Terrassenc de l’Any 2000
Xavier Marcet i Gispert
Autor Glossa: Jordi Estapé i Madinabeitia
... Torn ara per a parlar d’en XAVIER MARCET i GISBERT, nascut a Terrassa el 16 de juny de 1961. És casat amb Núria Vila, pare de dos fills, i llicenciat en Història, especialitzat en Història Contemporània. Ha estat professor d’Història a l’Escola Pia de la ciutat, i professor d’Història Europea a la Universitat Autònoma de Barcelona. I en la seva ...“història”... personal, avui és director general del consorci LOCALRET.

Aquestes són unes escasses pinzellades biogràfiques, obligades pel cas, però em permetran també que estengui les impressions sobre aquest premiat al camp de l’anècdota personal, degut a que, sobretot per generació, he coincidit a diversos llocs i situacions amb Xavier Marcet.

l hi ha dues idees que em venen al cap per damunt d’unes altres: - objectius clars, i - trajectòria de consens. Sempre he vist a Marcet actiu, ficat en un lloc o altre. Ja fos a Amnistia Internacional, en partits polítics, o al Grup d’Historiadors de la nostra ciutat. I amb idees fermes. Cada persona ha de desenvolupar lliurement la seva concepció de la vida. Però el que cal valorar més és aquell que sap per on trepitja, aquell que vibra amb els seus pensaments, encara que no sempre els compartim. En Marcet n’és un.

I la nota de consens se’m va fer evident recordant aquells primers anys noranta en què vàrem trobar-nos en unes memorables i inèdites tertúlies radiofòniques a Terrassa, en les quals participaven regidors de tots els partits amb representació municipal. Marcet hi assistia com a membre del Partit dels Socialistes, i el que era més important allí: ell formava part del govern local de Terrassa, amb la gran responsabilitat que aquest fet significava. I el seu paper, malgrat les crispacions polítiques conjunturals típiques d’aquests cassos, i també molt atractives, ¿per què enganyar-nos?, era moderat, mesurat i comunicatiu. Aquest fet, vaig constatar, era molt ben valorat per la resta de regidors, els de l’oposició. I també ho comentaven, encara que Marcet no ho sàpiga, quan ell no era present. O sigui que el mèrit del seu consens era major del que es pot pensar.

En efecte, i aquí marcarem un perfil “historiogràfic” de l’historiador: l’any 1987, Marcet havia estat elegit regidor a la candidatura del PSC, encapçalada per l’alcalde Manuel Royes. De seguida va passar a encarregar-se d’una de les “joies de la Corona”, encara que en aquells dies costava imaginar-s’ho. Estic parlant de l’impuls al Campus Universitari de Terrassa, i molt especialment del que avui significa per a la ciutat el Vapor Universitari del carrer de Colom.

Un dia, no fa gaire, un regidor que va compartir labors consistorials amb Marcet em deia: “A mi em fan il.lusió les propostes innovadores, encara que la idea inicial procedeixi d’un altre. Per exemple, el Vapor Universitari. Qui concebeix el projecte és Xavier Marcet, i jo, (m’explicava) i tots els companys, no cal dir l’alcalde, ens vàrem entussiasmar. I avui és un èxit.


Tenia raó, aquell regidor. Suposo que tots vostès coneixen el Vapor Universitari, i també la volada que està prenent el nostre campus. En qualsevol cas, passint-se un dia per allí !!! Mereix la pena conèixer de prop com ha anat progressant la projecció universitària de Terrassa. A part de les noves titulacions incorporades en els últims anys, només cal reparar en aquesta dada: unes 10.000 persones estan matriculades a casa nostra a la UNED; la universitat d’educació a distància. Molts d’aquests estudiants, venen de fora i coneixen així Terrassa, amb tot el que denota per a la ciutat un bon ambient universitari, que va augmentant de forma imparable. Però, insisteixo, també podriem fer referència a les escoles universitàries d’Optica i Optometria, o la de Fotografia. No és necessari cenyir-se a un centre universitari només. Els exemples són variadíssims.

Hi tenim la construcció de la nova residència universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya; la transformació de l’espai de l’antic Col.legi Major Alfons Sala; i dels terrenys dels vapors Sala i Castan per incrementar el campus amb nous pavellons. O la creació del Fòrum Universitari Terrassenc, que es funda l’any 1993. El Fòrum és un organisme integrat per representants universitaris, les organitzacions econòmiques i el propi Ajuntament. L’objectiu és la posada en comú d’idees i iniciatives per a coordinar la realitat universitària de Terrassa. De nou, doncs, el consens.

Tot això també és “fer ciutat”: rebre a Terrassa a força gent a la que se’ls ofereix l’inici del camí cap a resoldre importants inquietuds personals. Aquesta i d’altres realitats, com s’ha dit, parteixen d’un projecte global i comú a la ciutat. En Xavier Marcet n’és un dels seus integrants més destacats. Un dels que més l’ha patit i l’ha treballat. I és bo remarcar-ho.

La seva dedicació universitària no acaba aquí, no finalitza amb el seu pas pel consistori. L’any 1994, Marcet deixa les seves responsabilitats municipals i s’incorpora a la Universitat Politècnica en qualitat de Cap del Gabinet del Rector. És a dir, coneix ja la universitat no solament com a estudiant o des de la perspectiva d’un regidor consagrat al campus de la seva localitat, entregat a “dinamitzar-lo” (aquest verb que és tant del gust dels nostres polítics) ... Ja coneix, doncs, la universitat des de dintre, des de la “sala de màquines”, si se’m permet l’expressió. I està clar que el rector de la Politècnica es va fixar en ell per la seva capacitat d’endegar i culminar projectes.

I hauriem de referir-nos, dintre d’aquesta capacitat, a una experiència dilatada, malgrat la joventut del nostre protagonista. L’experiència en dialogar i assolir acords, que no és una feina fàcil, ni molt menys. No en va, durant els seus anys com a regidor a l’Ajuntament, Manuel Royes li va encomanar a Marcet la missió de ser el Comissionat de l’Alcalde en el Pla Estratègic de la Ciutat de Terrassa. Això vol dir que la màxima autoritat local va pensar en ell també per a aquest ambiciós objectiu de coordinar la marxa del Pla Estratègic, punt cabdal de trobada de les més importants entitats i institucions ciutadanes per a dibuixar la Terrassa que es volia per al futur. Una vegada més apareix com a fonamental la noció “rousseauniana” de pacte, de confluència, de compromís, d’aparcar les diferències entre uns i altres i treballar els aspectes més coincidents per tal d’avançar efectivament. I em quedo en aquest instant amb una frase del propi Marcet, pronunciada recentment: “Em disgusten la intolerància i la falta de respecte”.

Aquesta experiència a l’Administració més pròxima i engrescadora, la local, l’ha definit Xavier Marcet com una “escola”, un aprenentatge que l’hi ha servit per a posteriors etapes. I avui el veiem en un lloc molt rellevant. És director general de LOCALRET. Es tracta d’un consorci format per ni més ni menys que 770 municipis de cara a la seva relació amb els operadors de telecomunicacions. Tenim en Marcet situat a l’ull de l’huracà de les noves tecnologies i la denominada societat de la informació. Noves atribucions, i ben diferents, perquè ara no és gens estrany veure’l una tarda a la televisió participant en una taula rodona sobre els beneficis i els perjudicis de la telefonia mòbil. Una cosa és parlar al Ple Municipal, i l’altra, prou distinta, és fer-ho per a milers de catalans, i a més davant dels mediàtics Júlia Otero o Manuel Campo Vidal... S’ha d’estar a totes... La vida sempre ens reserva grans sorpreses.

Aquell jove que estudiava a Can Colapi, que després va fer Història i que assistia a assemblees polítiques en èpoques preconstitucionals dures, treballa avui pel futur i el defensa des d’on sigui: des del despatx o des de la televisió. L’evolució és notoria. Una evolució sense perdre referents, perquè Marcet, és prou conegut, té passió per la Història.

Som davant d’un dels noms essencials en la recuperació de la historiografia local durant els anys 80. Fundador, juntament amb altres col.legues, del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, va dirigir la revista especialitzada “Terme”, promoguda per l’entitat. Però, a part de molts treballs sobre el passat de la nostra ciutat, en l’obra en la qual Xavier Marcet excel.leix és en el llibre “Història de Terrassa”, publicat l’any 1987, amb la participació d’altres onze historiadors. Aquest llibre marca un punt i apart en l’elaboració de la cronologia terrassenca i es converteix en eina bàsica per als investigadors més joves, i no tant joves. Tampoc podem oblidar el seu llibre de 1991 amb el significatiu títol: “Qui ha manat a Terrassa i altres reflexions”.

La reflexió d’ara pot ser que aquí ens acompanya un historiador que probablement encara té molt a investigar i aportar-nos, i qui sap per a quines grans responsabilitats pot estar cridat en un futur, atès el seu ja valuós curriculum en l’àmbit institucional de caire local. El temps ens ho dirà.

Mentrestant, ell segueix a LOCALRET, una dedicació sobre la que ell mateix ha comentat, en relació als constants canvis que experimenten les tecnologies: “Aquesta és una feina on tot evoluciona tan ràpidament que al matí, quan arribes al treball, i fent un símil futbolístic, el què has de preguntar és on estan les porteries, perquè cada dia te les canvien de lloc”.

Jo li dedicaria en aquesta jornada de reconeixement a Xavier Marcet, aquesta frase de Jean Cocteau: “La única tècnica que val la pena saber dominar és la que un mateix s’inventa”. Tant de bo ell contribueixi a fer-nos més creatiu i accessible aquest nou món de tecnologies que avancen a velocitat de mareig per a la immensa majoria, i en el que més d’un i de dos ens perdem, despistants, de tant en tant!!

Confiem en ell i la seva labor, i per això avui l’aplaudim com a “Terrassenc” entre els terrassencs i les terrassenques........

Glossa escrita i llegida per Jordi Estapé i Madinabeitia al Centre Cultural de Caixa Terrassa - 8/12/2000

 

Inici