La Marta narqué a Tarragona, l’any 1955, visqué la seva infantesa amb la normalitat de gairebé tots els infants i l’any 1979 (ara fa 20 anys) irrompé en el món laboral amb la titulació de “treballadora social especialitzada” en el món dels discapacitats.

Aquests estudis ja foren l’indici fefaent que en el fons del seu cor s’hi covava quelcom fortament interessat en les persones discapacitades i els seus problemes.

Com la guspira que s’aferra a l’herba seca i acaba encenent un foc, aquesta vocació inicial de la Marta la portà a formular una feliç idea que ha resultat inspirada i fecunda: El teixir manual com a teràpia per a la inserció laboral dels deficients.

Durant milers i milers d’anys l’home, i per extensió la dona, s’han hagut de preocupar de teixir. El fet de teixir és aplicar un resum d’experiències mil.lenàries en l’elaboració d’una textura. Teixir és posar en marxa una saviesa, saviesa en els moviments, saviesa en la complexitat de la textura, en el ritme, en la concentració... Aquest exercici aplicat a una persona resulta sempre una pràctica positiva, però si l’ apliquem a persones amb mancances de nivell educatiu, de discapacitat intel.lectual, potser amb alguna alteració física, descobrirem aviat que la pràctica de teixir té uns efectes terapèutics molt importants i altament esperançadors.

Il-luminats per aquesta idea prometedora, la Marta i el seu marit viatjaren al País Basc amb el propòsit de posar en pràctica les seves idees. La Diputació de Vitòria els donà suport i així es posà en marxa en aquella població alabesa el primer taller especial de telers manuals a l’Estat.

Posteriorment la parella va posar en marxa, a la localitat cordobesa de Cabra un segon taller per a disminuïts que meresqué el Premi Nacional d’integracioó laboral Reina Sofia.

Després d’aquestes experiències al País Basc i a Andalusia, l’any 1983, la parella va tornar a Catalunya i, amb el suport decidit de la Diputació de Barcelona, es va fundar la Cooperativa Teixidors, establerta a Terrassa, que dóna feina i formació a persones discapacitades. La Cooperativa neix amb la vocació de fomentar el treball social. Haurà de ser un taller de teixit manual amb la finalitat d’integrar persones amb deficiència psíquica.

La pràctica del teixit manual és com una mena de pressió sobre una ment retardada. El teixidor ha de moure la llançadora amb l’impuls necessari, ha de fer que la passada quedi en el seu lloc, aprèn que no és el mateix teixir llana, cotó o lli. Que no és el mateix un teixit de 20 passades cada 5 cm. que un de 40 passades. Cal entendre i fer funcionar els pedals i saber controlar la tensió de l’ordit. Es evident que la pressió moderada però insistent sobre una ment delicada és d’uns efectes terapèutics esperançadors.

Teixidors va néixer al redòs del Patronat “Flor de Maig” que té una escola de formació especial a Cerdanyola. Allí tenien gent que acabava la formació i no sabia on treballar. Els pares d’aquests disminuïts volien trobar-los sortides laborals i per això la proposta de la Marta i el seu marit va ser oïda i acceptada per la Diputació de Barcelona.

La col.laboració amb Flor de Maig va ser diversa, per exemple, els primers telers van ser construïts a l’escola de Cerdanyola.

Pensar a comprar telers a Suïssa era desbordar les possibilitats econòmiques i, altrament, es necessitaven telers forts capaços de treballar vuit hores cada dia. Es van construir els sis primers amb el suport de Flor de Maig i, més endavant, l’Escola Tècnica de Terrassa els va ajudar a construir sis telers més.

Aquesta fantàstica realitat dels tallers de la Cooperativa Teixidors són l’esplendorós resultat de la intuïció de Marta Ribas, que treballant amb deficients psíquics des del primer dia visqué la preocupació de la inserció laboral i social dels seus educands. Va conèixer teixidors manuals, va fer tapissos, aprengué tècniques d’uns professors suecs que vivien a Altea, va descobrir la força terapèutica del teixir i es capbussà enfervorida en la genial aventura de muntar uns tallers artesanals de teixit a mà.

I aquí hem arribat. La Cooperativa Teixidors funciona normalment i dóna feina a 22 teixidors minvats i a deu persones més que hi col.laboren en altres tasques. Miren de ser autosuficients i tothom cobra el seu salari. Si ens aturem als aparadors de la seva botiga al carrer de Manso Adei, veurem exposades cortines delicades, tovalloles de colors vius, mantes de viatge, bufandes, mocadors, tot artesanal, d’alta qualitat, de fina matèria i disseny exquisit.

Venen a la Ciutat i a les fires del moble de València, Madrid i Barcelona i no venen a l’estranger perquè, per ara, ja tenen prou feina amb la demanda nacional.

Heus aquí, amics meus, una iniciativa magnífica que amb intel.ligència, amb naturalitat i amb traça, realitza a la nostra ciutat tres coses extraordinèries:
1ª.- Descobreix i aplica la terapèutica del teixir manual a discapacitats psíquics.
2ª.- Insereix aquests disminuïts al món laboral i social.
3ª.- Produeix meravelles artesanals de gran finor, autèntica qualitat i genuí disseny.

Recentment Teixidors ha obtingut una menció especial atorgada pel Centre Català de la Qualitat de la Generalitat per la qualitat dels seus processos productius.

Consolidats Teixidors, la Marta Ribas ha emprès una altra iniciativa, sempre en la línia de donar feina a persones minvades, en els darrers temps s’ha dedicat a la recerca i aprenentatge d’una altra artesania: l’art de relligar, l’ofici d’enquadernar. Ha estudiat a l’escola de la Diputació de Barcelona amb diferents mestres, ha fet cursets amb professionals de fora del nostre país. També ha participat en el Congrés Nacional d’Enquadernació que s’ha celebrat a Cadis el passat mes d’abril.

Dins la seu de Teixidors ha instal.lat unes màquines, que abans feien anar les monges Carmelites Descalces de la Ciutat i Marta Ribas a la recerca i perfeccionament d’aquest art de l’enquadernació, ha provat nous materials i ha assajat noves tècniques.
El dia nou de setembre l’alcalde, senyor Manuel Royes va inaugurar el taller que s’ubica de forma provisional en un espai del recinte de La Farinera, amb una superfície de 100 metres quadrats. Allí treballen en les tècniques de relligat un conjunt de nois i noies de reconeguda insuficiència que no tindrien lloc en el món exigent del treball en general.

Foment de Terrassa dóna suport a aquesta iniciativa que ha estat inclosa pel seu interès social en el projecte Horizon del Fons social Europeu.

Ara, amics meus, tots sabem perquè avui la Marta és aquí ocupant un setial entre els terrassencs especials, entre els conciutadans extraordinaris. No podem regatejar mèrits a la seva obra abnegada. A nosaltres ens toca reconèixer, beneir i agrair aquest venturós esforç en pro de la inserció laboral i social dels minvats. I, sobretot, augurar i desitjar de tot cor el creixement i potenciació de la seva obra perquè pugui arribar a tots els disminuïts psíquics i assolir la plena solució d’aquest sensible problema social.

Senyora Marta Ribas, promotora i impulsora d’una obra humanitària que honora i dignifica la nostra Ciutat, terrassenca admirable, reconeixem els vostres mèrits en nomenar-vos Terrassenca de l’Any, us donem les més expressives gràcies i us desitgem llarga vida i salut per fer prosperar la vostra obra extraordinària i sensiblement humanitària. Gràcies, moltíssimes gràcies.