Terrassenc de l’Any 2013
Marià Galí Segués
Autor Glossa: Anna Muñoz Núñez

Marià Galí i Segués: Generositat

Marià Galí, Terrassenc de l'Any 2013, va néixer a Terrassa el 1952. Va ser alumne de Can Colapi, realitzà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona i es va diplomar en Administració d'Empreses per Esade. La família que va formar amb Marta Brull té tres fills: la Bàrbara, de 27 anys; la Xantal, de 23, i el Joan, el petit, de 16. Però el concepte de família, per a Marià Galí, té un sentit molt més ampli i molts el consideren el veritable pal de paller dels Galí-Segués. N'eren cinc, de germans, a casa dels Galí-Segués i el Marià era el segon i el primer dels nois.

Des de ben petit la muntanya va ser una de les seves aficions més destacades, i el seu caràcter va quedar marcat per l'esperit dels “llobatons”, a més de la inquietud pel medi ambient i per l'acció social que ja va respirar a casa seva. Va jugar a hoquei amb el Terrassa, encara que també ha practicat el tennis, l'esquí i el golf, i era, i és, un gran aficionat al jazz. Segons la seva dona, la Marta, és capaç d'escoltar una melodia i definir amb exactitud qui canta, de quina cançó es tracta i, fins i tot, en quin disc ha estat enregistrada. No són pocs el que l'han vist moltes vegades a la Jazz Cava, no només durant el Festival de Jazz de Terrassa. Avui en dia el Marià Galí encara és soci d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals, del Club de Jazz Terrassa, del Centre Excursionista, del Club Egara i d'Òmnium Cultural, amb una activitat d'intensitat variable en funció de les seves obligacions envers la societat Mina Pública d'Aigües de Terrassa i les seves responsabilitats com a president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa.

El nom de la família Galí, a Terrassa, està inexorablement vinculat a l'aigua, més ben dit, al subministrament de l'aigua a les llars i a les empreses i negocis de la ciutat. Mina Pública d'Aigües de Terrassa presta els seus serveis des de 1842, més de 170 anys, i en una bona part de la història d'aquesta empresa la família Galí ha tingut un protagonisme indiscutible.

Marià Galí i Segués va entrar a treballar a la Mina, d'una forma “sèria”, segons ho qualifica ell mateix, el 1977, quan tenia 27 anys d'edat. Vuit anys després va ser el seu director general, i va assumir la presidència al maig de l'any 2000, en substitució del seu pare, Joan Baptista Galí. Al mes de juliol passat, va deixar la direcció general de l'empresa en mans del Josep Lluís Armenter, encara que continua sent el president de la societat i de la Fundació Mina Aigües de Terrassa. De la seva època com a director general cal destacar el creixement empresarial de Mina, amb l'obtenció de diverses concessions del servei domiciliari d'abastament d'aigua de municipis de la comarca, així com la seva aposta per la qualitat en la gestió i la prestació del servei públic, obtenint nombroses certificacions mediambientals i de qualitat, fins a aconseguir el Segell d'Excel·lència Europea EFQM 400+, que situa Mina entre les empreses capdavanteres del seu sector.

Marià Galí ha compaginat les seves responsabilitats empresarials amb la presidència de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa des de l'any 2006 i es troba ara finalitzant el seu segon mandat al capdavant de la institució, en què treballa de forma totalment desinteressada, en un període difícil perquè ha hagut d'afrontar els problemes derivats de la greu crisi econòmica que es va iniciar el 2007 i que encara no sembla tenir una data clara de caducitat. La seva relació amb la Cambra de Comerç també ha estat intensa i llarga; va començar escrivint articles econòmics en una pàgina, patrocinada per aquesta entitat, al diari local. Al 1988 es va incorporar com a vocal del ple i com a vocal de medi ambient. Al 2002 i sota la presidència d'Albert Vilardell va assumir el càrrec de vicepresident i al 2006 va ser escollit president. Al 2010 va renovar la seva responsabilitat i es va convertir en el primer president de l'entitat que incorporava dues dones al seu comitè executiu, la Maria Vilardell i la Gemma Sanz. El seu pare, en Joan Baptista Galí, també va formar part dels òrgans directius de la Cambra i en va arribar a ser vicepresident.

A aquestes responsabilitats se n'han de sumar moltes altres. Algunes vinculades o relacionades amb els seus càrrecs a Mina i a la Cambra de Comerç; altres, amb la seva vocació a col·laborar amb entitats locals. Avui dia, Marià Galí té càrrecs de responsabilitat a l'Agrupació de Serveis d'Aigua de Catalunya; a l'Associació Espanyola d'Empreses Gestores dels Serveis d'Aigua de Poblacions; a la Comissió de Formació del Consell General de Cambres de Catalunya; a l'Associació per l'Arbitratge de Terrassa; a la Fundació Progrés i Tècnica; al Patronat de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Ramon Llull; a la Fundació de l'Escola Superior de Comerç i Distribució de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb seu a Terrassa; al Patronat de l'Institut d'Investigació Tèxtil de la Universitat Politècnica de Catalunya, i al Consell Rector del Patronat Catalunya Món.

Crec, sincerament, que hauria d'impartir cursos d'organització per ensenyar a compatibilitzar tota aquesta feina amb una vida familiar que, els que la comparteixen, asseguren que és intensa, càlida i satisfactòria, i a més a més no desatendre les seves aficions, entre les quals s'ha de destacar de forma especial la lectura.

Però, entre les responsabilitats de Marià Galí, hem de destacar de forma molt especial la presidència del Patronat de la Fundació Mina Aigües de Terrassa. Una institució creada el 1999, quan ell ja era director general de l'empresa, i que va néixer amb l'objectiu de donar valor social afegit a la societat encarregada del subministrament d'aigua. Una fundació que en la seva constitució proclamava la voluntat de millorar la qualitat de vida de les persones i del medi ambient on habiten, en clara sintonia amb els valors i els principis personals de Marià Galí.

Si fem un petit repàs a les activitats que la Fundació Mina Aigües de Terrassa va realitzar al llarg de 2012 -aquest exercici encara no s'ha tancat- ens adonarem de la importància de la feina que porta a terme. Al 2012, la Fundació va tenir un pressupost de 187 mil euros, dels que un 98 per cent va ser aportat per l'entitat fundadora, Aigües de Terrassa, i el seu grup d'empreses. Aquests recursos van fer possible l'adquisició de deu tones de queviures per al Rebost, amb les quals es van atendre les necessitats de 3.850 persones. En els últims quatre anys la Fundació Mina ha aportat al Rebost 84 tones i mitja d'aliments.

En el camp de la solidaritat, la Fundació també va ajudar 1.283 alumnes d'infantil i primària de les 55 escoles de Terrassa i de famílies amb dificultats econòmiques per al correcte aprofitament del curs. I va contractar cinc persones amb risc d'exclusió social per portar a terme la tasca mediambiental de neteja de rieres. Al 2012 es van retirar 8.000 quilos d'escombraries, però en els dotze anys que fa que es realitza aquesta activitat s'han retirat 179 tones de runes i deixalles de les lleres de les rieres de Terrassa.

En les activitats culturals i educatives, la Fundació va ampliar el premi que cada any atorga al millor expedient escolar de Formació Professional que, conjuntament amb el que també es concedeix al millor expedient de Batxillerat, vol potenciar la cultura de l'esforç entre els joves. La Fundació va becar un alumne pel cost total dels tres anys de durada del diploma Ciència, Tecnologia i Societat, de la UPC, que va destinat a majors de 55 anys. Va atorgar el tercer premi Fundació Mina per als millors projectes de fi de carrera i màster del campus de Terrassa, dotat amb 3.000 euros, i una nova beca a la Càtedra Unesco de Sostenibilitat per a la realització de projectes de recerca. En col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística va portar a terme el 14è i el 15è cursos de català per a persones immigrants i es van seguir oferint activitats educatives gratuïtes per als escolars de la comarca de Terrassa en què van participar més de 5.500 nens i nenes.

Tot això a més de col·laborar amb la campanya de joguines per a la diada de Reis amb la Fundació Busquets i el Centre Cultural el Social, o en diverses activitats amb Geganters, Minyons, Òmnium Cultural, Associació Alba, Associació de la Gent Gran, Escola Fàtima, Fupar, Prodis, l'entrega de llibres a la Biblioteca Municipal del Districte 3 per tal d'especialitzar-la en l'aigua o la col·laboració amb les escoles d'hoquei o...

Crec que no és necessari aportar ni més dades ni més detalls. Aquesta no ha estat una relació exhaustiva de l'activitat de la Fundació Mina Aigües de Terrassa, ni de l'activitat altruista del president del seu patronat en les moltes altres entitats i institucions en què participa. Tampoc ho pretenia. Però sí que volia donar a entendre la dimensió de l'aportació d'una persona com Marià Galí, de forma directa o a través de la seva activitat, a una ciutat com Terrassa. Una aportació que només es pot portar a terme i mantenir al llarg dels anys si es tenen interioritzats els valors humans i culturals que la inspiren; si es té la intel·ligència racional i emocional per fer-les possible. Si es té un amor irrenunciable a la teva ciutat.

Senyor Marià Galí, moltes, moltes felicitats pel seu merescut reconeixement.

 

 

Glossa escrita i llegida per Anna Muñoz Núñez al Teatre Principal de Terrassa – 1/12/2013

 

Inici