Terrassenc de l’Any 1994
Francesc Abad i Gómez
Autor Glossa: Carles Puig i Vilanova

Francesc Abad ha nascut a Terrassa i viu a Terrassa. Els primers passos pel camí de l’Art els inicia amb la Pintura que, més endavant alterna amb l’escultura. El seu llenguatge pictòric oscil.la entre l’abstracció gestual i l’ús de formes geomètriques.

Aquest primer cicle de la trajectòria artística de Francesc Abad es tanca amb dues exposicions: “Formes primitives”, presentades a l’Ateneu de Madrid (1971) i a la Galeria AS de Barcelona (1972).

Viatja a Nova York i estableix contacte amb els museus, amb els artistes i amb les tendències més en voga, en aquells moments: el minimalisme i el conceptualisme.

Es produeix una revulsió dintre del seu concepte artístic i, en tornant a casa, abandona la pintura i s’adscriu decididament a l’art conceptual.

El 1972, es forma el Grup de Treball (Benito, Llimós, Muntades, Cunyat, Garcia Sevilla, Corazón, Pazos, Ponseti i Abad). Formant part d’aquest grup es lliura a una sèrie d’agosarades experiències: netejar un quadrat a terra i calar-hi foc (Sant Llorenç del Munt), delimitació d’un espai (Sant Llorenç Savall), Delimitació circular (Vacarisses).

Participa a la Documenta de Kassel que fou com una consagració de l’art conceptual, i també a Informació de l’Art conceptual, a la Llotja del Tint, a Banyoles.

Aquest període experimental consistia en experiències veritablement singulars, com agafar un grapat de terra i fulles seques i bufar al damunt reproduïnt l’acció del vent.

Després d’un any d’agosarats assajos, Abad ja es sentí molt lluny de la pintura.

El Grup de Treball esdevingué un estendart de l’Art conceptual i en les seves discussions hi participaren un estol d’artistes de molt distintes tendències. Sota la influència d’aquest Grup es realitzaren exposicions col.lectives importants:
Nuevos comportamientos artísticos. (Madrid)
Noves tendències de l’Art. (FAD. Barcelona)
Art amb nous mitjans. (Fundació Miró)
Novena Biennal de París.
Avantguarda artística. (Biennal de Venècia)

Fa intervenir en la seva obra els elements bàsics de la naturalesa, aire, foc, terra i aigua, amb la qual cosa l’atansa als conceptes de body-art i land-art.

S’acosta a l’art sociològic radicalitzant la denúncia política. És el moment en què amb la col.laboració de Miralda i Grau, munta “Les setrilleres”, inspirada en el Monument als Caiguts.

L’obra actual de Francesc Abad parteix de propostes més reflexives i filosòfiques.

MATERIAL HUMÀ, presentada a Metrònom de Barcelona, és una reflexió sobre l’home i la seva degradació en la societat actual.

HAVE A GOOD TIME, presentada a la galeria Canaleta, de Figueres, manifesta que el cervell i el saber són els instruments emancipadors en la societat en què vivim a pesar de la millora de la qualitat de vida.

KULTUR-CIVILISATION, homenatja a Ernst Block, és una visió pessimista d’una societat que escindeix l’home guiant-lo per camins equivocats.

PARANYS, presentada a Espai Anar i Tornar, de Barcelona, és un homenatge al filòsof alemany Walter Benjamin i consisteix en una proposta filosòfico-poètica sobre el saber com a viatge i les trampes i paranys que es poden trobar en el recorregut.

ENTROPIA, presentada a la Sala Muncunill és una de les obres més completes i complexes de Francesc Abad. Té sis parts:
Zeitgeist, agressivitat i violència per la cursa d’armaments.
Sapere Aude, és una provocació; Atreveix-te a saber.
Corrent i conversació, el comportament de l’home, com a raça, no té lògica
Paisatge natural, paisatge artificial, l’home no coneix altra realitat que la que li arriba pels sentits en forma de ficció.
El fet artístic, la mà, el cervell, la vista, en quin ordre actuen en la creació?
Memòria, el comportament de la memòria i la fragmentació amb què ens ve donada.

WELFARE STATE, Sala Art 87 a l’Hospitalet, és una al.legoria de l’estat del benestar.

PAISATGES PARAL.LELS, Sala Fortuny de Reus i PAISATGES, Espais d’Art contemporani, a Girona, són obres en què es planteja si la raó és el motor de la destrucció de la naturalesa.

DINOSAURES. Fundació Caixa de Pensions de Barcelona, aprofundeix en l’ús de l’intel.lecte com a peça bàsica per al desenvolupament biològic.

L’ESPERIT DE LA UTOPIA. En aquesta obra Abad es planteja arribar al com i el perquè de les coses des d’una arqueologia del saber, buscar la petjada dels orígens per fer-los art. I arribem a:

EUROPA, ARQUEOLOGIA DE RESCAT, a la Sala Metrònom de Barcelona. Aquí Abad, partint d’unes troballes arqueològiques a Terrassa, reflexiona sobre l’origen de l’escriptura i el mesurament del temps en un context marcat per un simbolisme sexual.

He procurat donar-vos una succinta visió de l’obra de Francesc Abad citant les obres més conegudes. Per quantificar la seva realització artística hem de citar la portada a terme de més de dotze exposicions individuals (Barcelona, Madrid, Terrassa, Sabadell, Nyon (Suïssa), etc.).

Set exposicions amb el citat Grup de Treball (Barcelona, Madrid, París, Venècia, Terrassa, Granollers).

Ha participat en multitud d’exposicions col.lectives. (3 al 1972, 2 el 1979, 3 el 1980, 6 el 1981, 7 el 1982, 7 el 1983, 8 el 1984, 3 el 1985, 7 el 1986, etc. etc.)

Ningú no pot posar en dubte la dedicació perseverant i continuada d’aquest artista excepcional.

Enguany s’ha celebrat la segona edició de CARAMBOLAGE promoguda en el marc de QUATRE MOTORS PER A EUROPA. El programa comprèn unes activitats conjuntes de quatre regions europees: Catalunya, Llombardia, Rhone-Alpes, Baden-Wurtenberg i darrerament s’hi ha afegit la província canadenca d’Ontàrio.

Són elegits en cada edició cinc artistes representatius de la regió corresponent. Francesc Abad ha estat elegit en representació de Catalunya. La seva obra “Solo cum solo” fou escollida entre els vuit projectes presentats.

La ciutat de Grenoble ha estat la seu d’aquesta exhibició que ocupa Le Magasin, un gran edifici que en altre temps fou un hospici. Abad hi ha ocupat sis habitacions:
1ª Dedicada a Simone Weil, l’escriptora.
2ª El pa concebut com a element bàsic.
3ª Auswitch, el camp de concentració.
4ª La planta que servia per transportar el foc.
5ª Joc de conceptes entre antiguitat i modernitat.
6ª Reflexions sobre la naturalesa. Una fotografia de Sant Llorenç del Munt domina l’espai central.

Què diu l’artista d’ell mateix?

Per a mi l’art és una successió esglaonada i progressista que s’inicia amb una proposta, s’estructura en un projecte i acaba amb una documentació. D’aquí en desprenc una reflexió que manifesto a través de la imatge com un reflex de la realitat. Qualsevol objecte pot ser utilitzat artísticament. Es tracta de combinar l’espai, els objectes, els textos i les llums per manifestar la reflexió fonamental.

Vegem el que diuen els crítics:

Daniel Giralt-Miracle: “Abad, tot escapant de les classificacions i compartiments del saber tradicional, intueix que hi ha un camí entre art i ciència, entre sentiment i coneixement, entre subjecte i objecte en una via habitualment seguida per filòsofs i científics i que a ell se li fa imprescindible des de la plataforma de l’Art”.
Pilar Parcerisses: “ L’obra de Francesc Abad que potser neix del pessimisme com a model artístic i dúna voluntat de reflexió sense límits, ens mena cap a una mirada catastrofista del nostre món i el futur”. La Pilar Parcerisses veu tres temes clau en l’obra d’Abad:
L’Arcadia, paradís perdut que encara viu en el seu pensament.
Atreveix-te a saber, incitació a conèixer i reflexionar.
Si penso existeixo, que concedeix al pensament tot el valor de l’existència.

En fi, Francesc Abad és un artista singular de difícil comparació. Ell ha creat un univers sui generis i s’hi mou amb bella desimboltura. Per a ell les tècniques i les formes tradicionals han periclitat i cal obrir-se a un panorama artístic on els pensaments, les reflexions i les idees formin el nus, l’ametlleta de l’obra artística la qual s’ha de manifestar i realitzar amb la justa i inspirada combinació dels espais, els objectes, els textos i les llums.

És una filosofia artñistica atrevida, agosarada que clama per la llibertat de l’artista i pel seu concepte personal del que és art.

Ara, si em deixeu tocar de peus a terra, m’agradaria resumir-vos la meva posició en aquest tema tan important de la definició de l’Art. El nostre demble cultural ha passat de les impressionants Immaculades de rostre adolorit de Murillo, a les figures esprimatxades i ardents com una flama del Greco, a les formes sòlides de Velázquez, a la perfecció magistral de Goya, per desembarcar a la platja de l’Impressionisme, i a cada pas, a cada moment, el món ha tingut la sensació d’haver entrat en una nova època, d’haver trobat un nou estil, d’haver revolucionat les arts plàstiques. I heus aquí que, després dels impressionistes el món està abocat a una lluita desesperada a la recerca d’una nova filosofia artística, a la recerca d’un altre concepte de l’art.

En aquesta espectacular i agosarada recerca hi són implicats multitud d’artistes amb insuperable afany i amb sort diversa.

Jo sento per aquests ardits combatents de l’art modern, de l’art de vanguarda un enorme respecte i una gran consideració.

Per a mi, i crec que per a tots els que m’escolteu, Francesc Abad és un brillant espècimen d’aquests indesmaiables lluitadors de l’art de vanguarda. La seva obra és a anys llum de l’adotzenament i el cofoisme. Ell sap que en el remolí del devenir humà hi ha quelcom que s’esmuny però que és aprehensible, quelcom susceptible d’ésser aferrat, examinat i convertit en un fet artístic.

Tots els terrassencs ens hem de sentir satisfets de saber que entre nosaltres hi ha un adalil de l’art conceptual de l’altura i importància de Francesc Abad.

El camí que ha emprès és difícil, pròdig en revessos i desencants però hi ha de perseverar perquè és el camí de la reflexió i no el de la intuïció, perquè és el sender de la protesta i no el de la complaença, perquè és la ruta de la dificultat i no la del conformisme, perquè és el que porta i el portarà a tota classe d’èxits i a tota classe d’assoliments en pro de l’honor que es mereix i en benefici de l’Art d’avui, de demà i de sempre.

Enhorabona ben cordial a Francesc Abad artista terrassenc d’avantguarda. Endavant sense defallir. Has proporcionat als teus conciutadans positives satisfaccions. Ja no pots defraudar ningú. Tots esperem els èxits que aniràs assolint, que seran ben teus, però, en part també, de Terrassa, la ciutat que t’admira i et ret complaguda aquest homenatge.

Glossa escrita i llegida per Carles Puig i Vilanova al Centre Cultural de Caixa Terrassa - 8/12/1994

 

Inici