Terrassenc de l’Any 2009
Pol Amat i Escudé
Autor Glossa: Manel Sarrau i Galí

Ens trobem, possiblement, davant d' un dels millors jugadors que ha donat mai l' hoquei herba mundial. I no és per casualitat, ja que el Pol forma part d' una llarga nissaga de jugadors que han excel·lit en la pràctica d' aquest esport tan genuïnament terrassenc. Un esport del qual ell n' ha fet un estil de vida.

El seu avi, Pere Amat, va ser un dels fundadors i primer president del Club Egara, on el Pol ha passat la major part de la seva carrera esportiva. Dins la família ha viscut sempre la passió i l' amor cap a l' hoquei, i cap a l' Egara especialment. Ho veureu molt clar si us explico quatre dades del seu pare i els seus oncles: Pere Amat, 3 Jocs Olímpics; Jaume Amat, 3 Jocs Olímpics; Paco Amat, 3 Jocs Olímpics; Joan Amat, 4 Jocs Olímpics; i el seu cosí Santi Amat, 3 Jocs Olímpics més. Amb aquests antecedents no ens ha d' estranyar que el Pol hagi viscut hoquei pels quatre costats, i s' hagi convertit en un prodigi d' aquest esport, comparable a algunes de les grans estrelles del futbol que tots coneixem. Això sí, amb molta menys difusió mediàtica.

Amb només 5 anys comença els seus primers passos amb l' estic a l' escola del Club Egara, i de petit ho viu com qualsevol altre nen. És a dir, passant-ho bé jugant amb els companys, guanyant i perdent partits com tothom. L' hoquei ha estat l' esport de la seva vida, tot i que us haig de dir que un estiu va provar de jugar a tenis amb l' escola del club. Va veure que ho feia prou bé, i en algun moment fins i tot va dubtar si canviava l' estic per la raqueta. Afortunadament, es va imposar el joc d' equip de l' hoquei - per sobre de l' esport individual. I és que el Pol ha sobresortit sempre com una gran figura individual, però no ha menystingut la feina del seus companys d' equip. Està convençut que sense ells no hauria arribat mai tan lluny.

Potser molta gent no ho sap, però en un altre moment de la seva formació com a esportista va estar a punt d' anar a Can Barça per fer les proves com a futbolista. I és que el Pol sempre ha destacat per la seva facilitat en la pràctica de diferents esports. Al final però, ho va deixar córrer.

Durant l' època de formació a l' escola de l' Egara, les seves qualitats el van portar a jugar sovint amb equips de categoria superior a la que li corresponia. Amb només 13 anys debutava a la selecció espanyola sub-16. Fins als 15 anys, l' hoquei va ser per a ell només un esport que li donava l' oportunitat de passar-ho bé, jugant amb els amics. Però a partir d' aquesta edat es comença a implicar més i més en l' alta competició. La seva presència en el primer equip del club, i en les diferents seleccions catalana i espanyola, van portar-lo a un nivell molt elevat d' exigència. Poc a poc va agafant consciència que s' ha convertit en un esportista d' elit, al qual se li demana un treball d' alt rendiment com a jugador i com a persona. Ell ho resumeix amb aquestes dues paraules: més esforç i més disciplina. Jugar amb la selecció espanyola li ha suposat renunciar a moltes coses, de vegades ha estat fora de casa 3 o 4 mesos l' any. Els estius, per descomptat, no els ha pogut disposar com ha volgut, entre tornejos i competicions internacionals. Però amb tot això, valora com a molt important que a través de l' esport s' ha pogut anar formant com a persona. El treball en equip i exercir el lideratge l' han preparat per a la vida professional.

En l' esport d' alt nivell jugues amb la màxima pressió, i a la feina sovint et passa el mateix, em diu el Pol. Experiències com jugar la final d' uns Jocs Olímpics o altres finals de campionats de clubs les ha viscut amb un gran estrès, però al capdavall les ha pogut gaudir.

La seva posició natural és la de davanter, i poca gent en el món disposa de la tècnica depurada del Pol quan arrenca a córrer amb una rapidesa increïble controlant la bola amb l' estic. Diuen els seus entrenadors que disposa d' una sisena velocitat que li permet escapolir-se dels contraris. I a més té aquell punt d' inspiració que li permet encarar amb el màxim perill la porteria rival.

Per això ha estat el màxim golejador de la lliga en diverses ocasions. No saps quants gols ha marcat durant la seva carrera, però de ben segur que es compten per centenars, i en té alguns de molt ben guardats a la memòria. Un d' ells, en un partit preparatori dels Jocs del 96 jugant amb la selecció catalana contra l' Argentina. Ell era molt jove, i estar convençut que aquell gol va decantar la balança per anar finalment a la llista de la selecció espanyola i estrenar-se com a olímpic.

Va viure els seus primers Jocs amb només 18 anys acabats de fer. Van ser a Atlanta, i en té un record molt especial pel que significava conviure a la Vila Olímpica amb tants i tants atletes de primer nivell mundial, i per la repercussió que tot plegat adquiria en els mitjans de comunicació. Però la joventut i la manca d' experiència de vegades juga males passades, com la que li va passar a la Casa de España, als Estats Units. Els Reis feien una recepció als esportistes olímpics, i en Pol volia fer-se una foto de record. I quan se li va acostar la Reina, ple d' ingenuïtat va intentar fer-li dos petons a la galta. Com si allò fos la cosa més normal del món. Quin greu error! Algú del servei de seguretat li ho va impedir, de bones maneres, doncs per si no ho sabíeu el protocol impedeix aquest tipus de franqueses amb els membres de la família Reial. Per cert, en aquests Jocs en Pol va guanyar la seva primera medalla de plata olímpica, fet que va suposar tota una sorpresa ja que no s' ho esperaven.

En canvi, en els últims Jocs de Pequín, també va guanyar la plata, tot i que aquesta vegada els va semblar més una derrota ja que eren clars aspirants a l' or. De primer, els jugadors ho van viure com un autèntic fracàs, amb llàgrimes als ulls mentre eren al podi, fins que el pas del temps ha tornat a posar les coses al seu lloc i li han donat el valor que realment té haver aconseguit jugar la final i quedar en un meritori segon lloc. I és que en Pol es considera un guanyador total, tot i que en l' esport ha après que l' endemà d' un partit ja és el passat, i cal continuar lluitant pel futur. Són algunes de les lliçons de vida que ha après gràcies a l' hoquei.

La seva trajectòria esportiva i de títols és llarga, molt llarga. Només us destacaré que amb la selecció espanyola ha disputat un total de quatre Jocs Olímpics: Atlanta 96, Sidney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008. Ha jugat tres Campionats Mundials, amb una plata i un bronze. Ha jugat cinc Campionats d' Europa, amb un or i dues plates. I vuit Champions Trophy, amb una plata i 3 bronzes.

Ha estat campió de lliga 8 vegades, 5 amb l' Egara i 3 més amb l' equip barceloní del Polo, club pel qual va fitxar i que va suposar un autèntic rebombori en el món de l' hoquei espanyol. Els canvis de club, i sobretot de jugadors d' aquesta categoria, no eren habituals. Ha guanyat la Copa del Rei en sis ocasions, quatre amb l' Egara i dues amb el Polo. I ha estat una vegada campió de la Copa d' Europa de clubs jugantamb el Polo.

A més d' aquests dos equips catalans, el Pol ha passat l' experiència de jugar a l' estranger durant la temporada 2005-2006. Va estar a la capital d' Holanda, Amsterdam, en un dels millors clubs del món. Aquestpaís és considerat la meca de l' hoquei, amb més 200 mil jugadors federats, quan a Espanya ambprou feines n' hi ha 6 mil. A Holanda es juga la millor lliga del món, i aquí en Pol hi va passar una de les grans experiències de la seva vida, tant a nivell esportiu com personal. Va estar a punt de proclamar-se campió de la lliga, però van perdre la final amb un gol d' or. Aquest temps, per cert, el va aprofitar també per a perfeccionar el domini de l' anglès.

A nivell personal sempre ha estat molt conscient que és gairebé impossible viure de l' hoquei, i per tant s' ha hagut de preparar professionalment en altres àmbits. El fet de ser un esportista d' alt nivell li ha suposat un esforç personal enorme, ja que ha tingut menys temps per estudiar, menys dedicació al seu entorn familiar i als amics, i li ha calgut comptar amb la complicitat i la comprensió de la seva dona.

Llicenciat en Economia i en Administració i Direcció d' Empreses, i màster en Enginyeria Financera, la seva primera feina va ser a l' empresa de Consultoria i Auditoria Price Waterhouse. Aquí va trobar una gran receptivitat per combinar la feina amb l' esport d' elit. La preparació de les competicions internacionals amb el club i la selecció han obligat el Pol a absentar-se sovint de la feina. I està molt agraït per la comprensió que hi va trobar. De fet, la mateixa empresa va fer servir el seu cas com a exemple d' esforç i superació per a la resta de la plantilla, ja que el treball del Pol va ser avaluat contínuament amb uns resultats excel·lents. En aquest sentit, el Pol es partidari que les administracions públiques ajudin les empreses amb deduccions fiscals, quan es donin aquests casos d' esportistes d' alt nivell.

Des de fa poc més d' un any treballa a CaixaTerrassa, al departament de Banca Personal, com a assessor financer i gestor de patrimonis.

Ara, amb 31 anys, està en el moment de la plenitud com a esportista, i mentre el seu nivell no se' n ressenteixi i les obligacions laborals li ho permetin, continuarà jugant al club que porta al cor, l' Egara, i també amb la selecció.

A títol individual ho ha guanyat gairebé tot: millor jugador de la Copa del Món sub-21, de la Copa d' Europa de Clubs, de la Copa del Rei, diverses les medalles al mèrit esportiu, millor esportista de Terrassa i millor esportista català. Però el seu màxim reconeixement li va arribar l' any passat, quan la Federació Internacional d' Hoquei el va escollir millor jugador del món de l' any 2008. Aquesta és la distinció més important que pot rebre un jugador d' hoquei, i en Pol ho porta amb aquell punt d' orgull i humilitat, que li fa dir amb delicadesa que sense els companys de l' equip ell no seria ningú, i menys el número 1. Quan està en el terreny de joc destaca el seu comportament elegant, no només en el seu estil de joc, sinó en el tracte amb els rivals i amb els àrbitres. És d' aquells que no necessiten discutir i cridar per fer valer les seves raons. Molts dels seus companys d' equip m' han fet saber l' excel·lent opinió que tenen d' ell. El Pol ajuda els jugadors més joves que s' incorporen,i en l' aspecte tècnic el consideren el jugador més desequilibrant que han conegut. Quan un partit està travat i difícil, ell és qui s' encarrega de trencar el guió amb jugades impossibles.

Doncs aquest és el Pol Amat, un esportista que ha passejat amb orgull el nom de Terrassa per tot el món amb un estic d' hoquei a les mans, i que avui rep el nostre reconeixement ciutadà amb aquesta distinció.

Enhorabona al Pol, i molts èxits per aquest Terrassenc de l' Any!




Glossa escrita i llegida per Manel Sarrau i Galí al Centre Cultural de Caixa Terrassa – 13/12/2009

 

Inici