Aquesta manera de procedir, afortunadament normal, esdevé tan natural i prevista, que els ciutadans correctes quasi passen desapercebuts, inadvertits en l’entramat social, i són efectivament com un moble tanmateix útil i necessari però inevitablement encaixat en el paisatge ciutadà, com una nota més en la música ciutadana, inevitablement confós entre la multitud de notes que en formen la melodia.

Hi ha, però, amics meus, una afortunada mena de ciutadans que no poden passar desapercebuts entre la munió, que destaquen i es fan notar. Són aquells que per vocació, per il.lusió, de vegades fins i tot per accident omplen el solc de la seva trajectòria vital, tots els lleures, totes les oportunitats, totes les ocasions amb una il.lusionada activitat que va més enllà de les seves responsabilitats ciutadanes, esdevé una important potenciació de la seva vida i acaba per ser la corona de la seva executòria, el segell d’un procedir excepcional.

Les ciutats tenen un estol d’aquests homes polivalents. Uns s’hi han significat en l’esport, altres en l’art (música, dansa, pintura, literatura...) una altres en beneficència, també en política... Són aquells que han atapeït la seva vida, aprofitant tots els lleures, reunint tots els esforços en la pràctica d’una vocació, en l’exercici d’una dèria que els neguiteja i, en definitiva, els satisfà personalment.

Aquest és el cas d’en Marià Gàllego, nascut a Marracos, província de Saragossa, l’any 1952. La família es traslladà a Terrassa quan ell era encara molt jove i s’hi instal.la feliçment. La Ciutat estigué de sort puix amb l’arribada d’aquell noiet d’aparença senzilla i intranscendent, acabava d’adquirir un ciutadà d’aquells que hem dit, d’aquells que a la seva vida normal hi saben adherir una altra vida complementària que potencia la seva personalitat i proporciona a la ciutat que l’acull els beneficis i satisfaccions d’una ciutadania valuosa.

En Marià Gàllego està casat, és pare de dos fills i és electricista de professió, tot normal i tot molt correcte. Per això sol ja és un terrassenc respectable. Però per damunt d’això, coronant tot això, hi ha el detall eloqüent que fa quasi trenta anys que és voluntari al servei de la Creu Roja de Terrassa, un exemple contundent d’aquelles vides paral.leles que arrodoneixen la trajectòria dels ciutadans excepcionals.

L’any 1971, a l’edat de 19 anys, entra a la Creu Roja i s’incorpora a les brigades d’emergències i socors. Passaren sis anys de pràctiques en el servei i d’intimar amb la Institució fins que, endut pel seu esperit de servei, constitueix “La Creu Roja de la Joventut de Terrassa” un suborganisme de l’Assemblea Local que ha resultat una de les iniciatives importants de la Institució.

La Creu Roja de la Joventut de Terrassa està integrada per uns 150 joves voluntaris de fins a 30 anys d’edat, que es dediquen a realitzar tasques molt diverses a favor de la societat. Cal destacar el servei d’atenció i de suport a la infància amb problemes d’integració (immigrants, raça gitana...) o els que es troben ingressats en centres sanitaris. L’àmbit normal d’aquesta delicada actuació són els barris perifèrics, l’Hospital de la Mútua i l’Hospital de Terrassa.

La Creu Roja de la Joventut porta a terme programes de sensibilització per la protecció del mediambient, destinats a joves de 14 a 16 anys, en forma de casals d’estiu i jornades pedagògiques que es celebren a la seu de l’Entitat.

Aquesta tasca de sensible vocació social és duta a terme pels joves voluntaris des de fa 22 anys i des del dia que Marià Gàllego la posà en marxa, l’ha impulsada i potenciada indesmaiablement durant tot aquest temps.

El temperament del nostre homenatjat no s’adiu amb l’esperit conformista dels homes cofois que es satisfan amb la rutina d’una dedicació. En Marià no és l’home resignat enlloc, sinó l’esperit inquiet que cada dia estreny amb una volta més el cargol de la seva responsabilitat.

L’any 1987 va accedir a l’àrea d’activitats i serveis en qualitat de vocal. Dos anys després es féu càrrec de la vicepresidència d’aquesta àrea. Paral.lelament fou elegit membre del Comitè provincial de la Creu Roja de Barcelona i finalment membre del Comitè Autònom de la Creu Roja a Catalunya i també ha estat integrat a la Comissió de la Creu Roja Espanyola quan la celebració de l’Any Internacional de la Joventut.

L’any 1995, en Marià Gàllego va assumir la Presidència en funcions de la Creu Roja de Terrassa en substitució de Josep Dern, que va deixar el càrrec en ser elegit regidor de l’Ajuntament de Terrassa.

Després d’un període en funcions, el mes de juny d’aquest any 1999, ha estat elegit President de la Creu Roja de Terrassa.

En Marià Gàllego porta 28 anys al servei de la Creu Roja, més d’un quart de segle de dedicació a aquesta prestigiosa obra benèfica que exigeix esforços i sacrificis dia rera dia sense cap estipendi, sense cap retribució, sense altre emolument que la personal satisfacció de consagrar els lleures de la seva vida a socórrer i a satisfer les necessitats dels ciutadans en tràngols. Aquests dies, des de la seva responsabilitat, està dirigint la commemoració del centenari de la Creu Roja a Terrassa amb els diversos actes que es celebren aquest any 1999.

Admirable vocació, admirable desfici, el de Marià Gàllego que ha sabut trobar en el servei a la Creu Roja el complement meravellós d’una vida dignificada per la seva perseverança il.lusionada, per la seva ferma decisió de sostenir i impulsar l’obra centenària de la Creu Roja de Terrassa, obra abnegada consagrada a socórrer tota persona desvalguda que en determinades circumstàncies necessita la mà providencial, l’ajut oportú per sortir d’un encall malastruc.

Enhorabona, Marià Gàllego, per la teva merescuda integració a l’elit de terrassencs il.lustres, de terrassencs excepcionals. En ocasió del reconeixement públic dels teus mèrits inqüestionables, els terrassencs fem extensiu aquest reconeixement a tants homes i dones que amb el seu esforç voluntari i abnegat han fet possible i perdurable l’obra humanitària i emocionant de la Creu Roja de Terrassa.

Gràcies Marià per la teva vida recta i exemplar tan generosament consagrada al bé dels altres.

Accepta, si et plau, el nomenament de Terrassenc de l’Any que t’ofereixen impressionats els ciutadans de Terrassa, molt agraïts del teu bon fer, de la teva dedicació, de la teva perseverança amb què, sense dubte, seguiràs consagrat, encara molts anys a portar a un venturós objectiu l’obra d’una Institució admirable que té en tu un apòstol admirable.

Gràcies Marià Gàllego, els terrassencs et saludem amb un gran respecte.