Terrassenc de l’Any 1993
Sergi Belbel i Coslado
Autor Glossa: Carles Puig i Vilanova

Crec que per iniciar-nos en la contemplació del nostre primer personatge la millor cosa que podem fer és llegir la llista de les seves obres. Això ens predisposarà per veure’l sota la veritable llum i sota l’autèntica perspectiva.

Heus aquí, doncs, la relació d’obres teatrals de les quals és autor:

  • Calidoscopios y faros de hoy. (1985)
  • La nit del cigne. (1986)
  • Tu, abans i després. (1987)
  • Dins la seva memòria. (1987)
  • Mínim-mal Show. (1987) Col.laboració amb Miquel Gòrriz.
  • Elsa Schneider. (1987)
  • Opera. (1988)
  • En companyia d’abisme. (1988)
  • Tàlem. (1989)
  • Carícies. (1991)
  • Després de la pluja. (1993)

Quasi tots aquests títols han estat editats a Barcelona i a Madrid en català i castellà respectivament. “Elsa Schneider” a més ha estat traduïda al francès.

“Carícies”, a més de la versió catalana i castellana, ha estat traduïda al francès, l’alemany i el portuguès.

Totes han estat representades a Barcelona i Madrid i algunes, com Carícies, ho ha estat a Lisboa, Berlin i Caen.

Sempre que ha estat possible les ha dirigides el propi autor i la darrera, “Després de la pluja”, serà presentada a Terrassa aquest mes de desembre.

Sergi Belbel és un home imbuït per l’esperit escènic, afectat pel “verí del teatre”, l’escena és un àmbit excitant i exigent on l’autor planteja les coses que s’han de dir, i el director decideix com s’han de dir i on s’han de dir. Per això Sergi Belbel és ensems autor i director, puix un esperit creador com el d’ell només pot trobar plena satisfacció fent les dues coses.

Com a director, a més de dirigir, és clar, les seves pròpies obres, ha dirigit:

  • L’augment, de Georges Perec, a la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Pervertimiento, de José Sanchis Sinisterra, a Saragossa.
  • La fageda, de Josep M. Benet i Jornet, a Bercelona.
  • Aquí, de Pilar Alba, a Barcelona.
  • Passos, de Samuel Beckett, a Barcelona.
  • Desig, de Josep M. Benet i Jornet, a Barcelona.
  • La filla del mar, d’Àngel Guimerà, al Romea

Com a traductor, ha passat a la llengua catalana:

  • Fedra, de Racine.
  • L’augment, de Georges Perec.
  • Passos, de Samuel Beckett.
  • Combat de negre i de gossos, de Bernard Marie Koltés.
  • En la soledat dels camps de cotó, de Bernard Marie Koltés.
  • La nit just abans dels boscos, de Bernard Marie Koltés.

Aquesta extraordinària singladura pel camp teatral ha estat reconeguda fins ara de la manera següent:
Premio Marqués de Bradomín, del Ministeri de Cultura, per l’obra Calidoscopios y faros de hoy.
Premi Ciutat de Granollers per l’obra Dins la seva memòria.
Premi nacional Ignasi Iglesias, de la Generalitat de Catalunya per l’obra Elsa Schneider.
Premi de Direcció de la Crítica Teatral per l’espectacle Desig.
Premi Ojo Crítico de Teatro, de Radio Nacional de España pel conjunt de la seva obra.
El 1992 rep l’ajuda de la C.E.E. per a joves autors europeus en la difusió de la seva obra.

Amics, es pot demanar més? En Sergi Belbel ha invadit el món del teatre com una allau, amb tot l’ímpetu de la seva il.lusionada joventut. “Calidoscopios y faros de hoy”, la seva primera irrupció al teatre, és una obra de l’any 1985, ço és, tota aquesta acció l’ha portat a terme en menys d’una dècada, només en vuit anys.

El nostre homenatjat nasqué a Terrassa el 1963, just quan jo, pobre de mi, tenia ja 50 anys. Déu meu, és possible? Per a mi en Sergi és un jovenet i, no obstant, quanta fertilitat!.

Observant la seva trajectòria, no puc evitar fer-me una reflexió: quina diferència, quin contrast entre les vides eixorques dels homes inoperants i el rastre fecund d’aquells que com en el cas de Sergi Belbel, saben viure la vida minut a minut consagrant-la a una dèria d’alta categoria i assaborint-la gota a gota com un licor exquisit.

En Sergi Belbel és Llicenciat en Filologia romànica per la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu primer contacte amb el teatre es produeix en el grup GRESCA del Centre Social Catòlic, dirigit per Lluís Barón.

El 1984 esdevé membre fundador de l’Aula de Teatre de la Universitat Autònoma on s’inicia en la tècnica de l’escriptura dramàtica i en els trencacolls de la direcció escènica sota la direcció de bons professionals del món del teatre, entre els quals hem de citar a José Sanchis Sinisterra, director de Teatro Fronterizo. El 1988 coneix el dramaturg Josep M. Benet i Jornet algunes obres del qual dirigirà. En aquell moment en Sergi Belbel ja s’havia capbussat ardidament en el món escènic, el món que ell volia viure i per al qual estava tan ben dotat i preparat.

Sergi Belbel irromp amb força en l’àmbit teatral quan el Teatre està vivint una època confusa i delicada. Mentre hi hagi homes al món hi haurà teatre, perquè teatre és passar el mirall pel camí i això interessarà sempre els homes els quals, és clar, sempre estaran encuriosits i interessats a observar la humana peripècia. Però és el cas que els progressos inaudits de la tècnica moderna han aconseguit gravar la veu i la imatge sobre cintes o discos la qual cosa ha estat una veritable revolució. Tot allò que passa als homes i tot allò que l’home imagina o inventa sobre l’aventura humana, tot es pot gravar i conseqüentment es pot transportar, emmagatzemar i, fins i tot, es pot introduir a totes les cases per la finestreta de la televisió.

Això ha estat un cop terrible per al teatre escènic encara que no un cop mortal. Que la tafaneria tradicional i general es pugui satisfer sense moure’s de casa amb les sabatilles posades i assaborint un cafè que t’ha preparat la muller aparta una gran part de la població de les sales d’espectacles i, si el teatre segueix vivint malgrat aquestes circumstàncies demolidores, és perquè l’escenificació i la interpretació “in vivo” a càrrec de persones reals, de carn i ossos, té sobre l’espectador una acció tan autèntica, tan apassionant, que cap tècnica de gravació no pot ni igualar.

Malgrat aquesta circumstància salvaguardadora és evident que al teatre escènic li aniria molt bé una acció social ferma i continuada d’iniciació dels espectadors. Totes les coses, especialment les arts, necessiten un període d’introducció sense el qual no es pot despertar ni mantenir un veritable interès, tal és el cas de la música i la pintura a les quals tots ens hem atansat amb passos vacil.lants fins que segurs de les nostres predileccions ens hi hem instal.lat còmodament.

És evident que en aquest país no es fa absolutament res per inclinar la gent jove a les delícies del teatre escènic, per això el gust pel teatre viu avui és cosa de gent madura addicta però insuficient.

Jo no tinc res en contra dels esports, i encara us diré que m’agraden molt, però les hores de tennis, de bàsquet i de futbol que saturen “ad nàuseam” els programes de la televisió contrasten brutalment amb l’absència gairebé absoluta de teatre, encara que fos enllaunat.

Quina llàstima! I malgrat tot tenim camp per al conreu del teatre viu. La terra és bona i acollidora. Posem per cas aquesta sèrie televisiva “La granja” que ens ha demostrat dues coses importants: Primera, que tenim actors, directors i guionistes per fer coses de gran categoria. Segona, que el públic s’ha delitat amb l’espectacle i l’ha acollit amb entusiasme i satisfacció.

Quant a gent molt capaç de treure’ns d’aquest destret, a Terrassa estem d’enhorabona. Com aquell que diu fa quatre dies que en aquest mateix lloc cantava jo els mèrits de Vicenç Villatoro, un novel.lista de vint-i-tants anys brillant, impulsiu, prometedor. Tenim també un literat de la categoria de Jaume Cabré, autor precisament dels guions de “La granja” i ara aquest Sergi Belbel que ha irromput en el Teatre com un llamp serè brillant, eficaç i prometedor amb tota la puixança de la seva escandalosa joventut.

Sergi Belbel no és ja només un autor, un director o un traductor de teatre, és més: és un estudiós, un investigador teatral camí d’una erudició envejable, camí d’un estat de gràcia els fruits del qual fan i faran honor al país i, de retruc, a la nostra ciutat que l’ha vist néixer.

De vegades, veient-lo fer camí amb pas segur, encarat a les dificultats, m’entra una folla por que es pugui malmetre aquesta esplendorosa oportunitat i en somnis m’imagino aferrat també a l’esteva en la boja dèria d’ajudar-lo a fer el solc més dret i més profund en aquesta terra amenaçada i entranyable cel conreu teatral.

Sergi Belbel Coslado ha estat nominat molt justament i encertada Terrassenc de l’Any, ingressa avui a aquest olimp de terrassencs notables.

És possible que temps enllà pugui arribar a semblar-li una distinció humil i modesta al costat de les qualificacions que li arribaran, però el que sí podem assegurar, és que de sentida i de sincera no en rebrà cap com la dels seus conciutadans, contents dels seus èxits i convençuts que aquesta vida jove no fa més que començar i que en un futur, com aquell que diu immediat, la seva dedicació i el seu esforç assoliran l’altura dels elegits, dels fills predilectes de Talia, la musa del Teatre que el preservarà del desencís i del desànim en l’atzarós camí de l’èxit i l’enaltiment.

Així ho desitgem tots els teus conciutadans i així sigui.


Glossa escrita i llegida per Carles Puig i Vilanova al Centre Cultural de Caixa Terrassa - 8/12/1993

Inici