Si ho volem resumir ràpidament, Baltà porta pràcticament 30 anys dedicat de manera altruista a ajudar els discapacitats. Amb això n'hi hauria més que suficient per fer-nos una idea bàsica de l'impacte d'aquest home, i també del seu equip, a la societat egarenca. Però avui, amb motiu d'aquesta jornada que ha d'esdevenir inoblidable, n'hem de saber més, de la vida d'aquest home.

Casat amb Rosa Comas, tots dos tenen tres fills. Són la Sònia, el Pau i la Gemma. Precisament aquí arrenca l'atenció i l'afany de Baltà, i per extensió de la seva família, a les persones amb disminucions. I és que, i aquest es un fet que ell mateix sempre ha posat per davant, de cara a aquells que vulguin interessar-se per la labor, en aquest cas de PRODIS, i això l'honora... la seva filla Sònia, de 31 anys, és afectada de paràlisi cerebral. Aquesta circumstància, no ens ha de caber el més mínim dubte, el va catapultar cap a consagrar una abnegació i una generositat que avui li agraïm.

La seva feina va iniciar-se a l'Hospital de Sant Llàtzer, on en el seu moment hi havia un centre de rehabilitació per a nens amb POLIOMIELITIS. Més tard, aquest servei, recorda en Pere, va anar-se reconvertint en un lloc destinat a nens amb paràlisi cerebral. És quan Baltà s'integra a aquestes dedicacions, a Sant Llàtzer, on disposaven d'unes aules per als més menuts que eren del Ministeri d'Educació i Ciència. El propi Pere Baltà va passar a presidir l'associació de pares del nens i nenes que acudien a aquell centre per a menors afectats de paràlisi.

Es crea, amb posterioritat, el col.legi El Pi, a Mossèn Homs, i es van traslladar a aquest nou centre, dedicat exclussivament al tractament d'aquesta malaltia. Baltà explica que quan, per raons d'edat, la seva filla va haver de marxar d'El Pi, aleshores van passar a treballar per la ja citada Associació Terrassenca Pro-Disminuïts, amb un dels seus grans impulsors, el també il.lustre terrassenc Josep Maria Casas, gran mestre de Baltà, segons confessa. L'entitat va posar en marxa una secció per a paràlisi cerebral, al carrer de Lleida.

Amb el decurs del temps, Pere Baltà acabarà substituïnt Josep Maria Casas al capdavant de l'associació pro-disminuïts. Però practicament enmig d'aquest canvi ja és quan neixia la Fundació PRODIS. Baltà remarca que la seva feina no s'ha de jutjar individualment, sinó des de l'òptica d'una col.lectivitat que es desviu socialment per a una colla d'objectius per un millor benestar. És, i ho repetirem avui, una de les coordenades comuns a tots els premiats d'aquest dia. Però Baltà, també com en la resta de cassos, sobresurt per la seva personalitat, i premiant-lo a ell, es premia tot un equip de col.laboradors.

Un equip, el de PRODIS, que atén tres-centes persones afectades... Persones que són usuaries tant de residències com de tallers ocupacionals especials. Tallers com Reina de la Pau i Nou Espai PRODIS... La fundació té la seva nova seu a la plaça del Tint, però gaudeix a més de centres a Pau Marsal o fins a 7 residències per a les persones afectades, i a les que aviat vol sumar tres pisos més. A les residències s'hi acullen nois de famílies desestructurades, o sense pares, dels qui ningú s'encarrega. PRODIS en té la cura necessària. O bé cuiden gent gran a la residència Serra de l'Obac, gent que ja no pot treballar en els tallers ocupacionals. El fet de disposar d'aquestes residències marca la diferència quant a prestacions amb altres entitats similars d'arreu.

A la llarga, i aquesta és una de les grans satisfaccions de Pere Baltà i també la d'aquells que són amb ell, dia a dia, s'estableix una relació humana intensíssima amb els afectats amb els quals es treballa, i amb les seves families, que ho compensa tot, comenta.

PRODIS és un exemple reconegut dintre del sector que brinda els serveis necessaris a les persones amb discapacitats. Pere Baltà n'és un gran paradigma d'aquesta perseverança. Però també és un home amant de la seva família. I per això no em vull estar de significar, finalment, que avui és un dia d'alegria doble per a ell. Perquè tot just fa una setmana acaba de tenir la seva primera néta, la Mariona... O sigui que a aquesta felicitat íntima, recent, ara li afegim la condició de "Terrassenc de l'Any-2003". ¡¡¡Enhorabona!!!