’aquests últims anys, no solament no ha restat impuls a aquesta trajectòria sinó que l’ha potenciada i envigorida fins a uns límits estupefaents.

Sembla com si la Caixa de Terrassa hagi estat la lliça ideal perquè la competència del Sr. Iribarren brillés amb la lluentor més escaient i il.luminés els mèrits del nostre personatge.

El Sr. Lluís Iribarren, potser remmemorant els seus difícils començos, ha sostingut sempre com a dogma de fe la necessitat de preparar a fons els homes destinats a formar part dels equips de gestió a les empreses. És dels que sempre ha cregut que amb bones eines es fan bones feines.

Fidel a aquesta concepció, fou membre fundador d’EMI (Escola de Comandaments Intermitjos) i, ja dintre la Caixa, contribuí a la creació de l’Escola de Negocis del Centre d’Estudis Empresarials de la Caixa de Terrassa que funciona en col.laboració amb la Universitat americana de Carolina del Sud. Aquesta escola de Terrassa compta en aquests moments amb més de cent alumnes i en finalitzar aquest any acadèmic es graduarà la primera promoció de Bachelors in Sciences of Business and Administration.

L’activitat financera de la Caixa de Terrassa té avui una importància impressionant però personalment m’encanta la dimensió i la trascendència de la seva obra cultural i social. I aquí torno a topar amb el mateix dilema, no és aquest el lloc ni el moment per fer una exegesi completa de l’obra cultural i social de la Caixa, però sense repassar i recordar la importància i dimensió d’aquesta Obra, és impossible fer el retrat correcte i convincent del personatge.

També prèviament haig de recordar que l’obra cultural i social de la Caixa de Terrassa no és una iniciativa personal, ocasional i determinada, sinó que és una actitud consubstancial, com una tradició que ha impregnat i presidit sempre la manera de ser i fer de la Institució i, per tant, en són joiosament responsables tots els homes que en l’exercici dels seus càrrecs han donat suport i han impulsat les distintes realitzacions que són avui motiu d’orgull i satisfacció per a tots, però especialment per a la ciutat de Terrassa.

1 Tenim el Centre Cultural més important d’Espanya. La Fundació Cultural Privada Caixa de Terrassa té cura de l’administració d’aquest important establiment i corre al seu càrrec promoure i sostenir la seva activitat cultural. Dintre d’aquesta activitat destaquen d’una manera rellevant les temporades estables de música i dansa d’una categoria i d’una freqüència inaudites a la nostra Ciutat.

2 Una altra fundació, l’Amat Roumens, té cura dels Tallers Protegits que acullen 250 disminuïts psíquics i és un establiment peoner a Espanya en l’emocionant intent d’incorporar aquestes persones minvades al món laboral.

3 La tercera fundació, la Torres Falguera, patroneja la Llar dels avis, un establi-ment que en òptimes condicions acull a un centenar d’ancians.

4 Dintre d’aquesta important acció social hem d’esmentar els esforços que s’estan fent per crear noves activitats, nous llocs de treball, per a disminuïts psíquics en el sector de serveis.

5 El premi Ricard Camí de pintura catalana i el premi Montserrat Alavedra de música de cambra, són també importants assoliments culturals duts a terme amb la col.laboració d’Amics de les Arts i J.J.M.M.

En fi, pensem que aquest resum de l’Obra cultural i social de la Caixa de Terrassa és imprescindible canemàs sobre el qual cal sobrefilar els trets més representatius del Sr. Lluís Iribarren. Només així el podrem comprendre en la seva veritable dimensió.

Catorze anys en els llocs més importants dels òrgans de govern, els cinc darrers a la presidència, són prou significatius com per donar-nos la mesura exacta de la influència personal d’en Lluís Iribarren sobre la puixança i la importància assolides per l’Obra Cultural de la nostra institució d’estalvi.

Per imperatius estatutaris el Sr. Iribarren deixa la presidència de la Caixa al seu successor. Trasbalsa la càrrega sobre espatlles més joves, és llei de vida i convé que sigui així. Estic segur que ho fa sense recança per la satisfacció del deure ben acomplert i ara es disposa a contemplar des de la barrera com segueix i prospera l’obra magnífica i admirable que ell ha contribuït a potenciar.

És home senzill, poc donat a les vanitats i a les fantasmagories, si d’ell depengués ni se li ocorreria pensar en l’orgull i la satisfacció que té dret a sentir pensant en la seva executòria. Els terrassencs, però, no el deixarem recloure en el claustre silent de la seva senzillesa i per això som aquí proclamant els mèrits tan importants i tan evidents d’un home excepcional que s’ha complagut a posar la seva intel.ligència i la seva eficàcia al servei de la ciutat a través de moltes de les seves institucions.

Per la importància de la seva actuació l’hem de col.locar justament a la galeria de terrassencs il.lustres, a la colla de ciutadans eminents que d’una manera efectiva han contribuït a l’enaltiment de la nostra ciutat.

Sr. Lluís Iribarren Junyent, accepteu si us plau el nostre regraciament, us oferim joiosament el reconeixement dels vostres mèrits. Terrassa us recordarà sempre amb la més sincera admiració.

Glossa escrita i llegida per Carles Puig i Vilanova al Centre Cultural de Caixa Terrassa - 8/12/1992