| ... Torn ara per a parlar d’en
XAVIER MARCET i GISBERT, nascut a Terrassa el 16 de juny de 1961.
És casat amb Núria Vila, pare de dos fills, i llicenciat
en Història, especialitzat en Història Contemporània.
Ha estat professor d’Història a l’Escola Pia
de la ciutat, i professor d’Història Europea a la Universitat
Autònoma de Barcelona. I en la seva ...“història”...
personal, avui és director general del consorci LOCALRET.
Aquestes són unes escasses pinzellades biogràfiques,
obligades pel cas, però em permetran també que estengui
les impressions sobre aquest premiat al camp de l’anècdota
personal, degut a que, sobretot per generació, he coincidit
a diversos llocs i situacions amb Xavier Marcet.
l hi ha dues idees que em venen al cap per damunt d’unes
altres: - objectius clars, i - trajectòria de consens.
Sempre he vist a Marcet actiu, ficat en un lloc o altre. Ja fos
a Amnistia Internacional, en partits polítics, o al Grup
d’Historiadors de la nostra ciutat. I amb idees fermes.
Cada persona ha de desenvolupar lliurement la seva concepció
de la vida. Però el que cal valorar més és
aquell que sap per on trepitja, aquell que vibra amb els seus
pensaments, encara que no sempre els compartim. En Marcet n’és
un.
I la nota de consens se’m va fer evident recordant aquells
primers anys noranta en què vàrem trobar-nos en
unes memorables i inèdites tertúlies radiofòniques
a Terrassa, en les quals participaven regidors de tots els partits
amb representació municipal. Marcet hi assistia com a membre
del Partit dels Socialistes, i el que era més important
allí: ell formava part del govern local de Terrassa, amb
la gran responsabilitat que aquest fet significava. I el seu paper,
malgrat les crispacions polítiques conjunturals típiques
d’aquests cassos, i també molt atractives, ¿per
què enganyar-nos?, era moderat, mesurat i comunicatiu.
Aquest fet, vaig constatar, era molt ben valorat per la resta
de regidors, els de l’oposició. I també ho
comentaven, encara que Marcet no ho sàpiga, quan ell no
era present. O sigui que el mèrit del seu consens era major
del que es pot pensar.
En efecte, i aquí marcarem un perfil “historiogràfic”
de l’historiador: l’any 1987, Marcet havia estat elegit
regidor a la candidatura del PSC, encapçalada per l’alcalde
Manuel Royes. De seguida va passar a encarregar-se d’una
de les “joies de la Corona”, encara que en aquells
dies costava imaginar-s’ho. Estic parlant de l’impuls
al Campus Universitari de Terrassa, i molt especialment del que
avui significa per a la ciutat el Vapor Universitari del carrer
de Colom.
Un dia, no fa gaire, un regidor que va compartir labors consistorials
amb Marcet em deia: “A mi em fan il.lusió les propostes
innovadores, encara que la idea inicial procedeixi d’un
altre. Per exemple, el Vapor Universitari. Qui concebeix el projecte
és Xavier Marcet, i jo, (m’explicava) i tots els
companys, no cal dir l’alcalde, ens vàrem entussiasmar.
I avui és un èxit.
Tenia raó, aquell regidor. Suposo que tots vostès
coneixen el Vapor Universitari, i també la volada que està
prenent el nostre campus. En qualsevol cas, passint-se un dia
per allí !!! Mereix la pena conèixer de prop com
ha anat progressant la projecció universitària de
Terrassa. A part de les noves titulacions incorporades en els
últims anys, només cal reparar en aquesta dada:
unes 10.000 persones estan matriculades a casa nostra a la UNED;
la universitat d’educació a distància. Molts
d’aquests estudiants, venen de fora i coneixen així
Terrassa, amb tot el que denota per a la ciutat un bon ambient
universitari, que va augmentant de forma imparable. Però,
insisteixo, també podriem fer referència a les escoles
universitàries d’Optica i Optometria, o la de Fotografia.
No és necessari cenyir-se a un centre universitari només.
Els exemples són variadíssims.
Hi tenim la construcció de la nova
residència universitària de la Universitat Politècnica
de Catalunya; la transformació de l’espai de l’antic
Col.legi Major Alfons Sala; i dels terrenys dels vapors Sala i
Castan per incrementar el campus amb nous pavellons. O la creació
del Fòrum Universitari Terrassenc, que es funda l’any
1993. El Fòrum és un organisme integrat per representants
universitaris, les organitzacions econòmiques i el propi
Ajuntament. L’objectiu és la posada en comú
d’idees i iniciatives per a coordinar la realitat universitària
de Terrassa. De nou, doncs, el consens.
Tot això també és “fer
ciutat”: rebre a Terrassa a força gent a la que se’ls
ofereix l’inici del camí cap a resoldre importants
inquietuds personals. Aquesta i d’altres realitats, com
s’ha dit, parteixen d’un projecte global i comú
a la ciutat. En Xavier Marcet n’és un dels seus integrants
més destacats. Un dels que més l’ha patit
i l’ha treballat. I és bo remarcar-ho.
La seva dedicació universitària
no acaba aquí, no finalitza amb el seu pas pel consistori.
L’any 1994, Marcet deixa les seves responsabilitats municipals
i s’incorpora a la Universitat Politècnica en qualitat
de Cap del Gabinet del Rector. És a dir, coneix ja la universitat
no solament com a estudiant o des de la perspectiva d’un
regidor consagrat al campus de la seva localitat, entregat a “dinamitzar-lo”
(aquest verb que és tant del gust dels nostres polítics)
... Ja coneix, doncs, la universitat des de dintre, des de la
“sala de màquines”, si se’m permet l’expressió.
I està clar que el rector de la Politècnica es va
fixar en ell per la seva capacitat d’endegar i culminar
projectes.
I hauriem de referir-nos, dintre d’aquesta
capacitat, a una experiència dilatada, malgrat la joventut
del nostre protagonista. L’experiència en dialogar
i assolir acords, que no és una feina fàcil, ni
molt menys. No en va, durant els seus anys com a regidor a l’Ajuntament,
Manuel Royes li va encomanar a Marcet la missió de ser
el Comissionat de l’Alcalde en el Pla Estratègic
de la Ciutat de Terrassa. Això vol dir que la màxima
autoritat local va pensar en ell també per a aquest ambiciós
objectiu de coordinar la marxa del Pla Estratègic, punt
cabdal de trobada de les més importants entitats i institucions
ciutadanes per a dibuixar la Terrassa que es volia per al futur.
Una vegada més apareix com a fonamental la noció
“rousseauniana” de pacte, de confluència, de
compromís, d’aparcar les diferències entre
uns i altres i treballar els aspectes més coincidents per
tal d’avançar efectivament. I em quedo en aquest
instant amb una frase del propi Marcet, pronunciada recentment:
“Em disgusten la intolerància i la falta de respecte”.
Aquesta experiència a l’Administració més
pròxima i engrescadora, la local, l’ha definit Xavier
Marcet com una “escola”, un aprenentatge que l’hi
ha servit per a posteriors etapes. I avui el veiem en un lloc
molt rellevant. És director general de LOCALRET. Es tracta
d’un consorci format per ni més ni menys que 770
municipis de cara a la seva relació amb els operadors de
telecomunicacions. Tenim en Marcet situat a l’ull de l’huracà
de les noves tecnologies i la denominada societat de la informació.
Noves atribucions, i ben diferents, perquè ara no és
gens estrany veure’l una tarda a la televisió participant
en una taula rodona sobre els beneficis i els perjudicis de la
telefonia mòbil. Una cosa és parlar al Ple Municipal,
i l’altra, prou distinta, és fer-ho per a milers
de catalans, i a més davant dels mediàtics Júlia
Otero o Manuel Campo Vidal... S’ha d’estar a totes...
La vida sempre ens reserva grans sorpreses.
Aquell jove que estudiava a Can Colapi,
que després va fer Història i que assistia a assemblees
polítiques en èpoques preconstitucionals dures,
treballa avui pel futur i el defensa des d’on sigui: des
del despatx o des de la televisió. L’evolució
és notoria. Una evolució sense perdre referents,
perquè Marcet, és prou conegut, té passió
per la Història.
Som davant d’un dels noms essencials
en la recuperació de la historiografia local durant els
anys 80. Fundador, juntament amb altres col.legues, del Centre
d’Estudis Històrics de Terrassa, va dirigir la revista
especialitzada “Terme”, promoguda per l’entitat.
Però, a part de molts treballs sobre el passat de la nostra
ciutat, en l’obra en la qual Xavier Marcet excel.leix és
en el llibre “Història de Terrassa”, publicat
l’any 1987, amb la participació d’altres onze
historiadors. Aquest llibre marca un punt i apart en l’elaboració
de la cronologia terrassenca i es converteix en eina bàsica
per als investigadors més joves, i no tant joves. Tampoc
podem oblidar el seu llibre de 1991 amb el significatiu títol:
“Qui ha manat a Terrassa i altres reflexions”.
La reflexió d’ara pot ser que
aquí ens acompanya un historiador que probablement encara
té molt a investigar i aportar-nos, i qui sap per a quines
grans responsabilitats pot estar cridat en un futur, atès
el seu ja valuós curriculum en l’àmbit institucional
de caire local. El temps ens ho dirà.
Mentrestant, ell segueix a LOCALRET, una
dedicació sobre la que ell mateix ha comentat, en relació
als constants canvis que experimenten les tecnologies: “Aquesta
és una feina on tot evoluciona tan ràpidament que
al matí, quan arribes al treball, i fent un símil
futbolístic, el què has de preguntar és on
estan les porteries, perquè cada dia te les canvien de
lloc”.
Jo li dedicaria en aquesta jornada de reconeixement
a Xavier Marcet, aquesta frase de Jean Cocteau: “La única
tècnica que val la pena saber dominar és la que
un mateix s’inventa”. Tant de bo ell contribueixi
a fer-nos més creatiu i accessible aquest nou món
de tecnologies que avancen a velocitat de mareig per a la immensa
majoria, i en el que més d’un i de dos ens perdem,
despistants, de tant en tant!!
Confiem en ell i la seva labor, i per això
avui l’aplaudim com a “Terrassenc” entre els
terrassencs i les terrassenques........
Glossa escrita i
llegida per Jordi Estapé i Madinabeitia al Centre Cultural
de Caixa Terrassa - 8/12/2000
|