Terrassenc de l’Any 1994
Joan Galí i Barceló
Autor Glossa: Carles Puig i Vilanova

Heus aquí un terrassenc de soca-rel, home nascut a Terrassa ara fa un grapadet d’anys.

El primer que m’atrau d’aquest personatge és el que jo en dic la NO RESIGNACIÓ.

Ara fa no massa anys, quan es produí el daltabaix de la indústria tèxtil, a mi, personalment, se m’encongí el cor en preguntar-me: Què serà ara de la nostra ciutat?, ara que se’n va en orris la indústria principal, el 80% del nostre potencial industrial?.

En aquells moments em va faltar informació i, sobretot, confiança en la forma revulsiva, en la capacitat de reacció dels nostres capitans d’indústria. Tots es van dir: Bé, no farem teixits però farem d’altres coses. I així fou com, en una eclosió insospitada, començaren a aparèixer en el panorama laboral terrassenc multitud d’indústries alternatives que s’afanyaren a ocupar la vacant del tèxtil i avui tenim a Terrassa un vistós repertori d’activitats diverses, no solament en el camp tèxtil, sinó també en la construcció mecànica, l’alimentació, i el sector químic, etc.

En aquest oportuníssim fenòmen de reconversió industrial, en Joan Galí estava destinat a representar-hi un paper de primera fila. Perit Químic per l’Escola de Perits de Terrassa i Enginyer Químic per l’Escola d’Enginyers de Barcelona era posseïdor d’un bagatge tècnic que l’implicà inevitablement a la fundació de Galloplast S.L., Proquimac Color S.L., Conalsa i Nacoral, empreses dedicades a la producció i comercialització de colorants per a plàstics i alimentaris.

I aquí és on arribem a allò de la NO RESIGNACIÓ. Sembla que un home implicat en quatre empreses químiques, un home que ostenta la presidència del Gremi d’Indústries Químiques de Terrassa i Comarca, membre de la Junta de Cecot des de 1981 i membre de la Fedequim, Federació d’Indústries Químiques de Catalunya, té prou feina i prou maldecaps perquè arribant a casa es posi unes sabatilles, s’assegui en una butaca i es disposi a descansar i fruir de la companyia de l’esposa i els fills.

DONCS NO, no es resigna. És un argent viu, un inquiet, i necessita com un aliment vital projectar-se sobre la col.lectivitat, implicar-s’hi, intervenir-hi i posar el seu impuls i la seva inquietud al servei de les entitats ciutadanes.

Per aquesta beneïda manera de ser, dòcil al seu tremp excepcional, el veiem bellugar-se afanyós de fer-se útil i contribuir a fer que les coses rutllin: Vejam:

Membre de l’Agrupació d’Escoltes de la Sagrada Família des del 1947 al 1959.

Membre de la Cooperativa Agrícola, precursora dels Bombers Voluntaris que tan destacat paper tingueren en les tasques de salvament de l’any 1960.

Membre del Centre Excursionista de Terrassa.

Membre del Club Pentatlon de Terrassa.

Menbre de l’Associació de Pares de La Roda i del Centre Catequístic Sant Nebridi.

Membre de l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Terrassa i del Consell d’Administració de la mateixa entitat del 1980 al 1983.

Etc. etc. Per què seguir? Em sembla que és ben clar que el nostre homenatjat no ha militat mai en el gremi de tranquils, dels que s’alimenten d’autosatisfacció i es limiten a veure passar la processó des del balcó.

En Joan Galí pertany, sense cap dubte, al col.lectiu restringit d’homes ferment, d’homes llevat, aquells que introduïts en la massa ciutadana hi provoquen una fermentació i la fan esponjosa, dúctil, àgil i plena de vitalitat. Són una mena de fecundadors sense els quals les poblacions viurien una vida atapeïda, monòtona, deseixida i inoperant.

Hi ha, però, una activitat terrassenca a la qual ha dedicat i dedica una especial atenció. Estic parlant de l’hoquei, aquest esport tan estretament vinculat a la nostra ciutat, que ens ha proporcionat tantes satisfaccions esportives i que ha passejat i airejat el nom de Terrassa arreu del món.

És el soci número 109 de l’Atlètic Terrassa Hoquei Club des del novembre de 1952. Pràcticament des de la seva fundació que es produí el mes d’agost d’aquell mateix any 1952.

Obviament en fou jugador, entrenador i delegat. Membre de la Junta Directiva des de l’any 1967 al 1987, embegut aquests 20 anys en tota mena de tasques esportives i directives. Des del 1988 al 1990, essent president del Club el senyor Josep Marquès, en Joan Galí desempenyà el càrrec de vice-president executiu.

Ran de la defunció del Sr. Marquès, són convocades eleccions i és elegit president el 1990 i reelegit posteriorment aquest juny passat, mandat que finalitza el 1998.

Durant el seu període d’executiu, l’Atlètic ha viscut el màxim esplendor esportiu, conquerint la Copa d’Europa de Clubs l’any 1985, 7 Lligues nacionals i 5 Copes del Rei.

Ara, com a president, han continuat els èxits esportius incorporant al palmarès 3 Lligues més i 3 Copes del Rei i aquest any 1994 s’ha arrodonit la gesta esportiva de l’Atlètic amb la conquesta de la Lliga, la Copa del Rei i la Copa d’Europa de Campions de Copa, com la cirereta culminant del pastís.

Aquesta Copa d’Europa de Campions de Copa, a cura de l’Atlètic, fou un èxit espectacular d’organització i, com a conseqüència d’això, la Federació Europea ha atorgat a l’Atlètic la responsabilitat d’organitzar el 1985 la Copa d’Europa de Clubs Campions.

A part de tots aquests espectaculars èxits esportius, sota la presidència de Joan Galí s’ha realitzat una profunda transformació de les instal.lacions del Club amb la construcció de tres camps d’herba artificial per a la pràctica de l’hoquei, quatre pistes de tennis, la remodelació dels vestuaris i la construcció d’una piscina coberta climatitzada, un gimnàs i serveis complementaris que consoliden l’Atlètic com a Club capdavanter de l’esport català.

Heus ací resumida succintament la brillant trajectòria professional, social i esportiva del nostre homenatjat. Pareu esment que he dit: professional, social i esportiva, ço és, la plenitud d’una vida. Hem vist admirats la seva trajectòria profesional, ens ha complagut enormement la seva inquietud ciutadana i, per fi, ens han meravellat les gestes d’un gran Club terrassenc tan encertadament confiat a la seva direcció.

Som, doncs, davant d’un home excepcional. Aquí haig de tornar, doncs, a l’home llevat, el símil que he fet en començar aquest elogi. Aquesta mena d’homes són veritablement providencials, ells asseguren la fermentació de la massa ciutadana, ells són el motor del nostre caminar progressiu.

Sortosa, afortunada, la ciutat que compta amb un bon repertori d’homes llevat. Terrassa, entre altres, menys dels que voldríem, compta amb Joan Galí Barceló, impulsor de categoría, que en tres àmbits (indústria, societat i esport) ha marcat l’emprempta de la seva fecunda dedicació i ha ajudat a elevar el pols terrassenc, a enfortir el batec del nostre cor i a empènyer la nostra ciutat cap a destins alts i envejables. És hora del reconeixement i del regraciament.

Sr. Joan Galí Barceló, crec que les meves paraules són avalades per tots els terrassencs quan manifesto el reconeixement ciutadà de la vostra tasca excepcional i sé que em faig ressò del sentiment general en expressar les gràcies més sentides i sinceres.

Amb en Joan Galí la ciutat ha estat afortunada. Terrassa agraeix el vostre impuls i dedicació perquè els necessita com el que veritablement són: impuls i progrés de tots i per a tots. Gràcies.

Glossa escrita i llegida per Carles Puig i Vilanova al Centre Cultural de Caixa Terrassa - 8/12/1994

 

Inici