Terrassenc de l’Any 1995
Maria Conxa Llinares i Riera
Autor Glossa: Carles Puig i Vilanova

Nascuda a Terrassa el 5 de juny de 1946, terrassenca de soca-rel, s’ha significat per la seva dedicació a la Parròquia de Sant Josep.

No és pas aquesta la primera ni l’última de les persones nomenades Terrassenc de l’Any que s’han distingit per la seva consagració a ajudar i impulsar la seva parròquia. Un terrassenc es pot fer notar per molts motius: sia culturals, sia laborals, sia esportius, sia de veïnatge, etc. però deure la nominació a la seva personal i especial aportació a la parròquia m’ha semblat sempre una sòlida garantia de sincera dedicació i de col.laboració desinteressada.

Una parroquiana feinejadora incansable, animadora entusiasta, impulsora indefectible, tot això és un bell sinònim de bondat, de pietat, de sacrifici, consagrats a fer el bé entre els seus conciutadans, siguin o no siguin feligresos.

De joveneta ja s’integrà a l’equip de catequistes, i no per passar-hi un temps i després abandonar-ho per altres dèries, ha fet catequesi durant 25 anys sense cansar-se, sense defallir, sempre il.lusionada.

Els deu darrers anys d’aquest quart de segle fecund, ha format part de la coordinadora de catequistes de la Parròquia, la qual cosa, a més de vincular-la més i més a la catequesi parroquial, l’ha duta a impartir diversos cursets de formació i capacitació en el Centre Eclesial de Terrassa.

Fa 12 anys que forma part dels equips de Càritas i Litúrgia de la Parròquia de Sant Josep i també representa la seva parròquia en el si del Consell Parroquial de Terrassa portant la representació de Càritas.

El seu temperament no la deixa assossegar i empesa sempre pel seu impuls benefactor, sense deixar la catequesi, sense oblidar ni Càritas ni la Litúrgia, també fa 15 anys que, fent costat al marit, forma part de la Junta Directiva de la Confraria de nostra Senyora de Lourdes de Terrassa i això vol dir no res menys que organitzar la peregrinació a Lourdes cada setembre acompanyant i assistint en tot moment els malalts que volen anar-hi, afrontant valentment totes les dificultats que comporta un viatge tan llarg i ajudant tantes persones amb problemes físics i espirituals.

És representant dels malalts i de la Catequesi en el Consell de Zona de Terrassa i sempre ha estat involucrada en les activitats puntuals que s’han organitzat tant al barri com a la ciutat sempre pensant en la gent necessitada.

Bé, aturem-nos. Aturem-nos a pensar en tot el que ens suscita aquest personatge. Quina mena de teixit espiritual compon el cor d’aquesta dama admirable? És tan fàcil, tan planer, tan còmode quedar-se a casa i viure la vida familiar, que tots sabem amb problemes prou inquietants per omplir la vida d’una mestressa de casa mantenint-la desperta i activa, lluny del tedi i l’avorriment. Però no, la nostra heroïna passa per tot això i a més a més consagra gran part del seu temps al servei de la parròquia durant anys i anys.

Hem de pensar per força que viu sota uns impulsos poderosos que l’empenyen incessantment a actuar. I no és difícil endevinar-los: en primer pla un sentiment religiós ferm i autèntic que és com un canemàs de suport de tots els seus actes i, seguidament un afany de ser útil, un desig d’ajudar, la decisió d’acudir promptament al lloc de combat que calgui i tot això sense cansar-se, sense desil.lusionar-se, sense desmais sinó cremant sempre com una flama viva.

Fa temps vaig participar en un debat entre amics sobre el tema de la maldat humana. Estàvem impressionats pels horrors que estem sofrint en el món actual per la intolerància. Com la meitat dels interlocutors es van pronunciar en el sentit en què els homes som dolents de partida i en el món la maldat supera la bondat, però l’altra meitat defensava que la bondat no solament equilibrava la balança sinó que sovint la inclinava a favor del bé, de la comprensió i de la fraternitat.

Admetent que la conflictivitat dels sentiments humans és la causa del devassall de sang i llàgrimes que no parem de patir hem d’admetre que la noblesa i l’altura de sentiments de molts homes i dones rectilinis contrabalancen els altres i eviten que caiguem en el desordre i la iniquitat.

Aquests homes i dones nets de cor són fàcils de detectar com és el cas de la nostra Conxa Llinares, dona sensible i abnegada que aporta el seu esforç a emplenar el plat bonancenc de la terrible balança que oscil.la com un pèndol fatal, com un vaivé malastruc de la bondat i la maldat humanes.

Ara em venen a la memòria quatre versos senzills, ambaixadors d’una veritat meravellosa, que avui escauen molt bé a la nostra homenatjada. Rabindranath Tagore, poeta indú, diu:
Jo dormia i somniava:
La vida és goig.
En despertar vaig veure que la vida és servei.
Practicant el servei, em vaig adonar que el servei és el goig!.

La Conxa llinares ha menat una vida de servei i en aquest servei hi ha trobat el goig. Un goig que ha il.luminat el seu camí i l’ha compensada sel seu esforç i de la seva abnegació.

Si és així, i no pot ser d’altra manera, si se sent ben pagada amb el goig de tanta feina ben feta, jo la felicito entusiàsticament i li dic:

Benvinguda, Conxa, a la plèiade de terrassencs distingits. Ocupa el teu setial entre ells i delita’t assaborint el goig provinent del servei, que és el goig autèntic, el goig veritable, l’aliment suculent de les ànimes servicials que han treballat i seguiran treballant a benefici dels seus conciutadans. Benvinguda i gràcies, moltes gràcies.





Glossa escrita i llegida per Carles Puig i Vilanova al Centre Cultural de Caixa Terrassa - 8/12/1995

 

Inici