Terrassenc de l’Any 2014
Josep Salvador i Sànchez
Autor Glossa: J.Miquel Villagrasa Rodés

Avui entre els Terrassencs de l'Any tenim un corredor de fons, un expert en curses de llarga durada on el ritme i la persistència et porten fins la meta fent que els quilòmetres no et pesin a les espatlles.

Si des de la platea veieu que el Josep Salvador fa una cara contrariada davant d'aquestes paraules és normal. Això del corredor de fons és una metàfora. Com em va dir el mateix Josep Salvador en referència a l'esport, ell personalment no sap ni jugar al parxís, unes paraules que podem posar en dubte venint de tot un referent en el món de la medicina de l'esport.
Clar que tampoc fa falta trencar-se tots els ossos del cos per arribar a ser Doctor en traumatologia. Si fos així, segurament, el Josep Salvador després de dècades d'ofici faria una cara molt menys saludable.

Però el que deia i em refermo, el Doctor Josep Salvador és tot un corredor de fons. Una virtut que, segurament, comparteixen tots el Terrassencs de l'Any però que donat el seu recorregut vital i els seus èxits professionals em sembla el puntal perfecte per explicar-vos la seva història.
Una història que comença l'any 1949 al barri de Sant Pere on els seus pares, provinents d'Almeria van plantar arrels quan la part nord del barri encara estava per construir.

Fill d'una família modesta i treballadora, el Josep va començar la cursa de la vida com un corredor que sap que cal reservar forces per arribar a la meta desitjada. Així, després de cursar l'educació obligatòria fins als 14 anys als Carmelitans, en acabar el darrer curs al juny no van passar ni un parell de setmanes que ja estava treballant a la Mutua de Terrassa.
En aquella Mutua de Terrassa d'aleshores, de només dues plantes i un centenar de treballadors, hi faltava un botons, el noi dels encàrrecs, i aquesta va ser la feina que va aconseguir el Josep Salvador. Vestit amb un uniforme que semblava un vestit de comunió per un nen ja crescudet (cal dir que amb dos models, un de gris i un de blau marí), el nostre Terrassenc de l'Any va començar a recórrer els passadissos d'una Mutua que ha acabat convertint en la seva segona casa.

Es podria pensar que el Josep va anar a parar a la Mútua com hagués pogut anar a parar a una altra empresa de la ciutat, però el cert és que en les proves psicotècniques que van fer a aquell nano de 14 anys, el futur Doctor Salvador ja va dir que el seu objectiu a la vida era poder arribar a metge. I per córrer una cursa, tothom ho sap, el primer que ha de fer un es col·lar-se dins l'estadi.

Així comença el seu periple dins la Mútua que el porta a cremar la primera etapa de botons i als 16 anys fer les oposicions per auxiliar administratiu dins l'empresa. Un camí, el de l'administració, que veient l'ambició vital del Josep Salvador, d'haver-lo seguit potser l'hagués portat a dia d'avui a un dels llocs de Gerència de Mútua. Pel qual, en certa manera avui, si tenim per aquí algun directiu de Mutua de Terrassa a la sala, ja podeu donar gràcies a tenir feina a que al Josep això de la Medicina l'hi corregués per les venes.
I és que això d'auxiliar d'administració no va durar massa. Just fins arribar a la obligatòria mili. Un parell d'anys on el Josep també va aconseguir una de les fites més importants de la seva vida, conèixer la Joana, la seva dona, un puntal que l'hi ha permès fer realitat totes les aspiracions professionals des d'aleshores.

Ja abans d'anar a la mili va començar els estudis d'ATS i en tornar del servei militar, amb el títol d'infermeria sota el braç ja va començar el seu ascens dins el món de la medicina amb uniforme blanc incorporat.
Com que ni el títol d'ATS ni el de batxillerat li servien per accedir a la universitat es va esperar fins a poder fer les proves d'accés universitari per majors de 25 anys.
Així va aconseguir que l'acceptessin a l'Autònoma per començar els seus estudis el mateix any en que naixia la seva filla gran, la Susana.

Evidentment, no es podia permetre el luxe de deixar la feina per dedicar-se exclusivament en els estudis i d'aquells anys el Josep Salvador en recorda sobretot el haver desenvolupat una capacitat de concentració excepcional. Que és una virtut francament necessària si pensem que a l'arribar de la feina s'havia de posar a estudiar a casa amb la seva filla corrent pel pis, la seva dona encarregant-se'n de tot, la televisió... Sort en va tenir de la Joana a casa i de tots els companys de feina que el Josep recorda el van ajudar en els seus estudis. Un fet que no exclou que van ser anys on va perdre contacte amb el món per poder tirar endavant la carrera. Un sacrifici que sabia era necessari per no quedar-se tota la vida amb l'espina de no haver assolit aquell gran somni.

També s'ha de dir que tot és relatiu i que al Josep semblen agradar-li els reptes. I és que a mitja carrera s'ho va decidir complicar una mica més tenint el seu segon fill, el Jordi.
Sigui com sigui, acabada la carrera a inicis dels anys 80 i gràcies a la complicitat del Doctor Guitart, cap de traumatologia, va entrar com a resident en l'àrea de la medicina que sempre li havia cridat més l'atenció.
Una residència que el va obligar a renunciar als anys d'antiguitat a la Mutua i començar de bell nou. Un preu que va pagar gustós.

Ja convertit en traumatòleg un podria pensar que el flamant i ben merescut títol del Doctor podia ser una meta prou elevada pel Josep com per descalçar-se les botes. Però no, encara havia de conquerir una de les vessants que el fa més mereixedor encara del titol de Terrassenc de l'Any d'enguany.

Una nova especialitat de Medicina de l'esport es comença a consolidar com a camp de treball i el Josep s'hi aboca fins a obtenir-ne el títol i aconseguint, de retruc, que al cap de poc temps, el 1991, es creï a Mútua la Unitat de Medicina de l'Esport.

Abans d'això, però, el Josep aconsegueix una beca per anar a Cuba, país que tria per l'alt nivell dels seus esportistes olímpics i el nombre de Campions del món.

Així, el Doctor Salvador torna experimentat i preparat en el camp de la medicina de l'esport per poder exercir com a Cap de l'estació de control de dòping de la subseu dels Jocs Olímpics de Terrassa, a més de treballar amb la Mútua com a Hospital Olímpic.

Per les seves mans han passat els millors esportistes de la nostra ciutat, tant professionals com amateurs, pel qual no és d’estranyar que quan el Toni Forrellat va arribar a la Selecció Absoluta d'hoquei anés a cercar el Josep Salvador per fer de metge de l'equip. Una col·laboració que el porta a viatjar amb l'equip per tot el món.

Un paper mèdic al més alt nivell que també ha exercit en altres disciplines com l'Hoquei patins. Un esport al que va arribar empès pel seu cap al servei de traumatologia, l'Humbert Ferrer, antic jugador. Va ser Ferrer qui el va instar a posar-se en contacte amb l'aleshores seleccionador, Quim Paüls, un altre il·lustre terrassenc. Amb Paüls van formar un tàndem que acompanya l'equip fins l'assumpció de sis mundials i set europeus. Unes experiències on el Josep Salvador es converteix en metge d'expedició i on el seu paper el fa viure moments fantàstics com alhora moments molt durs. I és que no deu ser fàcil quan un entrenador demana que es descarti un jugador per una possible lesió que encara no s'ha produït o quan, com a metge, ha de dir-li a un noi que no pot anar més enllà, que no hi haurà un proper partit per ell.

Moments agredolços com quan la selecció d'hoquei patins va guanyar el mundial de Vigo i a les fotos mancaven el metge de l'expedició i un dels jugadors. I és que mentre se celebrava la victòria, el Josep Salvador estava atenent el jugador commocionat una estona abans.

Clar que el Josep no s'ha limitat només a l'alta competició i també durant la seva trajectòria li ha agradat col·laborar com a especialista en altres disciplines menys conegudes, com les competicions de BMX o el Korfball, un esport minoritari però al que el doctor Salvador li té un especial afecte. Això per no parlar del cop de mà que dona sempre que li demanen al seu club de tota la vida, l'Atlètic, del qual forma part des de la inauguració de Can Sala.

És aquesta vessant d'apassionat de la seva feina i de la medicina de l'esport on un no s'ha d’estranyar que una conversa informal del Doctor Salvador amb el David Otero pugui acabar convertint-se en el naixement de la Mitja Marató de Terrassa ara fa quinze anys. Una iniciativa que han aconseguit convertir en un referent en l'agenda esportiva dels runners de tot Catalunya.

Com podeu veure, no us enganyava quan us he dit al començament d'aquesta glossa que el Doctor Salvador era una corredor de fons experimentat.

Ara, la incògnita és on està la meta?

Un podria pensar que fites com el Sisè Congrés de la Societat Catalana de Medicina de l'Esport a Terrassa, l'any 2013, o que tot un homenatge de la Mútua per ser dels pocs (o l'únic) que ha treballat 50 anys en aquella casa, podrien ser mèrits suficients per coronar una vida dedicada a la medicina, l'esport i a Terrassa.
Fins i tot us diria que si parleu amb el Josep Salvador us assegurarà que això d'arribar enguany a la jubilació ja li agrada.

Però no us enganyeu, deixeu-lo seguir parlant, estireu-lo de la llengua i us acabarà afirmant que queda molt per fer en medicina de l'esport, que manca consciència de fer esport amb l'assessorament d'un especialista.
Un camí per recórrer en la medicina de l'esport on, segur, d'una forma o altre, hi tindrà un paper aquest corredor de fons enamorat de la medicina, de l'esport i la seva ciutat.

És per aquest esperit que avui ens complau, doctor Salvador donar-te l'enhorabona amb un mèrit que, com tots, te l'has ben guanyat.

Estem orgullosos que siguis un dels Terrassencs de l'Any 2014.

 

 

 

Glossa escrita i llegida per J.Miquel Villagrasa Rodés al Teatre Principal de Terrassa – 29/11/2014

 

Inici