Terrassenc de l’Any 2003
Miquel Aguilar i Barberà
Autor Glossa: Jordi Estapé i Madinabeitia

MIQUEL AGUILAR i BARBERÀ
La primera glossa de la jornada correspòn al metge que, entre moltes altres iniciatives, sobresurt per figurar al capdavant de l'Associació Vallès Amics de la Neurologia, més coneguda per les seves inicials, AVAN. Miquel Aguilar és nascut a Sabadell l'any 1950. Està casat amb la metgessa Dolors Soriano. Tenen 3 fills: l'Ernest, el Lluc i el Guim. I al març serà avi per primera vegada.

Es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1974, i quatre anys més tard es va especialitzar en Neurologia. La seva vinculació a Terrassa neix per motius laborals, ja que des del 1990 és cap del servei de Neurologia de l'Hospital Mútua de Terrassa. Aguilar ha estat i és un home activíssim en el sempre delicat terreny de la coordinació i dinamització dels col.lectius de persones amb problemes neurològics, i també d'aquells que les envolten, els familiars i amics. Aquí és on ha consagrat sempre gran part dels seus esforços. Així, l'any 1993 va ser un dels cofundadors d'AVAN.

Aquesta, l'Associació Vallès Amics de la Neurologia, va sorgir a partir de l'objectiu de trobar un lloc comú a les necessitats de tres col.lectius, ...és a dir, els afectats d'Alzheimer, Parkinson i esclerosi múltiple,... per tal de coincidir, i que tinguessin l'accés a professionals que els orientessin i, en definitiva, gaudissin d'un recolzament social. La resultant va ser la ja eficacíssima AVAN. La prova d'aquesta efectivitat és que l'associació va començar comptant amb el suport de 23 families i que avui ja en són 847... A més, l'entitat ha crescut territorialment fins a sumar en l'actualitat 4 seus: a Terrassa, Sabadell, Rubí i Sant Cugat.

L'ampli equip humà d'AVAN, del qual en Miquel n'és l'exponent més constant i conegut, doncs n'és el president, després d'haver estat el director mèdic de l'entitat, ... fa tasques de divulgació i promou grups d'ajuda mútua coordinats per experts, on es posen en comú les diverses experiències. Però sempre mirant cap endavant i investigant fòrmules renovades. Per exemple, la denominada Casal Obert, que és una nova proposta d'AVAN per tal que els associats treballin l'oci participant dintre de les activitats lúdiques que es porten a terme de manera oberta a Terrassa.

És una petita mostra de la gran obra d'AVAN. Aguilar ha estat, per citar només un parell d'activitats del seu ja dilatat currículum, president de la Societat Catalana de Neurologia i és membre de la Societat Espanyola de Neurologia. Però sens dubte que avui, aquí, el que ens crida més l'atenció és AVAN, sense desmerèixer la resta de mèrits.

Perquè, és clar, seria injust no fer referència a la seva participació tant en el programa europeu de formació de cuidadors de persones amb demències, com a la seva participació al grup europeu d'espasticitat. O a la seva condició de membre del consell assessor del tractament farmacològic de la malaltia d'Alzheimer, depenent de la Generalitat. O que és assessor científic de la Fundació La Caixa en malalties neurodegeneratives.

I és un home inquiet que té certs cops amagats. Fixint-se que a l'edat, només, de 14 anys ja presidia la Congregació Mariana de Sabadell... ¡Quina precocitat, la de Miquel Aguilar, en el camp associatiu i social, oi? ...I un, a més, es pregunta, d'on ha anat treient el temps per fer tantes i tantes coses. Perquè encara n'hi ha més per a definir les facetes d'aquest nostre premiat.

Toca la guitarra, ha escrit cançons de caire folk, i un bon dia, ja fa uns anys, va ser teloner del cantautor Raimon, en un festival, a Sabadell. I de la música passarem a l'esport, perquè una de les grans passions d'Aguilar i que ajuden a explicar i confeccionar un caràcter, és que té el títol d'entrenador nacional d'handbol. Als 12 anys d'edat ja practicava aquest esport al barri sabadellenc de Gràcia, i recorda que com a jugador d'handbol havia vingut a disputar força partits a Terrassa.

Sí, a aquesta Terrassa que avui li manifesta el seu agraïment. ¿No els sona extraordinari que li atorguin el títol de "Terrassenc de l'any" a un sabadellenc?... Però no, aquí es jutgen mèrits i no dades del document d'identitat de cadascú. En opinió del mateix Aguilar, és "fantàstic" rebre un reconeixement d'aquestes característiques a Terrassa, perquè aquesta ciutat és la que li ha permès desenvolupar moltes de les seves dedicacions socials.

Em diu que se sent com un ciutadà "universal" i que vol ser terrassenc "com el que més"... I què dir ara si no que, ens sembla molt bé aquesta "universalitat", perquè els problemes en les resolucions dels quals el doctor Aguilar treballa són, així, "universals" i que poden afectar tothom.

Per tant, rebi la nostra felicitació i des d'aquí l'ànim per a seguir treballant en favor de l'avanç en la tasca dels equips de neurologia. ¡¡¡Enhorabona, "Terrassenc de l'any-2003"!!!!

Glossa escrita i llegida per Jordi Estapé i Madinabeitia al Centre Cultural de Caixa Terrassa – 8/12/2003

 


Inici