Aleshores s’adona que és la darrera baula d’una cadena d’homes i dones afins, fortament implantats en un territori que no ha pogut triar però que l’enamora inevitablement. El nostre nou ésser humà, ha descobert per fi les seves arrels.

Cada naixement és un rellevament i aquest pas de la torxa d’una mà a l’altra fa 13, 14 o 15 milions d’anys que no cessa. Ara fa uns 150.000 anys que els homes, en la seva fantàstica evolució han arribat a l’homo sapiens sapiens, a l’home molt semblant a l’actual el qual durant el llarguíssim camí recorregut no ha pogut deixar altres testimonis del seu pas que els seus ossos, les seves eines, les seves armes... fins i tot les seves pintures però res més que testimonis muts del seu pas.

Però, posem per cas, 4.000 anys abans de Crist, l’home comença a escriure, primer sobre les pedres, més endavant sobre la pell o el paper, i en aquest moment transcendental comença la nostra història.

Actualment, milions de llibres i revistes, milers de diaris amb tirades de cents de milers d’exemplars, surten cada matí al carrer i entren en les nostres cases. Es una allau de paper escrit que inunda cada dia el món amb els detalls grandiosos o minúsculs de la nostra història.

Una part relativament petita d’aquesta allau de paper escrit conté notícies o dades veritablement fonamentals per al nostre devenir històric. Aquests papers tenen una gran importància en un indret determinat i per als homes d’aquest indret, són el que en diem documents.

Els documents són tan importants que s’han de guardar ben protegits perquè el temps no els destrueixi i s’han d’ordenar i classificar perquè siguin accessibles i puguin ser consultats pels erudits. Així hem arribat a la definició d’un arxiu, així hem arribat, amics meus, a Pere Puig i Ustrell.

El nostre homenatjat ha nascut a Terrassa ara fa uns 50 anys. Començant per les Escoles Pies de Terrassa i passant per l’Institut Balmes de Barcelona, sempre amb notes brillants, aterrà a la Facultat de Filosofia i Lletres en la branca de Filologia Clàssica, especialitat Grec.

El camí era emprès en la direcció vocacional que el nostre estudiós desitjava. En els cursos de la Universitat, sempre obtenia una beca estatal per anar seguint. Estudià anglès i alemany i donà classes particulars nocturnes per obtenir recursos sense perdre mai contacte amb l’àmbit erudit que havia triat. Realitzà milers de pàgines de textos alemanys de Filologia Clàssica per a professors de l’Institut d’Estudis Hel.lènics i col.laborà en els textos clàssics de la Fundació Bernat Metge.

De moment es dedica a la docència impartint els seus temes en els cursos de Batxillerat i així arribem al 1974 en què, superant totes les proves, entra a l’Ajuntament de Terrassa com a Auxiliar d’Administració local.

Aquí és on, sota la direcció de Josep Mª Martí Bonet, i en col.laboració amb Josep Sanllehi i Ubach, realitza nombrosos treballs relacionats amb la història i el patrimoni documental de Terrassa.

L’any 1975, col.laborant amb Josep Mª Martí Bonet i Josep Sanllehi i Ubach, publiquen “Evolució paleogràfica del nom de Terrassa” editat per la Fundació Soler i Palet.

L’any següent, el 1976, surt de la imprempta “Pergamins de l’Arxiu Històric de Terrassa (1208-1276)” dels mateixos autors i, abans d’acabar l’any, publiquen també “Guia i organigrama de l’Arxiu Històric de Terrassa”.

L’any 1977, iniciada la polèmica sobre l’origen i l’ortografia del nom de la nostra ciutat, participa en el Congrés de la Cultura Catalana i, amb la col.laboració de Josep Boix, pronuncia una conferència decisiva sobre els orígens del nom de la ciutat : Terrassa (amb e i dues esses).

Amb un ajut econòmic de l’Ajuntament, va a Roma a la “Scuola Vaticana de Paleografia, Diplomàtica i Arxivística”.

El 1979, com a resultat de l’estudi dels vells pergamins conservats a l’Arxiu Històric de Terrassa culmina feliçment l’obra “Diplomatari de Sant Pere d’Ègara (anys 958-1032)”.

El 1980, segon any acadèmic de la Scuola Vaticana, li és atorgat el diploma de Paleografia Diplomàtica i Arxivística amb el vot favorable de tots els membres del tribunal examinador.

En tornant de Roma, el fan responsable de l’oficina de l’arxiu general de l’Ajuntament, sense deixar mai de treballar a l’arxiu històric i, en aquell temps, ja col.labora en la redacció de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya.

El 1982 es firma el conveni per a la creació de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa entre la Generalitat i l’Ajuntament. En aquella ocasió pronuncià la conferència : “L’Arxiu històric de Terrassa i el patrimoni documental com a font de la nostra cultura”.

Seria inacabable la relació dels treballs protagonitzats per l’erudit que avui homenatgem :

Reedició de l’obra de Salvador Cardús “Terrassa Medieval”, repassada, anotada i citada per Pere Puig i Ustrell.
L’article “Ègara, bisbat visigòtic” per a l’enciclopèdia Artemís Verlag editada a Munich.
Presentació al Ple, de l’arxiu notarial de Terrassa amb la col.laboració de Josep Sanllehí.

Organitza el primer curs d’arxivística a Terrassa amb membres de l’Associació d’Arxivers de Catalunya.
Presentació pública de la revista Terme de la qual és membre del Consell de redacció.
Presentació pública del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa.
El 1988 presentació a Terrassa de l’exposició: “Terrassa a l’època de Pere el Cerimoniós”.
Amb la col.laboració de Judit Tapiolas, Montse Royes i Teresa Cardellach i imprès per la Fundació Noguera de Barcelona, publica: “Pergamins de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa (1278-1334)”.
Amb l’estudi: “Tria i eliminació de documentació dels arxius municipals” participa a les II Jornades d’arxivística de Catalunya a Andorra.
Presentació de la seva tesi doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona sobre el tema: El monestir de Sant Lorens del Munt que li valgué el doctorat amb la qualificació d’Excel.lent Cum Laude.
El 1991 esdevé un dels promotors i organitzadors del Simposi Internacional de les Esglésies de Sant Pere on presentà la ponència: “Els fragments de manuscrits més antics de Sant Pere d’Ègara (segles X i XI)”.

El 25 d’abril de 1995, gran dia per aquest insigne rastrejador i estudiós dels documents de la nostra ciutat: S’inaugura al carrer del Pantà, el nou Arxiu Històric Comarcal i a partir d’aquest venturós moment els nostres arxivers ja disposen de l’equip adequat i els mitjans específics per continuar amb més garanties la seva tasca important.

Podríem continuar espigolant en la densa i sucosa activitat professional de Pere Puig i Ustrell, d’aquest estudiós impenitent de la paleografia i arxivística que l’ha portat a Director de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, co-director de la revista Terme i membre de l’equip que prepara la publicació de “Catalunya carolíngia”.

Els treballs i estudis de Pere Puig són un referent de primer ordre en el camp de la Paleografia i Arxivística catalana, que ha fet i està fent des de l’Arxiu Històric Comarcal.

Sincerament entenem que els mèrits ciutadans de Pere Puig i Ustrell són prou rellevants per despertar en l’ànim dels zseus conciutadans el major respecte i consideració.

Fa un grapadet d’anys Terrassa fou vertaderament afortunada amb la irrupció d’aquell jove impetuós i il.lusionat en el camp de la Paleografia, que es capbussà en el mar de papers i documents municipals, hi establí l’ordenació moderna i en tragué amb traça el suc i la ciència que la paperassa demanava.

Alegremnos terrassencs per tenir entre nosaltres un ciutadà tan competent i tan eficaç en una tasca tan específica. Jo me’l miro com un dels joves que han entrat a la vida ocupant el lloc que hi tenien destinat, o predestinat, llançats a la tasca vocacional que havia d’informar tota la seva trajectòria, donant eixida a la seva aspiració i oferint a la ciutat una tasca admirable.

Homes com aquest han fet i estan fent ciutat a la nostra Terrassa. Benvinguts i ben acollits siguin. D’ells es desprèn una sensació que ens agermana i fa que cada dia estimem més la nostra ciutat

Tots ens sentim agraïts i contents de fer honor avui a Pere Puig i Ustrell, paleògraf il.lustre, estudiós incansable, remenador insaciable dels nostres documents, testimonis reverencials del fer i desfer de la nostra història i de la profunditat i resistència de les nostres arrels.

Admirat Pere Puig, en nomenar-te Terrassenc de l’Any, per molta sinceritat, per molt èmfasi que hi posem, no fem més que donar eixida a una part de l’admiració i entusiasme per la teva feina.

Que per molts anys puguis seguir mantenint el teu esforç i puguis seguir treballant per la ciutat i per l’enaltiment de Terrassa.