L’Anna nasqué al carrer de Regomir, a Barcelona, el 1904. Sobrepassa la norantena, és una dona del segle XX. Ella ha viscut plenament el segle més important i decisiu de la història dels homes i ara, en el seu declivi, s’ha de sentir contenta d’haver viscut, a la seva especial i admirable manera, aquesta llarga i transcendental època de la humanitat.

El 1917 la trobem estudiant a l’Institut de Cultura i Biblioteca de la Dona d’on sortirà per ingressar en el món laboral treballant a les oficines de la Junta Provincial de la Infància dirigida per Lluís Folch i Torres, germà de l’escriptor Josep Maria.

Comença a col.laborar a la revista La Dona Catalana i al diari La Nau, dirigit per Antoni Rovira Virgili.

El 1931 estén les seves col.laboracions al periòdic La Rambla i s’afilia a Esquerra Republicana de Catalunya.

El 1936 ingressa a Estat Català i entra a la redacció del Diari de Catalunya, órgan d’aquest partit.

El 1937 la trobem treballant a la secretaria de la Institució de les Lletres Catalanes i funda el Grup Sindical d’Escriptors Catalans.

El 1938 és elegida membre del Comitè Central de Estat Català i a l’any següent ha d’abandonar Barcelona amb la seva família per instal.lar-se a la ciutat francesa de Tolosa.

El 1939 assisteix a una reunió d’intel.lectuals catalans celebrada al castell de Roissy-en-Brie, prop de París i allí coneix a Agustí Bartra. El 26 d’octubre d’aquell any es casen.

El 1940 el matrimoni es trasllada a Santo Domingo i l’any següent passen 5 mesos a l’Havana i des d’allí s’instal.len definitivament a Mèxic Capital on viuen dedicats a la traducció.

El 1942 guanya el premi de prosa dels Jocs Florals de Catalunya celebrats a Mèxic i neix el seu fill Roger.

El 1944 està col.laborant a la revista “LLETRES” fundada a Mèxic per Agustí Bartra, Pere Calders i Josep Carner.

El 1947 neix la la seva filla Eli.

Entre 1949 i 1970 viuen a Nova York i viatgen pels E.E.U.U. com a conseqüència d’una beca, concedida a Bartra, per la fundació Guggenheim.

En aquesta gira prodiguen els recitals poètics i les conferències fins que Bartra ocupa la càtedra Juan Ramón Jiménez de poesia hispano-americana a la Universitat de Maryland.

El 1970 els dos esposos decideixen tornar a Catalunya i el gener s’instal.len en un pis del carrer de Mallorca fins que, l’any següent, el 13 de febrer, la parella s’instal.la definitivament al carrer d’Avinyó a Terrassa.

A Terrassa viuen marit i muller perpètuament immersos en la seva dèria literària, Bartra en la seva poesia, Anna en les seves narracions. I és en aquesta època que l’Anna guanya el premi Josep Mª Folch i Torres per la seva novel.la “El meravellós viatge de Nico Huehuelt a través de Mèxic” i també el premi Recull per la seva narració “Conversa ran del mur gris”.

El 1982, el 7 de juliol, després de 43 anys de matrimoni, mor Agustí Bartra. L’esposa perd el company inoblidable i els terrassencs i catalans un il.lustre i inimitable poeta de la nostra llengua.

L’Anna continua vivint sola entre nosaltres amb l’excepció de les ocasions en què va a Mèxic per veure els fills i néts.

Periodisme

En el camp del periodisme, L’Anna, des de molt jove col.laborà a “La Dona Catalana”, “La Rambla”, “El Diari de Catalunya”, “La Nau” i encara avui escriu desinteressadament a les pàgines d’”El 9 Nou”. Qui ho té del néixer ja no ho deixa.

Narrativa

Com a escriptora és autora de 15 llibres entre narrativa, assaig i Teatre. Entre les novel.les hem de citar: Joana Mas (1933), La peixera (1938), El meravellós viatge de Nico Huehuelt a través de Mèxic (1974), El llibre d’Eli (1982), Res no és veritat, Alícia (1984), Aquest serà el principi (1986). Entre els contes: El nen blanc i el nen negre (1947), Pinya de contes (1980). Entre les biografies: Crònica de la vida d’Agustí Bartra (1967) i l’assaig: L’obra d’Agustí Bartra (1992).

Càrrecs

Al llarg de la seva vida Anna Murià ha ocupat diversos càrrecs amb els quals estigué incardinadaadiverses institucionsi entitats de la societat catalana:

Membre de la Junta provincial de protecció de la infància.

Membre de la secretaria del Sindicat Agrícola de Sant Isidre.

Secretària del Club femení i d’Esports.

Membre de l’extensió d’Ensenyament Tècnic de la Generalitat.

Secretària de la Institució de les Lletres Catalanes.

Premis i guardons

Ha estat premiada i distingida en moltes ocasions. Jocs Florals de la Llengua Catalana (1942). Premi Josep Mª Folch i Torres (1973). Premi Recull (1978). Medalla de Plata de la Ciutat de Terrassa (1991). Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Des de 1990 el col.legi d’adults Pedro de Fices porta el seu nom i el setembre de 1992 la Institució de les Lletres Catalanes la fa Escriptora Honorífica del Mes. El 1994, en motiu del seu norantè aniversari, el periòdic L’Actualitat / El 9 Nou li dedica un suplement especial. El Casal de la Dona de Terrassa l’homenatja.

En fi, amics, és evident de tota evidència que ens trobem davant d’una dona excepcional. L’Anna Murià és un exemple impressionant de vocació i activitat constants a favor de la societat civil, la cultura, la literatura i la llengua catalanes. La seva executòria, tots aquests anys, omple fins a vessar la seva vida fecunda.

Una vida també marcada per les adversitats, com el seu exili a Mèxic com a conseqüència del seu compromís social. L’Anna ha repartit els tres terços de la seva vida entre Barcelona, Mèxic i Terrassa i, entre nosaltres, ha deixat un rastre important de seny i saviesa entre totes les persones que han tingut la sort de tractar-la.

Ha consagrat tota la seva vida al seu il.lustre marit i als seus fills, potser en detriment de la seva pròpia carrera literària, i ara, en el crepuscle, segueix treballant incansable per mantenir el record del marit i del poeta.

La vàlua literària de l’Anna Murià és reconeguda pels crítics més exigents, els quals no s’estan de dir que té un valor real i propi, al marge de l’esplendor de l’obra poètica de Bartra. L’obra de l’Anna Murià és d’una qualitat contrastada i es mereix una difusió més àmplia de la que ha tingut.

Ignoro per quins motius, en tornant de Mèxic, fou escollida Terrassa com a residència final, però el cert és que els terrassencs vam estar d’enhorabona de poder comptar entre els nostres conciutadans dues persones, l’Agustí i l’Anna, absolutament honorables i inequívocament il.lustres.

Beneïda sigui la circumstància que ens ha permès tenir l’Anna Murià vint-i-cinc anys entre nosaltres, no podíem trobar més bona companyia ni ningú que, amb la seva presència, enaltís més la nostra ciutat.

L’hem nominada Terrassenc de l’Any perquè la sentim molt nostra, perquè ens omple de joia i orgull tenir-la aquí i perquè volem proclamar i fer constar públicament tota l’admiració que ens desvetlla la seva vida i la seva obra, tota la satisfacció que ens desperta de contemplar l’exemple punyent d’una vida atzarosa però, malgrat tot, tan ben aprofitada.

Per molts anys, Anna Murià, pugui seguir fent-nos la inestimable ofrena de la seva companyia perquè volem honorar-la, perquè volem admirar-la i, en fer-ho, poguem revivar el grat record del seu il.lustre espòs.