Terrassenc de l’Any 2014
Salvador Cardús i Ros
Autor Glossa: J. Miquel Villagrasa Rodés

Salvador Cardús. Economista, sociòleg, professor, periodista, pensador...

Salvador Cardús. Terrassenc, estudiós, analista de l'educació, el valor del temps, la immigració, el país.

Com em passa amb tots, llegir el currículum del Salvador Cardús m’impressiona i em fa comprendre que se l'hi atorgui l'honor de ser un dels Terrassencs de l'any.

Ara, com amb tots els guardonats, si una cosa el distingeix és que el Salvador Cardús es mereix... es mereix un cafè.
No, un cafè, no. Una sobretaula de cafè, copa i puro.

I és que estem davant d'un curiós professional, una d'aquelles persones amb qui t'asseuries a fer sobretaula perquè saps que t'enriquirà amb la seva visió del món.
Una virtut que ha cultivat durant una vida feta d'observar i analitzar la realitat de la nostra ciutat, la societat i el país i que ha decidit no quedar-se per ell. Podria haver-se quedat en rata de biblioteca però ha decidit compartir les seves reflexions com a professor, conferenciant o periodista, portant de retruc el nom de Terrassa més enllà de les nostres fronteres.

Una personalitat que el mateix Salvador Cardús veu com una combinació de les personalitats dispars dels seus dos avis. Per part de pare, trobem l'avi Salvador Cardús, que fa de de l'afició a la història en hores lliures un hobby més que prolífic pel seu rigor al treballar. I per part de la mare, l'avi nascut a Almeria i arribat a Terrassa amagat en els frens d'un tren cercant un futur millor i fer realitat el seu somni de ser artista. Un home que es va dedicar a fer de marbrista però que no abandona mai el seu esperit artístic.
Dos vessants diferenciades que recauen en un nen que arriba al món l'any 54 a les cases d’en Maurí al Carrer del Progrés, fill del Francesc i l'Anna. Un nen, per si us ho pregunteu, amb un expedient acadèmic la mar de normal i que no comença a treure alguna nota remarcable fins arribar al batxillerat a la “Tecnos” on professors com el Llorens Puig li comencen a deixar petja.

Anys en els quals fent de monitor al Centre de Can Palet descobreix tant l’interès per l'educació com la passió pels debats polítics que neixen en les converses amb companys més gran. També el marca fortament el viatge iniciàtic amb el seu tiet Josep Cardús acompanyant-lo al Camp de Gibraltar, on visions com les de la població de Jumilla vivint en coves però amb antenes de televisió col·locades el trasbalsen i el porten a reflexionar.

L'atracció per la política creix quan va al ”Institut Arraona” a l'època dels judicis de Burgos i veu els grisos, cada dia, vigilant els estudiants que pugen a l'autocar. Una atracció que no s'acabarà plasmant mai en una militància doncs, com diu el Salvador, per ell la militància va en detriment del sentit crític i lleialtats que no sabria saltar.

També és en aquesta època de joventut que coneix a la Maria, la seva futura dona, tot preparant la missa del gall de l'any 72. Una parella que farà via i que no tardarà masses anys en casar-se i tenir els seus tres fills l'Esteve, el Pere i el Joaquim.

Però no avancem esdeveniment, parlem de la universitat. Va ser conèixer Joan Estruch, futur filòsof i sociòleg, el que el va portar al Salvador cap a la carrera d'econòmiques. I és que, si bé Estruch li va despertar el cuc per la sociologia, aquesta disciplina encara no existia com a Llicenciatura i el Salvador es va trobar fent una carrera per un parell d'assignatures de Sociologia.

Això no vol dir que no gaudís amb la carrera, on el contacte amb el propi Estruch i professors com Bricall o Jordi Nadal li van permetre desembocar en una tesi "Sobre el Temps", un treball on se li va permetre barrejar economia, sociologia i una certa filosofia per analitzar la dimensió del temps. Un tema pel qual ha mantingut la passió des d'aleshores i pel qual actualment participa ara en la iniciativa per la reforma horària "Ara és l'hora". No confondre amb el projecte independentista, tot i que aquesta iniciativa insti a deixar enrere en un termini de tres anys els horaris espanyols per viure al temps d'Europa, amb horaris més eficients i dormint millor.

I és que el Salvador n'és un expert amb el temps. Per mostra, només acabar la universitat s'uneix a l'ISOR (Centre per la Investigació en Sociologia de la Religió) amb el professor Estruch, escriu la tesi doctoral, comença a escriure articles a l'Avui i al Diari de Terrassa i es casa i té el seu primer fill. Vaja, que quan va escriure el seu informe sobre la Conciliació de la vida laboral i familiar sabia perfectament del que ens parlava.

Una època, la del Centre d'Investigació, que el Salvador gaudeix fins el dia que li deixen de pagar el sou per estretors econòmiques del projecte. Una situació que com a jove pare de família el porta a agafar-se a la primera oportunitat que li cau al davant. I aquesta serà una beca de personal investigador a l'Autònoma. Unes pràctiques que, per coincidències del destí i amb l'ajuda del seu currículum acadèmic el van portar a poder ocupar una plaça com a professor a la UAB. Una tasca, la de professor universitari, en la qual se sentirà a gust i de la qual ja no es mourà.

Podria estranyar que no hagi arribat encara a Catedràtic, però com diu ell, hi ha mèrits que passen per fer masses genuflexions.

I és que la independència de criteri és una de les màximes que ha mogut aquest Terrassenc de l'Any. Ho demostra la seva carrera dins el món del periodisme on va començar engegant la Revista Crònica d'Ensenyament per encàrrec del departament d'educació de la Generalitat. Un projecte on va voler fer periodisme independent sobre el món educatiu. En va marxar quan un cap de gabinet de la conselleria li va dir que amb el seu nom ja en tenien prou, que ell cobrés i el departament ja s'encarregaria de dirigir la revista. Una proposta a la qual el Salvador va respondre amb un "No tens diners per pagar el meu nom", aixecant-se i marxant per la porta.

No seria la última vegada que sortiria per la porta per negar-se a acceptar pressions polítiques. No li han caigut els anells per deixar l'Avui fins a cinc vegades per pressions sobre el contingut dels seus articles. De fet, quan va ser subdirector i cap d'opinió del diari, del 89 al 91, va exercir el càrrec fins que l'equitat de la secció d'opinió es va posar en perill davant la primera guerra del golf. Com sempre la independència de criteri va ser més valuosa que mantenir la feina i això que l'editor, en Max Cahner, li va arribar a proposar la direcció del diari.

Dins el periodisme el recorregut, com tots sabeu, ha estat extens i difícil de mencionar. Però guanya la partida al seu currículum, la vessant curiosa d'aquest analista de la realitat. Una vessant que el porta a dir que si mai es perd, que el busquin a dins la biblioteca de la Universitat de Cambridge, centre de referència on va fer una estada de tres mesos l'any 93. Com sempre, per aprofitar el temps d'aquell viatge en solitari i també, com no, per matar l'enyor d'estar amb la família, va aprofitar per escriure "Política de paper. Premsa i poder a Catalunya".

Com diu ell mateix, és un home d'aprofitar les oportunitats. I aquest oportunisme passa també per sumar forces en les seves curiositats. Així ho va fer amb Terrassa als volts de l'any 2003, quan va agafar la nostra ciutat com el terreny perfecte d'exploració i investigació sobre l'èxit d'integració de la immigració a Catalunya.

Un projecte en el que sumarà els esforços del Fons Europeu de la Mediterrània, un equip de 15 investigadors, l'Ajuntament i el Diari de Terrassa. D'aquesta experiència en sortirà un col·leccionable pel Diari, un treball de 3.500 pàgines i l'exposició Terrassencs del Segle XXI, que va estar exposada al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Sobre aquest projecte diu que li queda pendent robar uns quants mesos per fer-ne un llibre divulgatiu. Un projecte que, tard o d'hora, acabarà veient la llum.

I és que, com estem dient, això de compartir coneixements i reflexions és un dels trets més característics del Salvador Cardús. Tot i que ell es sorprengui a voltes del seu propi èxit.

Aquest és el cas dels seus llibres sobre educació com El desconcert de l'educació, amb més de 30.000 exemplars venuts, o també el títol Ben Educats. Un llibre nascut d'una de les activitats més prolífiques del Salvador, la de conferenciant.

Un paper en el que es troba gairebé per casualitat quan fa 35 anys li demanen per primer cop des d'un Centre d'Esplai si com a sociòleg por parlar als pares sobre com aprofitar el temps lliure. Una xerrada que obre un fenomen de boca-orella i que portaran al Salvador Cardús a, trobada rere trobada, anar abordant els temes que preocupen a pares, professors i alumnes des d'una vessant crítica.

Conferències on el Salvador, més que alliçonar, sempre intenta jugar a la contra amb el públic per nodrir-se de les preocupacions dels qui l'escolten i arribar a conclusions.

Quan uneix una quinzena d'aquestes xerrades en un El desconcert de l'educació l'any 2000 poc es podia imaginar que a dia d'avui, catorze anys després, encara trobi interès entre els lectors.

Una vessant com a sociòleg conegut i reconegut que s'ha vist enfortida els darrers anys també per la publicació de El Camí Cap a la Independència l'any 2010, on vaticinava el moment polític actual. Un llibre nascut, com explica el propi Salvador, de l'observació de les xerrades per tot el territori. Assegura que en aquell instant es va adonar de com d'allunyat podia estar el discurs polític del pensament polític del poble al qual governaven. En aquest sentit, Salvador Cardús fa gala d'un catalanisme ferm que, no obstant, sembla quedar relegat a una segona posició quan es parla de Terrassa.

I és que, segons les seves pròpies paraules, ser terrassenc és el localisme més fàcil de defensar. Defineix Terrassa com una ciutat fantàstica, un laboratori vivent, on els ulls de Cardús veuen mil possibilitats de futur pel seu gran patrimoni cultural i la seva gent.

De moment, però, a dia d'avui ens quedem amb els que han fet la Terrassa del present. I, sens cap mena de dubte, aquesta ciutat pot estar orgullosa de comptar amb un ambaixador de luxe, un curiós professional com tu.

Això si, no te n'oblidis, vagis on vagis a fer conferències parla'ls de la nostra ciutat. Digues-hi que els convidarem a fer un cafè.

Enhorabona, Terrassenc de l'any 2014.

 

 

 

Glossa escrita i llegida per J. Miquel Villagrasa Rodés al Teatre Principal de Terrassa – 29/11/2014

 

Inici