Terrassenc de l’Any 1995
Valentí Grau i Muntada
Autor Glossa: Carles Puig i Vilanova

No hi pot haver cap dubte sobre quina és la veritable afecció i vocació de Valentí Grau: si el medi natural dels ocells és l’aire, si l’element vital dels peixos és l’aigua, l’element primordial d’en Valentí és la música de jazz. Des que va començar a tenir ús de raó fins ara, i que duri, ha viscut submergit, capbussat en el jazz, en la música i en els homes que la interpreten. És tan fort això que el mou i el commou, que de vegades ens fa creure que no hi ha res al món, a part de la música jazzística que l’empenyi a sentir, a pensar i a actuar.

La seva singladura musical va començar el 1959, ara fa 35 anys, i es va iniciar al soterrani de la botiga d’instruments musicals Farràs al carrer de Gavatxons. Aquell any va organitzar un concert dels Jazz Brothers a Terrassa. A partir d’aquest pas, entre als anys 59 i 71, es van programar a Terrassa 80 concerts de jazz, la meitat dels quals ja foren a càrrec d’en Valentí Grau.

Després d’aquesta desfilada de concerts, al 71, va començar a arreplegar voluntats i entusiasmes per fundar el Jazz Cava d’Amics de les Arts i J.J.M.M. de Terrassa el qual, durant alguns anys, esdevé l’únic local amb programació de música de jazz estable en tot Catalunya.

L’any 1981 organitza el primer festival internacional de Jazz a Terassa del qual ja se n’han fet una quinzena d’edicions amb un gran èxit musical i de públic. I la cosa continua.

Jo crec sincerament que el relat dels esforços, dels entusiasmes, de les angúnies, dels èxits, de les decepcions, de la desesperada recerca de recursos que s’han hagut de desplegar per dur a terme aquesta inaudita aventura dels concerts internacionals de Jazz a Terrassa podria omplir un llibre dens i emocionant que ens faria reviure detall per detall una de les gestes més importants i esbalaïdores a la nostra ciutat.

És important destacar que els homes, que sota la capitania de Valentí Grau amb el seu gran esforç, han fet possible la realització d’aquests concerts internacionals, no ho han fet amb el simple propòsit de portar a Terrassa els intèrprets més importants del moment, sinó que s’han marcat des d’un principi el propòsit de popularitzar aquest estil tan important i especial de fer música i l’han portada al carrer amb l’intent d’acostar-la, de fer-la oir i de fer-la estimar a tothom.

Aquesta manera tan pedagògica d’entendre alguns concerts de jazz, al principi, fou criticada pels puristes escrupulosos que s’ho prengueren com un sacrilegi, però la idea ha cuallat i avui és imitada en tots els festivals.

A l’octubre de 1985, una sèrie de dificultats que no cal detallar, obligaren a tancar el Jazz Cava original, però el Valentí Grau ja era el capdavanter d’una comissió encarregada d’habilitar un nou local per continuar l’odissea musical de fer jazz d’una manera sostinguda i estable a la nostra ciutat.

No cal pas ponderar la importància d’aquesta acció fomentadora de la música de jazz, ni cal insistir sobre els seus efectes revulsius sobre l’esperit dels joves músics locals. El fet és que avui podem citar mitja dotzena de músics locals de jazz que són reconeguts més enllà dels nostres límits.

Podríem dir, sense exagerar, que la nostra ciutat és coneguda fora de casa per coses en les quals hem excel.lit, com la indústria tèxtil, l’hoquei sobre gespa, però també pel Jazz puix en aquest apartat musical som avui incontestablement un punt de referència i ho som primordialment a l’enamorament per la música de jazz, a la incansable inquietud i a l’esperit animador d’en Valentí Grau Muntada.

El març de l’any 93 és inaugurada la nova Jazz Cava la qual cosa vol dir que la tasca de difusió i foment del Jazz a Terrassa té la continuació assegurada. Ara tenim un local per als concerts i un Festival Internacional acreditat, tota una gesta per a la satisfacció dels innúmers afeccionats de Terrassa i de la nostra ciutat que compta amb els instruments necessaris per fer del Jazz a Terrassa una cosa estable, sostinguda i florent.

Hi ha dues maneres de viure la vida: l’una és limitar-se a respirar, fer el més just per anar tirant i passar per aquest món com la llum a través d’un vidre sense deixar rastre i, una vegada perdut el record en les persones més íntimes, més properes, perdre’s en l’anonimat, en l’oblit, en la boira... L’altra és covar al cor i sostenir en el cervell una vocació, un objectiu, quasi una predestinació, i deixar-se endur per aquesta dèria, consagrar-li tots els lleures de la vida, i assolir fites potser insospitades i àdhuc no exactament desitjades, però, en tot cas, fecundes i resplendents. És el que diem vulgarment: Cadascú per allà on se les enfila.

Avui tenim aquí cinc terrassencs extraordinaris, d’aquells que no s’han resignat mai a passar per aquest món sense deixar-hi la petja. L’un l’ha donat per escalar les muntanyes més altes del món, l’altre per treballar abnegadament pel benestar dels veïns del seu barri, l’altra per sacrificar-se al servei de la seva parròquia, un altre per aixecar castells humans cada vegada més alts i més difícils i el nostre Valentí Grau a difondre i propagar per la nostra ciutat i més enllà dels seus límits, la música de Jazz.

Observeu que tots tenen en comú una gran devoció, una gran vocació per una cosa determinada i observeu que en tots aquesta consagració és una noble dèria i un esforç continuat, tossut i recurrent, resistent a totes les decepcions, ferm i assenyat en els èxits i, sobretot, desposseït de tot càlcul, de tot interès purament personal.

Dissortadament aquesta mena de ciutadans són una minoria. Feliç la ciutat que els compta a dotzenes, feliç la ciutat que en té un bon manat i els veu cada dia treballar ill.lusionats a l’encalç d’un objectiu. Us imagineu el que esdevindrà a la nostra nissaga el dia que aquesta beneïda mena d’homes i dones siguin la majoria?. Homes i dones que es donaran plenament a la seva vocació, que es buidaran per la seva obsessió, que s’esgotaran per la seva devoció amb tots els beneficis i avantatges per als seus conciutadans que l’actuació brillant d’aquests homes i dones comporta.

Aquest, amics, és el cas del nostre Valentí Grau. Un enamorat del jazz que l’ha sentit i l’ha volgut fer sentir a tots els seus conciutadans i aquesta extraordinària inquietud l’ha portat a tota mena d’esfroços i sacrificis perquè Terrassa esdevingués una mena de capital del Jazz. Mireu, la mateixa Enciclopèdia Catalana, en la definició de Festival de Jazz, cita la ciutat de Terrassa i esmenta el Jazz Cava com un local per a Jazz situat a Terrassa.

És fora de dubte que Valentí Grau ha contribuït especialment a enaltir arreu el nom de la nostra ciutat. La seva tasca ha estat i serà un motiu de satisfacció per als terrassencs. És d’una evidència total que s’ha guanyat de sobres la nominació de Terrassenc de l’Any, de terrassenc distingit.

Des d’aquí em plau donar-li una especial benvinguda, una especial felicitació i el desig sincer de tots els terrassencs amants de la música perquè no decaigui en el seu esplèndid esforç i perquè no ens manqui el seu important impuls en la tasca, sovint feixuga, d’empènyer la vitalitat cultural de la nostra ciutat.

Sincerament, Valentí, gràcies, moltes gràcies.


Glossa escrita i llegida per Carles Puig i Vilanova al Centre Cultural de Caixa Terrassa - 8/12/1995

 

Inici