Aquestes són les dades imprescindibles de la seva biografia, i a elles hem d’afegir que el senyor Heras s’ha distingit per una intensa activitat en organitzacions i entitats cristianes...... Ah! Per cert! En Màrius considera que ell, com tants altres, fa un servei a l’Església a Terrassa i que no és digne d’un premi individual com el que avui rep. Opina que, en qualsevol cas, el guardó hauria de ser col•lectiu. L’accepta pel que significa de reconeixement i difussió a una labor eclessial conjunta. Però afegeix: “Si algú mereix aquest “Terrassenc” és la meva esposa. Sense ella jo no hauria fet res”.

Bé, sembla natural que ens faci aquestes manifestacions. No és el primer “Terrassenc de l’Any”, ni serà l’últim, que es pronuncïi en termes similars. Però el camí d’en Màrius fins aquí ha estat llarg i complicat. Vull recordar que aquest home no el van batejar de petit. Va viure la Guerra, va conèixer ni més ni menys que els camps de concentració a França i Espanya, i allí mateix, en aquells recintes que se’ns posa la pell de gallina només d’esmentar-los, allí va començar a assistir a missa... Als camps de concentració.

En Màrius explica: “Als camps de concentració deien que els diumenges es podia anar a missa i ho vaig fer. Per curiositat. I m’hi vaig trobar bé. Després de la guerra, treballant com a sastre a Barcelona, vaig mantenir l’hàbit de la missa. I ja més endavant, a Terrassa, vaig fer la meva vida a Ca N’Aurell, al voltant de la Parròquia de la Sagrada Família”.

I es va anar engrescant fins arribar aquí.

Entrem en la cronologia de rigor. Per exemple, als anys 40 es va integrar en el Grup de Joves d’Acció Catòlica de la Parròquia de la Sagrada Família; i va ser el fundador de l’Agrupament Escolta de la mateixa parròquia.

Consignem altres referències: una de molt rellevant és que, l’any 1962, en Màrius Heras va intervenir a portar a Terrassa les Germanetes Asuncionistes, que es van instal•lar a la Masia de Ca N’Anglada. Una altra va de l’any 1963 i fins el 1973, període durant el qual, des de la Sagrada Família, va acabar formant part de la junta directiva de l’entitat SFERIC.

Però fou a partir de la seva integració a la Federació de Cristians de Catalunya, l’any 1972, quan en Màrius arribaria a centrar un ampli volum de dedicació que, feliçment, perdura fins avui, i esperem que per molts anys sigui així. I aquí hem de parlar d’una activitat que ell, modestament, segur que no ens ho admetria, però que els terrassencs i les terrassenques identifiquem amb la seva persona. És el “Concurs Bíblic”. Va començar l’any 1986, com a iniciativa conjunta de Màrius Heras i Maria Iribarren.

Val a dir avui, per tal de remarcar-ho amb justícia en aquest acte solemne, que el “Concurs Bíblic” és una convocatòria de gran volada i abast. Consisteix en un qüestionari de preguntes bàsiques i que, conjuntament amb el Concurs de Redacció i de Dibuix sobre aspectes bíblics, s’adreça als estudiants de primària i de secundària d’arreu de Catalunya. La participació es troba al voltant dels 38.000 alumnes, que es diu aviat. I tot això, que comporta una labor dilatada i constant, es fa des de Terrassa.

Any rera any: en Màrius Heras i els seus companys de feina de la Federació de Cristians de Catalunya s’embranquen, i amb èxit, en l’organització d’un concurs que arriba a totes les comarques catalanes i que dóna nom i atorga prestigi a la nostra ciutat. Fins el punt que ja és tradició que l’acte de lliurament de premis tingui lloc aquí on ens trobem: el Centre Cultural. És a dir que, el “Concurs Bíblic” es pensa, es fa i surt de Terrassa.... I també aquí, cada temporada, es clou i es citen bona part dels participants, per renovar l’impuls d’organitzar l’edició vinent.

Però el més destacat d’aquest concurs, el que més trascendeix, és la seva utilitat com a eina de reflexió i d’espiritualitat per a la joventut. És evident que tot element que serveixi per avançar en el diàleg i la reflexió socials (i en aquest cas, la interpretació del fenomen religiós), mereix la pena, i ens enriqueix. I aquesta aportació la devem, entre altres, al Màrius.

La posada en marxa del “Concurs Bíblic” s’emporta bona part del temps d’aquest home. Recordin que hem dit que trenta-vuit mil alumnes catalans hi intervenen, amb totes les gestions i la paperassa que això comporta. Però encara podem situar el senyor Heras en altres activitats prou honroses, com la seva participació en l’organització del certamen “Expobíblia”, de gran ressò arreu. L’ “Expobíblia” de l’any 2000, celebrat també aquí mateix, va assolir un nivell molt meritori, amb més de 10.000 visitants.

Però no acaba aquí l’empremta de Màrius Heras, perquè ha col•laborat també en importants cites com les Trobades Ecumèniques de Terrassa, o les Romeries de Terrassa a Montserrat. És membre de la Comissió Abadia de Montserrat 2.025, i del moviment Assemblea del Poble de Déu. També ha tingut a veure amb aplecs, plans d’estudi de la vivenda, estudis sòcio-econòmics i religiosos sobre Terrassa, tómboles benèfiques, la Cooperativa FIL i AGULLA, o l’Aula Gran.

O amb la denominada CISTELLA DEL PA. A principis dels anys 60, va servir per a una recollida de més de 25.000 quilos de pa a tots els forns de la seva parròquia. L’experiència es va estendre al Sant Esperit i a Sabadell.

Ja ho veuen: una feina constant però discreta, la d’aquest conciutadà que en aquest migdia estem homenatjant. Sense altibaixos i persistent. Aquest és el resultat d’una dedicació altruïsta que ajuda a dignificar Terrassa.

També es pot fer esment que s’ho passa prou bé cuidant arbres fruiters al pati de casa seva, o buscant bolets. És un ésser molt inquiet.

I, amb la perspectiva de tantes vivències, ¿què en pensa, en Màrius Heras, de Déu? ¿Com el definiria? Aquesta és la resposta: “Déu està en el cor de tots els homes, no tingueu cap dubte. El que passa és que -explica- l’home se’n recorda de Déu només quan hi ha una guerra o un desastre natural. N’hi ha que construeixen una casa, amb materials febles, després ve un huracà, se l’emporta, i diuen que la culpa és de Déu, i el critiquen dient que no és just. Són aquests homes, els que no són justos. Els homes no sempre som justos quan li donem a Déu la culpa dels nostres problemes”.

Hi ha reflexió i objectivitat en les paraules d’en Màrius, evidentment. Veient i apreciant la labor del senyor Heras, m’agradaria recordar aquest pensament de YUAKIM MUBARAK: “De tots els factors d’unitat entre els homes, és cert que fins els nostres dies la religió és el més poderós”.

Esperem que sigui un factor poderós per la força que ens pot transmetre aquesta espiritualitat, aquesta recerca de la veritat i el bé.... Poderós com ho és el trajecte vital d’aquest home. Sense saber-ho, va partir d’un lloc i va anar movent-se exteriorment i internament, trobant al final la ubicació més adequada per a servir els altres..... I avui li ho agraïm aplaudint-lo com a “Terrassenc de l’Any 2001” !!!!

Glossa escrita i llegida per Jordi Estapé i Madinabeitia al Centre Cultural de Caixa Terrassa - 8/12/2001