Terrassenc de l’Any 1993
	Josep Pi i Maseras
	Autor Glossa: Carles Puig i Vilanova

La condició que ostenta Terrassa de ser el bressol indiscutit de l’hoquei sobre gespa, ha determinat que una bona colla d’homes que s’han significat extraordinàriament en el conreu i foment d’aquest esport, hagin passat a ocupar llocs d’honor entre el centenar de Terrassencs de l’Any nomenats al llarg d’un quart d’aquest segle.

Repassant els meus escrits m’adono que abans d’honorar a Josep Pi, han estat vuit els terrassencs de l’any vinculats a l’hoquei:
Lluís Francino Riera Seleccionador nacional.
Josep Colomer Ribas 75 vegades internacional.
Jaume Salvatella Camps Àrbitre internacional.
Francesc Amat Fontanals Més de 100 vegades internacional.
Jaume Arbós Serra 14 anys capità de la selecció nacional.
Joan Amat Fontanals 143 partits internacionals i 4 olimpiades.
Martí Colomer Ribas President de la Federació Catalana d’Hoquei
Josep Marquès Izard 30 anys president de l’Atlètic Terrassa HC.

Ara anem a atansar-nos a Josep Pi Maseras i impressionat per la quantia i brillantor dels mèrits dels col.legues que he citat, tinc la certesa d’haver topat amb un esportista de la mateixa altura de tots els que l’han precedit.

En aquest moment em sembla obligat fer una pausa per felicitar l’hoquei terrassenc, no ja pels seus èxits esportius ni per l’enorme importància que té dintre l’hoquei nacional, sinó perquè al llarg d’aquest segle, durant el qual ha escrit a cops d’stick les pàgines més brillants de la història de l’hoquei, ha tingut la xamba, la immensa sort de veure sortir del seu propi cos social aquests homenassos que tan bé i tan contundentment han impulsat i propagat el nostre esport. Jo no sabria dir si és l’hoquei qui ha forjat aquests homes o són aquests homes els qui han elevat l’hoquei a l’altura que llueix amb justificat orgull.

Tots els esports, totes les activitats artístiques, totes les dèries culturals, haurien de comptar amb l’alè i l’impuls dels homes d’aquest tremp.

Admeto que arreu hi ha homes que treballen ardidament en un camp concret, però haurien de ser més i, sobretot, més poderosos i l’esport, l’art i la cultura terrassencs amb un vol majestuós s’enlairarien cel enllà per damunt, molt per damunt, del nivell que correspon a una ciutat de la nostra importància.

De vegades les circumstàncies que determinen una afecció o desvetllen en nosaltres una inclinació, són merament fortuïtes. Qui havia de dir al senyor Josep Pi que, aquells diumenges al matí que anava amb els amics a presenciar els partits d’hoquei que es jugaven al camp de l’Harmonia, al carrer de Colom, havien de conduir-lo a consagrar tota una vida als malabarismes de la pilota amb l’stick?.

Els seus començos com a jugador es refereixen a l’any 1943 quan es va integrar al modestíssim Club Armonia Egara. Entitat sense seu social els membres de la qual es reuníen al Bar Codina de les Quatre Carreteres.

L’any 1952 formant part del primer equip del Club Egara, aconseguí amb els seus col.legues a València, el títol de Campió d’Espanya.
Aquest esdeveniment el vinculà per sempre al seu Club. El 1955 amb l’ajut dels seus companys de Junta creà l’Escola d’Hoquei que en el decurs del temps ha esdevingut l’orgull del Club i un punt de referència per a totes les altres entitats esportives.

El 1965 l’Entitat li confia la presidència de la secció d’hoquei i aconsegueix durant 12 anys escriure les pàgines més brillants de l’historial del Club. És dintre d’aquest període que el Club Egara assoleix el Campionat d’Europa a Brusel.les (1969) i el Campionat d’Europa a Terrassa (1970). Encara avui el Club Egara és l’únic del nostre país que ostenta dos campionats d’Europa en el seu palmarès.

El nostre homenatjat pel seu esperit emprenedor, per la capacitat de gestió, per la seva facultat de contagiar l’entusiasme, es féu notar i la Junta Directiva li oferí la presidència del Club l’any 1981.

Paral.lela a la seva activitat esportiva, ha portat a terme una important i exitosa activitat industrial i la seva gestió professional en quatre empreses terrassenques ha estat en la base de la producció de manufacturats que per la seva qualitat han assolit un prestigi internacional que enalteix la fama tèxtil de la nostra ciutat.

És home del tèxtil i de l’hoquei. No podia dedicar-se a altres dues coses que l’encardinessin més a la tradició, al prestigi, i a les activitats predilectes dels terrassencs.

Però la seva responsabilitat com a President d’un Club poliesportiu no podia limitar-se a atendre l’hoquei i es consagrà amb totes les forces a promocionar les altres seccions. Durant el seu mandat reberen un gran impuls les Escoles Esportives, la secció de Tennis i l’Hípica. Totes elles s’han fet notar per la seva incessant activitat en multitud de tornejos, confrontacions i exhibicions de tot tipus a nivell nacional i internacional.

L’any 1985, amb motiu del 50è aniversari del Club, els seus consocis li atorgaren l’Escut d’Or i Brillants, en reconeixement a la seva executòria.

El 1990, la Federació Catalana d’Hoquei, li concedeix l’Stick d’Or per la seva poderosa i reeixida acció a favor de l’hoquei.

El 1992 la Real Federació Espanyola d’Hoquei el distingeix amb l’Escut d’Or.

Aquests darrers anys, els equips d’hoquei del seu Club, com si volguessin coronar amb uns grans èxits socials la bona brega del seu president, li ofereixen:
2 títols de Campions de Lliga 1992-1993.
La Copa del Rei 1993.
Sots-campionat d’Europa 1993 a Brusel.les.
5 campionats juvenils d’Espanya.
i 6 campionats juvenils de Catalunya.
En fi, l’apoteosi.

El 1992, després de 12 anys d’exercir eficaçment el càrrec, deixa la Presidència del Club Egara i dona pas al relleu generacional. Acabava normalment un període extraordinari veritablement exemplar, com a facècia representativa i directiva, d’una de les grans entitats esportives terrassenques.

Aclaparat per les dimensions del nostre personatge, no puc evitar fer-me unes reflexions. Tots estem veient com avui proliferen les intervencions de personatges o empreses que, per motius poc altruistes, apuntalen els Clubs amb poderoses ajudes. L’acció d’en Josep Pi, és un impuls il.lusionat de bona llei que no té res a veure amb els homes mecenas o els homes sponsors. Ell pertany al grup dels homes motor. Els motors són màquines poderoses que ho mouen tot, però ho fan movent-se ells prèviament i a tota màquina.

En Josep Antoni Pi ha estat per a l’hoquei terrassenc un motor fabulós que no ha desdit mai i l’ha portat a viure personalment una aventura estupefaent difícilment superable i evidentment benefactora d’un esport que ha passejat i passeja el nom de Terrassa més enllà dels límits del nostre país.

El C.D. Terrassa Hoquei i l’Atlètic Terrassa Hoquei Club, els dos grans rivals esportius del Club Egara, han manifestat la seva total adhesió a aquest acte i estic totalment convençut que, expressa o no, podem comptar amb l’adhesió de totes les entitats esportives i la de tots els ciutadans que veiem admirats en el nostre personatge un gran esportista, un excel.lent industrial i un ciutadà eminent que ha fet de la seva actuació un model a imitar i una meta a assolir.

Benvingut Josep Antoni Pi a la galeria il.lustre de Terrassencs de l’Any en virtut dels vostres mèrits extraordinaris i evidents.

La més cordial enhorabona.

Glossa escrita i llegida per Carles Puig i Vilanova al Centre Cultural de Caixa Terrassa - 8/12/1993

Inici