Les gestes i els destins dels homes comencen també per una guspira i solen esdevenir un apocalipsi espectacular.

Hi ha homes que no han tingut la guspira inicial i altres l’han sentida des de la mateixa infantesa. Entre els uns i els altres hi ha la mateixa distància que hi ha entre el triomf personal i el fracàs.

Recordo un gran amic meu que tota la vida estigué enamorat de la muntanya i, amb el desig de perpetuar el goig visual de les seves excursions, s’afeccionà a la fotografia amb una addicció tan sincera i profunda que n’esdevingué un gran professional, s’hi guanyà la vida dignament, creà un patrimoni i, en morir, deixà una col.lecció de vint mil fotos en relleu i color de totes les seves aventures.

Avui mateix, quan farem l’elogi d’en Francesc Llongueras sortirà l’anècdota de l’infant que cada matí anava a buscar la llet portant a la mà la lletera i a l’altra l’stick.

Doncs bé, aquest és el cas d’en Jeroni Font que, a l’escola i fora d’ella, de petit ja omplia tots els papers de dibuixos. Era la guspira, la petiteta flama, però el veritable indicador d’una feliç predisposició que amb passos ferms i perseverants havia de conduir el nostre homenatjat a ser un bon artista vocacional.

Al principi no comptava amb res més que amb la seva fe d’autodidacta il.lusionat. Més endavant, quan començaren a sortir de les seves mans els primers dibuixos, els primers cartells, cercà les lliçons i l’experiència dels bons professionals.

Fou el temps de la seva amistat amb Carles Armiño, de la seva relació amb Ricard Marlet i Antoni Oller que foren els seus mestres en l’art de la xilografia. També l’ajudà a perfeccionar-se la seva relació amb l’Enric Monjo.

Entre els anys 40 i els 65 treballà intensament en el dibuix comercial i publicitari i els seus èxits en aquest camp el conduïren, el 1971, a assolir el títol oficial de Graduat en Arts Aplicades i Oficis Artístics la qual cosa suposà el seu accés al camp de la decoració i l’interiorisme.

Mireu si en té d’importància que un home, ja des dels més tendres anys, se senti impressionat per una dèria, per una vocació, que com un motor l’empenyi indeturablement pel camí de l’èxit.

Dissortats aquells que, si alguna vegada han sentit aquesta veu interior, han arrufat el nas amb desgana, han passat els dies tastant una mica d’això, un pessic d’allò i han acabat cansats, desanimats sense haver fet res de bo.

En Jeroni Font nasqué a Terrassa l’any 1915, amb les característiques que he apuntat, i avui és un artista terrassenc polifacètic: dibuixant, cartellista, decorador, gravador...
A part de la seva febre creadora amb els seus llapis i pinzells, ha portat a terme una important facècia ciutadana. Hem de recordar la seva feliç intervenció perquè la Casa Alegre de Sagrera fos adquirida per l’Ajuntament i destinada a Museu, del qual fou nomenat conservador el 1974.

Ha treballat sempre en la disposició i conservació del patrimoni artísticocultural de la basílica del Sant Esperit.

Es autor del projecte de retaule de l’altar de Sant Josep i també del retaule de la capella de la verge del Roser que s’inaugurarà el dia que es commemori el 400è aniversari de l’inici del culte al Sant Esperit. Aquell dia la imatge de la marededéu del Roser, s’emmarcarà amb una representació pictòrica de quinze misteris obra del pintor Josep Camí.

És el realitzador de l’actual museu del Sant Esperit i el que s’encarregà de restaurar l’altar del Sant Crist quan aquest fou severament danyat per l’incendi del 1978.

El 1997, el Centre Cultural de la Caixa de Terrassa va muntar una mostra retrospectiva de la trajectòria artística de Jeroni Font des del 1940 al 1996. Josep Boix, en la contraportada del programa, fa un resum brillant de la seva singladura artística que comprèn: xilografies, boixos, dibuixos, goigs, diplomes, nadales, programes, cartells, pergamins, il.lustracions . . .

Ha realitzat més de 500 planxes per a il.lustrar llibres tan interessants com: Creadors del progrés tèxtil, Història de la indústria tèxtil de Terrassa, la Seu de Terrassa, Història breu de Terrassa... A l’Assemblea d’estudiosos celebrada a Terrassa, presentà l’important treball: Concepte i decoració del presbiteri de la Basílica del Sant Esperit.

Mossèn Ricard Masclans, prior del Sant Esperit, en ocasió de les noces d’or d’en Jeroni i la seva esposa Encarna, pronuncià una homilia un fragment de la qual diu:
“En Jeroni ha consagrat tota la seva vida al dibuix, la decoració, l’art ... amb el bon gust que sempre el distingeix. Totes les institucions i entitats de la Ciutat tenen mostres de la seva obra tan acurada i perfecta, en especial la nostra Basílica del Sant Esperit a la que en Jeroni ha dedicat tan temps, tanta professionalitat i tanta estima fins a portar-les fora de mida”.

En Francesc Torrella i Niubó, recordant a l’amic Jeroni Font diu:
“Vull recordar d’ell la fidelitat a la Casa Museu Alegre de Sagrera i recordo amb goig la seva inapreciable col.laboració en els meus anys de conservador del Museu Tèxtil de la Ciutat”.

El crític d’art Josep Boix, en ocasió de la citada exposició retrospectiva diu:
“En aquest recorregut professional, força esquemàtic, l’autor ens revela la pulcritud del seu dibuix, la precisió de la línia i el concepte, la fidelitat al tema, al personatge retratat o a qualsevol gènere estètic. Sempre despunta en el seu fer el bon gust i l’elegància global del treball ben dut a terme”.

Dita la importància de la seva executòria artística ara no podem ignorar la importància del seu quefer social. En Jeroni Font fou vicesecretari de la Junta Municipal de Museus durant 15 anys, Director Conservador de la Casa Museu Alegre de Sagrera, Col.laborador del Museu Tèxtil, President de la Confraria del Sant Crist, membre de la Comissió d’informació i cultura de la Parròquia. Intervingué en l’organització de les exposicions celebrades al Museu Tèxtil sobre l’obra dels artistes: Llorens Artigues, Grau Garriga, Martínez Lozano, Arte Canario, Galas femeninas, Indumentaria teatral, Joan Miró ...

En aquest període va contribuir en l’organització de l’exposició en memòria de Santiago Padrós la qual fou portada a Madrid i Molins de Rei.

L’any 1948, amb l’impuls de l’amic Palomares i de l’alcalde Alfons Vallhonrat es restaurà la tradició dels “ventalls” que lluïen els membres de la Corporació Municipal en les processons i actes oficials i Jeroni Font s’encarregà de la realització.

Per la seva activitat artística, Jeroni Font sostingué una col.laboració estreta i fructífera amb les impremtes Salvatella, Morral, Martí i Marcet. Totes compromeses en la dignificació dels impresos, publicacions i edicions que procedien d’ell.

Ha estat membre de molts Jurats: del Trofeu Egara de Fotografia, de concursos de catifes al carrer, d’aparadors, de dibuixos infantils i fa 28 anys que és membre del Jurat nominador de Terrassencs de l’Any.

En ocasió del centenari d’Enric Monjo, genial autor del retaule de l’altar major del Sant Esperit i coincidint amb la seva exposició retrospectiva al Centre Cultural, en Jeroni Font pronuncià una conferència en el museu parroquial sobre l’obra de l’artista.

Aquest és el terrassenc que m’honora amb la seva antiga amistat. Sempre estic molt content quan em toca fer l’elogi d’un bon amic.

Artista important que ha escampat arreu les meravelloses proves del seu art. Ciutadà exemplar que ha destinat gran part del seu temps a disposar i conservar el patrimoni artísticocultural de la Ciutat i ha recorregut any rera any el seu sender artístic i la seva col.laboració ciutadana amb una senzillesa i discreció insuperables.

Enemic dels sorolls i de les exhibicions, sempre s’ha mostrat refractari a les vanitats, però avui sí que en farem de soroll sabent pla bé que no és pas això el que el complau, però el que diem s’havia de dir i el que fem s’havia de fer.

Que tothom conegui l’excel.lent artista que ens honora, que tothom conegui el ciutadà esforçat que ens dignifica, que tothom sàpiga els seus mereixements i entengui la justícia del seu nomenament com a terrassenc il.lustre i com a ciutadà exemplar.

Avui és un gran dia perquè tots fem honor a un terrassenc paradigmàtic, digne de la nostra satisfacció i de la nostra simpatia i creditor de tot el nostre agraïment.