En Joan-Antoni Pujals és un home ferment, un home llevat. Els ferments provoquen en les substàncies canvis decisius, transformacions bàsiques que les transformen en altres substàncies de qualitats i propietats diferents. És el cas dels llevats que actuen sobre la farina pastada i fan que el pa, en lloc de ser una menja compacta, s’infli, s’espongi i es converteixi en una molla apetitosa i comestible.

Si passem a l’àmbit social, les reaccions i les transformacions que es produeixen a resultes de l’acció dels homes ferment, son sempre espectaculars i fecundes. Si tenim un projecte i apareix l’home ferment, es desencadena la reacció i, el que era una aspiració, un projecte, esdevé ben tost una meravellosa realitat.

En les realitzacions ciutadanes en les quals ha calgut vèncer moltes dificultats per arribar a bon fi, si hi escorcollem el naixement, la creixença i la plenitud sempre trobarem l’home llevat que ha anat influïnt, impulsant i accelerant fins a portar, el que era un il.lusionat projecte, a una mirífica realització.

No trigarem gaire a examinar un per un els àmbits d’actuació d’en Joan-Antoni Pujals en els propòsits i projectes de l’àrea nostrada de la Ciutat i veurem la importància de la seva aparició com a ferment ferm i eficaç en la realització de tantes i tantes coses útils i necessàries en la singladura vital dels terrassencs.

Aquesta mena d’homes no cal cridar-los. apareixen puntualment en el lloc i moment més oportuns. Ni cal explicar-los la feina a fer, la veuen, l’entenen i es posen a fer-la sense contemplacions. I la fan amb puntualitat, promptitud i eficàcia.

Tenen a més la virtut d’encomanar als altres l’impuls i la il.lusió de fer el que cal i tots es posen en marxa com obeïnt les ordres d’un capità invisible.

Aquesta manera de fer l’ha portat inevitablement a ocupar llocs de responsabilitat a les associacions i institucions, en les quals, conegudes les seves facultats, ha rebut l’encàrrec d’afrontar i resoldre problemes i ho ha fet sempre amb simplicitat, amb senzillesa i amb la seva inalterable bonhomia.

Jo veig l’home així, perquè així em commou, i sovint em pregunto: Què desencadena l’activitat i la preocupació d’en Joan-Antoni Puijals?. És inútil que cerqueu una explicació de tipus retributiu, per molt honorífic que sigui. Simplement, es mou perquè no pot estar-se quiet. Es mou per la meravellosa il.lusió de fer-se útil, de sentir-se útil, d’omplir la seva vida d’actituds positives, d’accions resolutives. Això el satisfà suficientment i el manté atent i alerta al peu del canó.

El meu elogi ara prendrà la forma d’una llarga llista. Potser es farà fred i un xic monòton, però no me’n puc estar si no vull trair el perfil del personatge.

- Secretari de l’alcaldia en el seu temps.
- Regidor municipal i Primer tinent d’alcalde a Governació.
- Membre de les comissions gestores de la Mancomunitat.
- Membre de les Joventuts d’Acció Catòlica.
- Directiu del Centre Social Catòlic i membre del Jurat dels Terrassencs de l’Any en totes les convocatòries.
- Membre actiu de la Junta de Museus en l’època feraç que el Municipi adquirí l’edifici l’edifici de la Font Vella i el convertí en l’actual Casa Museu Alegre de Sagrera.
- Administrador i conservador de l’església de Sant Francesc a l’Hospital en la qual, gràcies a la seva preocupació s’hi celebra el culte.
- Membre de la Junta i actual President de la Fundació Busquets on ha portat a terme i segueix fent una important tasca d’ordenació i funcionament.
- Membre del Consell Parroquial del Sant Esperit i de la Comissió d’Economia, Informació i Cultura.
- Impulsor de l’actual Museu Parroquial.
- Un dels més àgils membres de la comissió, que en ocasió del 400è aniversari del culte a la nostra parròquia gestionà i portà a terme el trasllat al mausoleu de la nostra basílica de les restes del Dr. Sanahuja, rector de la nostra parròquiai, posteriorment, bisbe de Segorb.
- En col.laboració amb Marian Trenchs, autor de la biografia del Dr. Sanahuja.
- Gestor de la reposició a l’atri de l’Església de la Majestat i els Apòstols destruïts el 1936 i recol.locats a les fornícules el 1995.
- Membre de la Comissió que treballa per acabar la façana del Sant Esperit, que té el projecte elaborat i aprovat i hom espera que les obres comencin ben aviat.
- Incansable gestor de la proposta de beatificació del Pare Jacint Alegre.
- Membre del Ple de la Cambra del Comerç i la Indústria.
- Membre de la Comissió de Control de la Caixa d’Estalvis de Terrassa.
- President de la Cambra de la Propietat Urbana, a la organització i imatge de la qual ha donat una empenta extraordinària.
- Fundador del Cottolengo del Pare Alegre.
- Tresorer de la Confederació de Cambres de la Propietat Urbana d’Espanya.
- Membre de la Comissió organitzadora de la XV Assemblea Comarcal d’Estudiosos.
- Insígnia d’or i plata del Centre Social Catòlic en ocasió del 25è aniversari de la seva pertinença al Jurat qualificador del Terrassenc de l’Any.
- Placa distintiva de la Unió Empresarial Metal.lúrgica de Terrassa en reconeixença de la seva labor secretarial.

En els currículums que han arribat a les meves mans hi ha més coses que no dic per por de fer-me pesat però també perquè el que he dit basta de sobres per arrodonir el perfil ciutadà del nostre personatge.

Ara ja ningú pot dubtar de la importància d’aquest ferment introduït en la carnadura de les nostres entitats i institucions. Ara sabem tota quina mena d’home, quina mena de temperament ha actuat i actua encara en el nostre teixit social. Sempre actiu, sempre incansable, sempre eficaç, com si dintre d’ell hi cremés una força imparable que el mantingués embegut en la seva feina positivament ciutadana.

Al cap damunt de l’executòria de Joan-Antoni Pujals, com la cirereta que corona un pastís, jo hi posaria un rètol categòric: Esperit i voluntat de servei .

Esperit i voluntat de servei sinònims de dedicació incansable, de col.laboració fidel, de feina ferma i positiva però volgudament callada com correspon a la senzillesa, la modèstia i la voluntat del personatge.

Però en aquest esperit i voluntat de servei hi ha un matís que convé destacar: esperit i voluntat van sempre impregnats d’una estima, d’una passió per les coses i la gent de Terrassa. Sinó com s’explicaria la seva ferma acció durant tants anys al front de la Fundació Busquets, benemèrita institució benèfica a favor de l’estol de nens i nenes que hi són tan emocionadament acollits?.

En Joan-Antoni Pujals creu fervorosament en la família com a unitat constitutiva d’un país, d’una gent, d’un sentiment. Per a ell les cases acullen les famílies i l’església acull a les cases. El seu món és aquest i viu per aquest món i treballa per aquest món. Mireu si hi està amatent, que el març de l’any 1978 es calà foc a l’església i fou un dels primers a acudir-hi fins que en fou retirat pels bombers amb símptomes d’asfíxia.

Inefable Joan-Antoni Pujals, home de bona fe, ciutadà irrepetible. Aprofitant enguany la teva ocasional absència en el Jurat qualificador, els teus companys que saben del teu tarannà senzill, que coneixen el teu fer, que admiren la teva persona, ho han aprofitat per incorporar-te a l’Olimp dels Terrassencs de l’Any, dels terrassencs eminents, dels terrassencs tan justament destacats.

Es just i necessari que tu que durant tants anys has contribuït a enaltir tants i tants terrassencs il.lustres, passis a ser inclòs en aquest grup important i siguis avui aquí, per oir i acceptar, encara que s’hi revolti la teva senzillesa, la nostra declaració pública de terrassenc destacat pel seu fer rellevant, destacat pel seu indoblegable terrassenquisme i destacat com a paradigma vivent de persona exemplar i grata.

Enhorabona, Joan-Antoni Pujals. Per molts anys i moltes gràcies de tots i per tot.