És BLAS BUENDIA. Va néixer a la petita localitat granadina de BENALÚA DE GUADIX, l'any 1931. Vint anys més tard va ser quan el fenomen de la immigració el va dur a Terrassa. Corria el 1951. Fa més de mig segle. Aquell jove que procedia de Granada, que va arribar a la nostra ciutat ple d'interrogants personals i preocupat per afrontar de la millor de les maneres possibles el futur, però amb la maleta ben carregada d'il.lusions, com diria el tòpic; em pregunto: ¿algún dia va pensar que l'arribarien a distingir com a ciutadà d'honor de la urbs que finalment l'acolliria? La resposta és clara. Diu Blas: "Nunca pensé que alguien me eligiera como "Terrassense del Año". Cuando vine a Catalunya lo hice como inmigrante, para buscar un trabajo que me permitiera comer. ¡Cómo iba a pensar yo que un día me darían este premio en la ciudad que me acogió!".

...Doncs, ja s'ho pot imaginar. Aquest és un guardó merescut, com els restants que veurem lliurats en aquesta matinal, i subratlla el recorregut, en part prototípic, d'un home que es veu obligat a deixar la seva terra, que arriba a un altre lloc, prou llunyà, i que no es passarà el dia lamentant el seu destí, sinó que contruirà una nova realitat personal, amb esperit positiu. I que es comprometrà amb el seu barri, Torre-sana; i que s'unirà per sempre amb el seu entorn en les diferents facetes vitals.

He volgut assenyalar, en començar, aquest caracter rebel que sempre l'ha acompanyat, que caracteritza el nostre home, i que el propi Blas reconeix. Diu: "Sí, siempre he sido rebelde. Mire, ya en la escuela de la postguerra, en aquellos colegios nacionales, tuve mis primeras luchas. Había un falangista que quería echarme de la escuela. Y, ¿sabe por qué? Porque mi padre era un hombre de izquierdas. Intenté oponerme como pude. Ahí empezó mi rebeldía"... És una rebel.lia que l'ha portat a prendre consciència de qualsevol situació de mancança o desigualtat que pogués detectar.

Primer va ser a la feina. Durant 44 anys va treballar a la TINTORERIA LANERA, al carrer de Sant Leopold, on va ser enllaç sindical des del 1956 fins a la seva jubilació. Abans, però, al 1953, ja s'havia fet militant comunista, segons m'explica. Eren temps molt difícils. Durant la dictadura franquista, vincular-se d'aquesta forma als àmbits social i laboral era una opció de risc. Molts, com Buendia, també a Terrassa, se la van jugar i van seguir aquest camí. Per damunt de les idees i les creences, totes elles respectables quan es basen en els paràmetres democràtics, Blas Buendía va elegir un estil de lluita valent, compromés amb la seva societat, i que l'honora. Des d'altres llocs, altres també van tenir en aquells anys papers notables i també lloables. Buendia va actuar fermament des d'alli on la vida el va situar.

Més endavant es va donar d'alta al Partit dels Socialistes de Catalunya, on continua militant. I em comenta: "He estado en manifestaciones, defendiendo la sociedad y el trabajo. Creo que se han conseguido muchas cosas, pero algunas se han ido al garete, no nos engañemos. Pero, en fin, siempre he estado dipuesto a ayudar, a trabajar en lo que sea. A poner en todo mi grano de arena. Pero jamás he trabajado para ponerme medallas. Y respeto a todo el mundo".

I la segona faceta que convé ressaltar i que li ha atorgat a Buendia la magnitud que arrodoneix la seva presència social i per la qual és segurament més conegut i reconegut, és la presidència de l'associació de veïns del barri terrassenc de Torre-sana. L'exerceix des del 1958 i encara hi continua. És tot un veterà i un referent pràcticament històric del moviment veïnal.

Quan ell va arribar a Terrassa (recordem que era l'any 1951), ja es va instal.lar a la zona. Col.laborant amb els veïns que hi havia repartits en unes quantes barraques, van unir-se per aconseguir urbanitzar el barri. Més tard van gaudir del serveis fonamentals, com l'aigua, i van lograr que s'anessin marcant els carrers de Torre-sana, tot i que l'Ajuntament de l'època no veia gaire clar que les barraques en les quals vivien poguessin mantenir-se. Però ells, faltant-los mentrestant un altra alternativa, van seguir a les barraques, fins que Torre-sana va anar progressant i les vivendes van canviar per a millorar les condicions de vida d'aquells homes i aquelles dones decididament pioners, com succeïa en tants altres barris de Terrassa i de Catalunya.

El concepte de la clandestinitat és clau per entendre i valorar la vida de Blas Buendia. Com s'ha apuntat, a partir de l'any 1958, en uns anys en què estava penat associar-se, s'havia convertit en el president, precisament, d'una associació, la dels veïns de Torre-sana... I aquesta circumstància, unida a la seva militància política d'esquerres, li conferia un factor afegit, un plus de perillositat que li va marcar vivencies i accions, sense dubte. Com altres companys seus, Blas Buendia va saber sobreviure a l'aspror del moment. Cap a la meitat de la dècada dels anys 60 va ser quan les associacions de veïns van poder moure's dintre d'una mena de legalitat, i l'entesa amb l'Administració local va ser més flexible.

Han passat força anys. Els temps, per fortuna, han canviat. Però Buendia segueix presidint el col.lectiu veïnal de Torre-sana. "A estas alturas" - revela -, "me gustaría haber cedido ya la presidencia. Pero los vecinos quieren que continúe. Creo que me haría falta el relevo. A la corta o a la larga, me tienen que sustituir. Es ley de vida. Yo ya estoy jubilado, pero en la junta de la asociación de vecinos, donde por cierto todos son mujeres, quieren que me quede". Ara, la seva preocupació més immediata és la preparació del pas de Ses Majestats els Reis d'Orient per Torre-sana, durant la nit màgica i llarga per als més menuts del pròxim 5 de gener. L'associació de veïns organitza, doncs, la Cavalcada Reial. I Blas participa en aquests preparatius, il.lusionat, com el primer dia. ¿Quantes Cavalcades de Reis, per exemple, hauran comptat amb el seu suport i el seu ajut? En aquestes qüestions tan quotidianes i engrescadores segueix embrancat l'home avui premiat. Parlar de Torre-sana és parlar de Blas Buendia.