Aviat anotaré per a tots vostés que Amat, un dels quatre protagonistes de la jornada d'avui, va néixer a Terrassa l'any 1933... Que va ser alumne de l'Escola Egara, l'Escola Pia i l'Escola d'Arts i Oficis de la ciutat... Que va jugar a hoquei herba, la seva gran passió, i que ho va fer amb el Club Deportiu Terrassa, des d'infantils fins al primer equip... Fins i tot, va ser campió d'Espanya... Direm també que va passar pels Joves d'Acció Catòlica i pel moviment "COLORES", duent a terme cursets de cristiandat. I culminem aquests primers apunts significant que, del 1951 al 1956, va treballar a l'Institut Industrial de Terrassa.

En aquell 1956 es va produir un punt d'inflexió en la trajectòria personal de Bartomeu Amat: va ser quan va decidir fer-se capellà. I va ingressar a l'Institut Espanyol de Missions Estrangeres de Burgos, amb la voluntat de marxar a les missions... I, per cert, juntament amb dos terrassencs: Victorià Cunill i Joaquim Jover. Va ser l'any 1963 quan va ser ordenat sacerdot al CAMERÚN, pel bisbe d'aquell país THOMAS MONGO, juntament amb els dos terrassencs citats.

Després va ser nomenat vicari en una parròquia de la populosa perifèria de DOUALA, amb el nom de NEW BELL EWONDO. Fins al 1970, en Bartomeu Amat, "TOMEU" per als amics, va realitzar una tasca intensíssima animant grups de cristians, visitant a la gent gran a casa seva, o contribuint a l'organització de cooperatives. A més, va assumir el Secretariat de l'Agermanament al Camerún, va aprendre la llengua EWONDO, i va ser rector de la missió de NSOLA, una parròquia situada en plena selva.

Van ser set anys irrepetibles que van marcar Amat per sempre... Però l'experiència va veure's truncada al 1970, quan va patir un greu accident de circulació i el van repatriar a Espanya, en direcció cap a Mútua de Terrassa, on el va operar el doctor Guitart. En Bartomeu m'ha rememorat els instants de l'accident amb aquesta clarivident frase: "En pocs moments, em va passar pel meu pensament tota la vida que havia viscut...". I se'n va sortir. A tall d'anècdota, el viatge en avió va ser impressionant perquè anava dintre d'una gran carcassa de guix que el feia pesar uns dos-cents quilos. Imaginin-se l'escena...!

Un cop recuperat aquest home, decididament inquiet, va desplaçar-se fins a París per tal d'ampliar estudis, obtenint el Diplomat en Ciències Econòmiques i Socials. Interessat a continuar treballant en projectes per a l'anomenat Tercer Món, es va produir un altre fet fonamental. Va conèixer la doctora Maria Antònia Cortadellas, la Tònia per als familiars i amics. Bartomeu Amat m'explica així aquesta trobada: "Tots dos voliem dedicar-nos a la cooperació. M'hi vaig enamorar i vaig comprendre que la meva feina seria més eficaç treballant amb ella"... I així ho va fer. S'hi va casar. I avui tenen dos fills: la SARA i el BERNAT.

Retornat, doncs, a l'estat laïc, en Bartomeu, juntament amb l'Antònia, va consagrar els seus esforços a la societat d'estudis francesa CINAM, especialitzada en desenvolupament. Aquesta dedicació els va portar d'entrada a l'Afganistan i a Costa d'Ivori per treballar en projectes de cooperació. Durant els anys següents, la família Amat-Cortadellas va seguir viatjant amunt i avall i deixant arreu la seva petjada solidària. En Bartomeu compta que ha acabat treballant en conjunt a 31 països, i que ha tingut uns 20 domicilis diferents.

Un altre aspecte que sobresurt en Bartomeu Amat és que a finals dels anys 80 traslladà la seva residència a Brussel.les, amb motiu de la seva condició de Cap de la Unitat d'Educació, Formació i Promoció Cultural de la Direcció pel Desenvolupament de la Comissió Europea. Aquesta responsabilitat, segons Amat, li va permetre gaudir d'uns grans mitjans de gestió i d'un pressupost anual d'uns 100 milions d'euros. El seu equip es va aplicar de manera preeminent als països de l'Àfrica, el Carib i el Pacífic, assolint que molts joves d'aquelles zones poguessin ampliar estudis universitaris a Europa, o que manifestacions socials o artístiques pròpies també d'aquelles àrees rebèssin els recolzaments econòmics i logístics oportuns.

Al 1998, en el moment de la jubilació, en Bartomeu i la seva esposa van decidir tornar a Catalunya, concretament per instal.lar-se a Matadepera, al peu de la muntanya de Sant Llorenç, on mantenen el seu domicili. Amb fina ironia li van posar a la seva casa el nom d'EL BORN, per allò de "Roda el món i torna al Born". No podia ser més gràfic en el cas d'aquest matrimoni tan avesat a rodar pel món.

Bartomeu Amat és el paradigma d'una dedicació colossal als problemes dels més desemparats; d'una entrega il.limitada als demés i que ha estat i és la raó de tota una vida. I encara ho és perquè, des de la seva jubilació i el retorn a Terrassa i Matadepera, Amat ha brindat la seva extensa experiència a les institucions i entitats que han encertat a sol.licitar el seu assessorament. Citarem que forma part del Consell Municipal de Solidaritat de Terrassa; que participa al projecte CITY DONA; i que col.labora amb Creu Roja de Terrassa, la Fundació Torre del Palau, la patronal CECOT i l'escola de negocis de Caixa Terrassa. Fora de la ciutat també assessora les organitzacions no governamentals Agermanament sense Fronteres i Tercera Edat pel Tercer Món; el CIDOB; o l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya.

"Els problemes del món són de tots. Tots estem al mateix barco", opina en Bartomeu. I quan li pregunto com veu les tasques a desenvolupar per part dels governs i de les ong's, em diu: "Són nivells diferents. El que fan les administracions es dirigeix al producte interior brut, però no tant als micro-terrenys. La feina de les ong's és molt eficaç pels qui la reben, però no té l'impacte d'una planificació global. Beneficia petites comunitats i és un efecte, el de les ong's, que es va estenent a poc a poc. Jo crec que tot ajut és bo, vingui d'on vingui".

El projecte que ara manté ben engrescat Amat és l'informatització escolar a ESEKA, al CAMERÚN, de la mà del grup CERCLEMÓN, dels joves empresaris de la CECOT. Ell no para cercant suports. Ara ha demanat als industrials que cedeixin material informàtic per aquesta iniciativa al CAMERÚN, i espera que responguin. De ben segur que ho faran... La categoria humana d'en Bartomeu avala qualsevol petició. I sempre amb el CAMERÚN ben present, que ell no dubta a qualificar-lo com el seu país favorit.

Net d'un home que es deia com ell i que fou cofundador i primer director de l'Escola Industrial, de la qual celebrem el seu centenari, aquest home que va deixar l'hoquei a l'ingressar al seminari i que més endavant va abandonar el sacerdoci per emprendre al costat de la seva esposa noves facetes de cooperació, sap ben bé què és i el què costa la vida.

Com deia ANDRÉ MALRAUX: "He aprés que una vida no val res, pero tambe he aprés que no hi ha res que valgui una vida"... Bartomeu Amat ha estat capaç de fer-nos aprendre que hi ha molta feina pendent encara al món, i que la solidaritat ha de començar allí on un mateix s'estigui. Per això, el nostre agraiment per aquest exemple amb aquest aplaudiment com a "Terrassenc de l'Any 2002"... Enhorabona!!

Glossa escrita i llegida per Jordi Estapé i Madinabeitia al Centre Cultural de Caixa Terrassa - 8/12/2002