Terrassenc de l’Any 1993
Conxa Puig i Bacardit
Autor Glossa: Carles Puig i Vilanova

Un dia l’alumne li digué al pedagog: Mestre, teniu un consell, una sentència que sigui com un compendi de la filosofia de la vida i serveixi de guió, de norma de conducta per al qui vol avançar dretament per l’atzarós camí?.

Si, amic meu, féu el mestre. En llevar-te cada dia pensa el que has de fer i fes-ho ben fet. El que no hagis de fer no ho facis, fuig-ne.

I era veritat. Tots tenim una cosa a fer en llevar-nos, i de la manera il.lusionada amb què la fem, de la cura amb què l’executem, de la perfecció que hi exigim, se’n deriven una munió de conseqüències totes lloables, totes benèfiques, totes enriquidores.

Normalment sentim la satisfacció d’haver fet una cosa ben feta, però no passem d’aquí, encara que sigui una fita més en el rastre que tots anem deixant a la nostra vida. Però quan el nostre esforç, la nostra responsabilitat i el nostre perfeccionisme redunden en benefici dels altres, aleshores, amics, sortim del camp estricte de la professionalitat ben entesa per entrar en un altre món, en el món de la generositat, de l’abnegació, del sacrifici...

Això vol dir que de bons professionals (perquè dels dolents no cal parlar-ne) n’hi ha de dues menes: els que serveixen puntualment la seva professió i es detenen per delitar-se en la contemplació de la feina ben acomplida, i els que la fan trascendir més enllà dels seus límits naturals i la magnifiquen i l’enalteixen posant-la al servei dels altres.

I aquest és el cas de na Concepció Puig: ella és una excel.lent assistenta social però cauríem en un flagrant error d’apreciació si creguessim que s’ha limitat al compliment estricte dels seus deures. No, amics, aquesta mena de persones com la Concepció Puig no es poden quedar a mig camí. Tenen un rosec interior, un estrany impuls, una força íntima que les empeny a anar més enllà, molt més enllà. Són una estranya i gloriosa mena de persones que necessiten vessar-se en els altres, diluir-se en els altres i només la consciència d’haver fet un bé determinat els calma el seu estrany neguit i els permet sentir-se en pau.

Val a dir que aquesta corprenedora manera de fer per part d’un professional, és potenciada notablement quan aquest professional ostenta tots els pronunciaments, totes les garanties i una excel.lent preparació madurada al llarg d’anys d’actuació impecable.

En el cas de na Concepció Puig, basta llançar una simple llambregada al seu recorregut professional per adonar-se que en ella hi concórren tots aquests mèrits.

És assistenta social titulada des de l’any 1965. Encara que manresana de naixença fa prop de 20 anys que viu amb nosaltres. En la seva ciutat de naixement col.laborà fins l’any 1972 en l’equip director de l’Escola de Formació Social Torres i Bages.

L’any 1975, integrada en l’Associació Espanyola contra el Càncer, passa a exercir d’assistenta social a Terrassa.

L’any 1980, la Caixa d’Estalvis de Terrassa li confia l’organització i coordinació del seu Centre de Rehabilitació de Laringectomitzats. Aquest és un càrrec que s’avé perfectament amb els seus sentiments i amb la seva professionalitat. De veritat que és emocionant veure-la evolucionar entre els pacients que han perdut el do de la parla i fer que mitjançant tècniques especialitzades i a força de la tossuda reiteració d’exercicis adequats puguin recuperar la facultat de comunicar-se amb els seus consemblants.

Dona sempre preocupada a aprofundir la seva formació, ha assistit a cursos de perfeccionament i a seminaris nacionals i internacionals per tal de mantenir actualitzats els seus coneixements en general i els del camp de l’oncologia en particular.

És autora de comunicacions i ponències en congressos i reunions sobre oncologia i ha publicat articles i treballs en distints mitjans de comunicació.

Ha col.laborat eficaçment en escoles de pràctiques, en el col.lectiu d’Assistents Socials, en el Grup Sanitari professional de Terrassa i és membre fundador de la Societat catalano-balear de cures pal.liatives.

Fins aquí tot el que fa a la seva formació i disposició professional, però tot això, que és molt, no pot competir ni eclipsar els dolls d’humanitat que informen la seva tasca admirable.

Ja us he parlat d’aquest neguit que la corinflama en l’exercici de la seva professió, vegeu ara, doncs, de quina manera ha vingut actuant dia rere dia.

A l’Escola de Formació Social de Manresa organitza, amb el concurs d’un grup de companys, una Residència-Menjador per a estudiants i obrers en la qual té cura de l’administració i acollida de persones.

Comptant amb l’ajut voluntari de dones masteitomitzades, crea el programa “Seguim endavant” per a la rehabilitació de les persones que han sofert aquesta intervenció quirúrgica.

Tots sabem la positiva feina que està duent a terme en el Centre de laringectomit-zats de la Caixa de Terrassa on els pacients aprenen a tornar a parlar ajudant-se els uns als altres en una mena d’exercici de solidaritat vertaderament impressionant.

Col.labora en el programa de Treballadores Familiars de l’Associació Espanyola contra el càncer.

Elabora un programa de recuperació per a les persones ostomitzades.

Té cura d’un grup de voluntaris dedicats a l’atenció i suport de malalts terminals de càncer.

En fi, no para. I tot aquest neguit no penseu que és un fet rutinari destinat a complir i prou. No, aquest no és l’estil de na Concepció Puig, ella presta el suport i els consells als malalts, ella cerca ajudes per als necessitats, ella encoratja els pacients de postoperatori ajudant-los a afrontar les seves limitacions, ella té a punt el mot esperançador per al qui el necessita, la mà amiga per al qui necessita suport, la companyia per foragitar les tenebres de les hores terminals.

En fi, amics, na Concepció Puig podrà ser una meravellosa, eficaç i irrepetible assistenta social, però la nostra heroïna és molt més que això, na Concepció Puig és un àngel bo.

Tot això és important i admirable, però encara hi ha més: us heu fixat que en fer un regal procurem donar-lo bellament presentat amb un paper de fantasia i lligat amb un gran llaç de seda virolada perquè faci patxoca i vesteixi bellament l’ocasió?. Doncs bé, totes les virtuts i totes les excel.lències personals i professionals de la nostra homenatjada ens arriben bellament embolicades amb l’embolcall de la seva senzillesa humana.

Heus aquí la virtut que ho embolcalla tot amb una gràcia superior a tots els papers de fantasia i a tots els llaços virolats del món.

Fer les coses ben fetes, posar-hi la major amabilitat i abnegació i, a més, dur-les a terme amb simplicitat, amb senzillesa, amb humilitat, com si tot fos natural és, precisament, el que de retruc, dóna la màxima importància a aquesta impressionant manera de fer.

Professionalitat, abnegació i senzillesa. Tres estrelles rutilants per adornar la corona que remati aquesta vida aprofitada.

Heus aquí una terrassenca d’adopció que treballa per nosaltres amb la traça i dedicació que us he descrit. Gent com aquesta fa país, fa solidaritat, fa fraternitat.

Jo no sóc pas membre del jurat qualificador però na Concepció Puig té el meu vot, incondicional i entusiasta, per distingir-la com a Terrassenca de l’Any i incorporar-la a tot honor a la plèiade de persones eminents que van formant any rera any, aquest Senat respectable.

Ànim, senyora Concepció Puig, dissortadament la feina és inacabable i a Terrassa la necessitem molt. Ja que mai no li falta la disposició per la feina que, almenys, no li falli la salut.

Gràcies, amiga nostra, gràcies.


Glossa escrita i llegida per Carles Puig i Vilanova al Centre Cultural de Caixa Terrassa - 8/12/1993

Inici