Terrassenc de l’Any 2002
Rosa Vives i Noguera
Autor Glossa: Jordi Estapé i Madinabeitia
"A la vida real, aquell que no es rendeix mai és tot un valent"... És, aquesta, una frase nítida, fins i tot òbvia. No rendir-se mai, no cedir davant l'adversitat, es sinònim de gran valentia. La frase que els he enunciat la va deixar dita, davant unes determinades circumstàncies familiars, l'ex-beatle PAUL MC CARTNEY. I m'he recordat d'aquesta frase quan he afrontat el perfil d'un altre dels conciutadans que avui homenatgem: la ROSA VIVES, que és casada amb el sabadellenc JOAN CODINA i que té dues filles, la MARTA i la MARIONA.

Perque, per descomptat, els trets de la personalitat de la Rosa ens parlen a bastament d'un ésser valent i decidit. Nascuda el maig de l'any 1951, aquesta dona té un meritori tarannà associatiu i artístic, que arrenca d'una primerenca vinculació a l'entitat EPIC, on hi va dur a terme diverses activitats. També va intervenir en les colònies de l'esplai de Mossèn Cima, depenent del Sant Esperit.

Amb posterioritat va exercir com a professora d'educacio física a l'escola de la Puríssima i a altres centres de Terrassa. Però la Rosa ha tingut sempre una gran inquietud artística. I aquí cal ressenyar el seu amor per la ceràmica, una disciplina que va aprendre a la reconeguda Escola Massana de Barcelona... I també treballant amb els Ceramistes SERRA... Fins el punt que des de l'any 1972 es dedica a la ceràmica amb el TALLER BIROC, i que és la seva principal ocupació professional. Remarquem que, conjuntament amb una altra dona, també coneguda en l'àmbit artístic terrassenc, l'Elisa Bassiner, que també va fundar l'esmentat Taller Biroc, la Rosa ha anat realitzant exposicions de ceràmica i ha pres part en fires i certamens.

És una artista, una ceramista admirada a casa nostra per aquesta labor, que, però, no limita el seu temps a crear, amb tot el que aquest procés de creació li pot significar de satisfacció individual. Perquè, i aquesta és una dada fonamental per a comprendre qui és i com és la Rosa Vives, ella destaca també per una labor altament promotora de l'art, com és la seva feina a l'entitat artística per excel.lència de Terrassa, Amics de les Arts i Joventuts Musicals.

Aquesta dedicació institucional als Amics va sorgir arran de la seva col.laboració en l'exposició commemorativa del cinquentenari de l'entitat. Va ser durant el període 1979-1980, i sota la presidència de Pere Alavedra, quan Rosa Vives accedia a la junta directiva, en qualitat de vocal d'organització interna. Coincidint amb el mandat de Jaume Cañameras, la Rosa va ser membre de la Comissio Pro-Edifici. A meitat dels anys 80, a partir de la presidència d'Ignasi Utset, va passar a ser vocal d'arts plàstiques.

I què ha fet la Rosa dintre d'aquesta secció de les arts plàstiques? ... Només citant la seva participació en l'impuls de la ja indefugible cita anual de la Fira del Dibuix; o l'obertura d'exposicions; o la preparació de les escenografies del Grup de Teatre, treballant en obres com "12 homes sense pietat" o "Equus", amb qui avui és el president d'Amics, Ernest Castañé...; n'hi haurà suficient com per valorar com a molt satisfactori aquest nexe de Rosa Vives amb Amics de les Arts. Per cert, deixin-me apuntar que la nostra guardonada intervé ara en un projecte que promet ser molt important: ni més ni menys que l'organització de la mostra del gran pintor Joaquim Torres Garcia.

Per tant, no hi ha cap mena de dubte: l'art apassiona aquesta dona, que n'ha fet tota un vida de la recerca intensa d'aquesta espiritualitat intrínseca a la manifestació artística. I, no ho oblidem, insisteixo: som davant una dedicació no únicament individual, tancada a l'interior de les parets d'un taller, sinó que queda clar que la Rosa viu i es desviu perquè l'art arribi el més lluny possible i satisfagui quantes mes persones, millor.

És en aquest vessant generós allí on voldria incidir en el temperament de la RosaVives per comentar un factor cabdal en la seva vida de dona lluitadora i dinàmica. I ho remarcaré amb respecte i, de manera primordial, perquè ha estat ella mateixa qui ho ha reconegut en públic; i perquè és ella, la Rosa, qui ho ha fet com a element encoratjador col.lectiu per animar la societat a unir esforços en la lluita decisiva contra el càncer, una afecció que se li va declarar l'any 2001.

A l'igual com deiem abans, fent referència a la posició oberta cap en fora de la Rosa Vives en l'art, la mateixa anàlisis l'hem d'aplicar a l'hora de dibuixar aquest aspecte de la seva actitud sincera i lleial amb els que l'envolten. La Rosa ha donat un pas endavant que, almenys a Terrassa, és infreqüent i insòlit; però que està destinat a convertir-se en exemple per a la ciutat i per a generacions futures.

I l'exemple, o aquest pas molt rellevant que ella ha dut a terme, l'haureu vist a les farmàcies de Terrassa, o als anuncis de la premsa. Em refereixo a que la Rosa Vives ha prestat la seva imatge a una campanya ciutadana per fomentar la prevenció del càncer de mama. El lema és aquest: "El càncer de mama es pot curar, si es detecta a temps". I a sota apareix el rostre somrient de la Rosa, animant la població a conscienciar-se al voltant de la prevenció. Avui en dia, per afrontar qualsevol tipus de problema comú, no hi ha res com la prevenció. I la Rosa ens marca un camí.

Vull assenyalar que aquest fet, el de "donar la cara", per manifestar-ho en termes col.loquials, no és senzill; ni gens ni mica, en una ciutat com Terrassa, on tots en coneixem. Sortir a la palestra i explicar una intimitat d'aquesta natura, sabent que després molts conciutadans i conciutadanes et reconeixeran i parlaran de tu, és modèlic. I això li ho hem d'agrair avui, també. Agrair-li aquesta transparència que anima i animarà moltes persones en la seva mateixa situació a lluitar amb més energia contra la malaltia...

La Rosa Vives em remarca que "les dones afectades n'han de parlar, del cancer de mama"... Diu: "Va ser l'oncòloga Àngels Arcusa qui em va demanar de participar en aquesta campanya. Mai vaig valorar la repercussió d'aquest fet. Només vaig pensar en la finalitat i els beneficis socials de la campanya. M'impacta molt veure'm als cartells, però n'estic satisfeta".

I fent broma, afegeix: "Jo dic que estic molt "penjada", en un sentit doble. Penjada a les parets i als aparadors de les farmàcies; i penjada també per la situació personal que tot això comporta. Però cal lluitar i tirar endavant. És el que sempre he intentat fer"..... Són, aquestes, les sentides paraules de la Rosa... És clar que també aquelles altres persones que són en una mateixa situació i, contràriament, opten per no fer-ho públic, han de merèixer igualment el nostre respecte. Però en aquesta jornada és just i necessari incidir en la força del comportament de la Rosa Vives.

Aquest és, en bona part, el rastre vital d'aquesta dona. Un rastre individual que déu molt a diverses persones, però cal esmentar aquí el record al seu pare, el conegut entomòleg terrassenc JOAN VIVES, que en el seu moment també va ser llorejat amb el "Terrassenc de l'Any", i que aviat rebrà ella.

Per un esdeveniment que avui se li converteix particularment en una tradició familiar... Per tots els mèrits contrets... Per tot això, demano per a la Rosa Vives, un aplaudiment sincer de reconeixement com a Terrassenca de l'Any 2002!!

Glossa escrita i llegida per Jordi Estapé i Madinabeitia al Centre Cultural de Caixa Terrassa - 8/12/2002

 

Inici