Pel que fa específicament a Alba, ella i el seu pare, en Miquel Rambla (per cert, també "Terrassenc de l'Any" en el seu moment), i en col.laboració amb persones properes a la parròquia del Carme, van participar en la fundació d'aquesta ja acreditada entitat l'any 1987. Ella va començar a sensibilitzar-se vers allò que amb el pas dels anys s'ha convertit en una gran labor de caire social, a causa d'haver vist i patit de retruc el problema de les drogodependències en un membre de la seva pròpia familia. La Maruja em remarca, i ho sap bé, que els tractaments són realment molt durs perquè van més enllà de la teràpia, ja que hi té molt a veure l'àmbit familiar i les seves repercussions, i en algunes ocasions la Justícia.

Enfrontem, doncs, la referència a una problemàtica complexa i difícil. És evident que cal lluitar contra la drogaaddicció, ajudar aquells que la pateixen, i dibuixar per a ells i per a la societat millors perspectives. Aquests objectius requereixen agafar el toro per les banyes i ser valents... MOLT VALENTS... I la Maruja Rambla, i amb ella totes aquelles persones que tenen relació, o han tingut a veure-hi alguna vegada, amb les prestacions d'Alba, es mereixen el nostre més encès elogi. Alba és un col.lectiu treballador, seriós i, com hem dit, valent. I Rambla exemplifica aquesta dedicació sense treva.

L'objectiu fonamental d'Alba és la REHABILITACIÓ en el camp de les drogodependències. I ho fan a través de programes de prevenció a escoles, barris i allí on els ho demanin. També fan cursos de formació ocupacional. Van fundar, per exemple, una empresa d'inserció en jardineria per als drogodependents amb dificultats per a trobar treball, dintre d'un procés de reinserció laboral. I els seus serveis cada any van creixent i arribant a satisfer més i més necessitats. Alba atén una mitjana de 250 cassos l'any, que és una dada molt rellevant.

Alba va iniciar les seves activitats a l'annex de la Masia de Ca N'Anglada. Més endavant va situar-se al Vapor Gran, i una ulterior promoció urbanística els va obligar a cercar una nova seu que, després de gestions fructíferes amb l'Ajuntament, va esdevenir el claustre de l'antic convent de Sant Francesc, cedit per la Fundació Sant Llàtzer, al qual s'acaben de traslladar. Un espai, el claustre, de gran valor històric, que data del segle disset, i on Alba seguirà amb els seus brillants propòsits socials, com per exemple els llits assistencials de dia.

I mentre Alba camina cap a la consolidació d'aquests 16 primers anys de la seva existència, la Maruja Rambla ens ha parlat de la seva visió del món de les drogues. Una reflexió que mereix ressenyar-se aquí. Ha dit Rambla: "Al principi, tothom que pren una droga, i això ho aplico també a l'alcohol i el tabac, no creu que acabarà depenent-ne. Un mateix sempre pensa que ho sabrà controlar. Però, és clar, a partir que un consumeix més del que pot i vol i que es gasta més diners dels que té, i a més nota que li fa mal, però que té aquella necessitat, llavors sí, és a la porta cap al pou negre. Però hi ha cassos en què la situació no arriba a ser alarmant i es prolonga uns anys. Hi ha qui té problemes amb la cocaïna des del primer dia, però altres la consumeixen sense pegues. Algunes drogues encara no les coneixem del tot. O sigui que queda molt per fer i saber en la lluita contra la drogadicció".

Escoltant-la, és fàcil considerar la importància de la informació preventiva i també del diàleg dels pares amb els fills. "INFORMA'T AVUI PER NO SORPRENDRE'T DEMÀ" és el lema que ens ofereixen Alba i Maruja Rambla... És prou clar perquè tots hi reflexionem amb seriositat i suficiència en els moments oportuns de la nostra vida.

I, ¿quin recorregut fa dintre d'Alba una persona toxicòmana? Segons la Maruja, primer, aquesta persona és atesa per un psicòleg. Després s'integra en un grup de treball. Comenta que el tractament "és molt dur; depèn de cada persona. És una feina que desgasta molt, però quan veus que amb el temps aquella persona canvia i que torna per veure't i et diu que ha trobat feina o que s'ha casat, és una de les grans satisfaccions de la vida".

En efecte, ho ha de ser, una gran satisfacció, aquesta entrega social, per a ella i per als que l'envolten diàriament. I la nostra satisfacció és que avui sigui reconeguda com a "Terrassenca de l'Any-2003"!!! Enhorabona!!!