M’imagino que estaran d’acord si els dic que la percepció de l’art és força subjectiva. Perquè l’art és sentiment, és expressió, és pensament, és reflexió; i també oci. L’artista, per tant, expressa, interpreta i ens distreu sanament. I això és el què fa l’Àngels Poch, nascuda a Terrassa el 1948. Està casada amb Jaume Puig, i té dos fills, l’Oriol i la Mireia.

La trajectòria d’aquesta dona és fecunda i fructífera. Va molt més enllà de la dimensió televisiva, que també encarna la nostra protagonista, i que probablement sigui la faceta de l’Àngels més coneguda ara per bona part del públic...
Malauradament, la senyora Àngels Poch, com en tants casos de companys seus de professió, a vegades sembla com si mai no hagués fet res abans d’aparèixer a la petita pantalla. Com si no hagués pre-existit.... I això, que és injust, entenc que actes com el d’avui han de contribuir a corregir-ho.

Perquè tinc un llistat amplíssim d’obres en les que ha pres part durant la seva llarga vida professional l’Àngels. I estic convençut que si, ara mateix, un servidor els llegís a vostès tots els títols d’aquestes obres amb els seus corresponents autors, vostès m’acabarien demanant l’hora com els hi passa als àrbitres de futbol.

Però, com a mostra, purament aleatòria, insisteixo, aquí van aquests botons: “Bestiari”, “L’oncle Vània”, “El barber de Sevilla”, “El casament dels petits burgesos”, “El càntir trencat”, “Carícies”, “La corona d’espines”, “La bona gent”, “La comèdia dels errors”, “Tartuf”, o “Enric Quart”. I entre els autors representats en aquestes produccions hi ha: Pere Quart, Anton Txèkhof, Agustí Bartra, Bertolt Brecht, Heinrich Von Kleist, Enrik Ibsen, Sergi Belbel, Josep Maria de Segarra, William Shakespeare, Molière, o Pirandello. Són alguns dels noms del TEATRE, amb majúscules, que donen una acurada idea del rodatge i l’experiència, indiscutible, de l’Àngels Poch.

Va estudiar art dramàtic i interpretació a l’Institut del Teatre del Vallès Occidental. Va fer solfeig i piano al Conservatori de Música del Liceu. I dansa clàssica, a l’Escola de Marta Mos. Cal sumar-hi que va realitzar cursos de perfeccionament de cant, veu, interpretació i dansa contemporània. La seva activitat com actriu de teatre va iniciar-se l’any 1979. Ha participat en més de trenta obres de teatre, a les ordres de directors com Pau Monterde, Feliu Formosa, Calixto Bieito, Joan Lluís Bozzo, Pep Cruz, Lluís Homar, o Oriol Broggi. Recordem, a més, que els inicis al món del teatre per part de la senyora Poch van ser amb la companyia terrassenca El Globus. Posteriorment va passar al món teatral barceloní.

Per tant, si-us-plau, davant d’aquest currículum, la pròxima vegada que veieu l’Àngels Poch intervenint a la televisió, concretament a l’actual sèrie catalana “Temps de Silenci”, fent el paper de la CARMETA, no dieu allò tan típic de: “Ah! Mira, aquesta és de Terrassa...!”. No, no. Dieu més aviat: “Ah! Mira, aquesta és aquella ACTRIU de Terrassa...!”.

Què en pensa, l’Àngels, del teatre en contraposició a la popularitat que atorga el mitjà televisiu? Ens contesta: “És lògic que la gent, pel carrer, em conegui més ara pel personatge de la CARMETA, que no pas per altres que pugui fer al teatre. No em fa ràbia. Però -segueix dient-, al teatre tens la satisfacció diària de veure com el públic et respòn en aquell mateix moment. Això, la televisió no ho permet. Una cosa compensa l’altra”.

I, quina visió té l’actriu del seu personatge? Doncs, l’actriu Àngels Poch opina de la CARMETA que “és un personatge entranyable i no em sap greu parlar d’ella. Però és un personatge més. Els personatges, ja siguin o no agradables al públic, normalment te’ls acabes estimant. I aquest és un personatge encantador; trobo que la CARMETA és una gran dona”.

És una bona notícia: no sempre passa que un actor, o una actriu, parli somrient del seu personatge, encara que li hagin preguntat el mateix cinc mil vegades. La senyora Poch, bona treballadora de les arts teatrals, sap i transmet la sensació que el millor exercici interpretatiu és sentir-se ben còmoda amb el seu personatge.

Partint d’aquestes bases, ¿com contempla ella el món del teatre? “A mi m’agrada més el teatre de text, que és potser el que ara està menys de moda” -afirma-. “També m’agrada el gran teatre, que no el desestimo pas, però em decanto més per l’obra escenificada en un escenari petitet, veient el públic aprop i amb un teatre de text. Això és el que em fa gaudir més”..... Tota una declaració de principis en pro de la calidesa humana, la proximitat i la complicitat amb l’espectador. Una definició més de la voluntat d’aquesta dona, que avui també ens honora amb la seva presència.

És una actriu notablement premiada. Ha rebut aquests guardons: Premi de la Crítica la temporada 1994-95; Premi Butaca l’any 1995; i Premi Memorial Margarida Xirgu de la temporada 1997-98. .....És una actriu que també ha fet cinema. Concretament, curtmetratges amb dos històrics de la nostra ciutat: Jan Baca i Toni Garriga. Destaquen en aquesta especialitat, la del curtmetratge, les obres: “Performance”, “Un casament”, “Dies de guerra”, “Una dona” i “Dancing”.

I, ¡com no!, hem d’esmentar la televisió, que, fora bromes, hem de convenir que en els últims anys s’ha convertit en autèntica plataforma d’acolliment i de promoció de l’activitat interpretativa. Tot, amb independència del que pugui opinar cadascú sobre els productes que veiem a la petita pantalla. L’Àngels ha realitzat incursiona dramàtiques als recordats programes “Vostè Jutja” o “La Vida en un Xip”. I a les sèries “Estació d’enllaç”, “La memòria dels cargols”, i l’actual “Temps de Silenci”, com ja hem significat. A més, ha intervingut als “TV MOVIES” “Sota el signe d’aquari” i “Pirates”.

I després de tant teatre (i del moltíssim que encara li queda per oferir-nos), i de tanta experiència actuant arreu, ¿voleu saber què diu quan se li pregunta pel futur del teatre? Ella recorre a la màgia. Diu: “Tal com va el món, a vegades em faig creus que encara hi hagi gent que vagi al teatre a veure el que fan altres persones. Per tant, si això s’aguanta és que té atractiu. Hi ha una màgia del teatre que hi serà sempre”.

Doncs una dona que tant ha viscut i viu el teatre, i aquesta màgia que ens encomana, de ben segur que coneix aquesta frase que ens va deixar FEDERICO GARCÍA LORCA, i que desitjaria dedicar-li avui, en aquesta assenyalada ocasió: “El TEATRO es poesía que se sale del libro para hacerse humana”. Sí, el teatre és, abans que tot, humanitat. I l’Àngels Poch és una de les persones que coneixem i admirem avui, que contribueix a fer que així sigui. Amb el seu gra de sorra humà i personal.

Enhorabona, “Terrassenca de l’Any 2001”! Aquest és el nostre reconeixement i aplaudiment......!!!

Glossa escrita i llegida per Jordi Estapé i Madinabeitia al Centre Cultural de Caixa Terrassa - 8/12/2001